Propostes «potents» i de «màxima actualitat»: el Clam torna per revalidar el títol de festival de referència

Enguany el nombre de curts i llargs que s'han presentat a concurs ha gairebé duplicat la xifra de l'edició passada

Foto de família d'una representació de les persones que faran possible el 16è Clam
Foto de família d'una representació de les persones que faran possible el 16è Clam | ACN
NacióManresa
11 d'abril del 2019
Actualitzat a les 19:28h
El Festival Internacional de Cinema Social de Catalunya (Clam) ha presentat avui la 16a edició d'un certamen que creix any rere any i que en aquesta ocasió ha rebut 98 llargs i 269 curts a concurs. Entre les seccions a concurs, Pantalla Oberta i documentals, es projectaran una quarantena de pel·lícules, la majoria de les quals seran estrenes absolutes a Catalunya i Espanya. La temàtica present en les projeccions i en el gruix d'activitats paral·leles del festival, consoliden el certamen com la cita de referència a Catalunya amb el compromís social i solidari. 
 
L'Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles, l'Auditori Plana de l'Om de Manresa i la Fàbrica Vella de Sallent seran els tres escenaris principals del Clam, que presenta una de les edicions més variades i completes de la seva història.

Els detalls i novetats de la setzena edició del festival, que se celebrarà del 3 al 12 de maig, han estat presentades per l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent; l'alcalde de Navarcles, Llorenç Ferrer; l'alcalde de Sallent, David Saldoni; el director del Clam, Serafí Vallecillos, i el representant de l'organització Joan Barbé. Hi ha assistit, també, la vicepresidenta d'Ampans, Judit Bosch,  així com altres membres organitzadors del festival.
 
Vallecillos ha destacat que, "fidel al seu discurs social, el Festival d'enguany posa el focus en el reconeixement de la diversitat i del dret a la igualtat d'oportunitats de les persones". En aquest sentit ha afegit que "oferirem una acurada selecció de films" que reflectiran "la millor creació en cinema social que s'està produint al món i a casa nostra". El director del certamen també ha posat èmfasi en els nous formats de producció i de difusió audiovisual que s'incorporen al festival, que enguany oferirà, també, una trobada de coneguts youtubers.

Barbé, per la seva banda, ha donat valor a la internacionalització del Clam, "amb films de diferents països que tracten temes de màxima actualitat" tot remarcant que aquesta edició presenta "una programació molt potent". 

Des d'Ampans, Judit Bosch ha celebrat la complicitat que l'entitat té amb el certamen cinemaogràfic: "compartim valors socials", i és per això que s'ha tirat endavant el Premi Insert, un guardó que reconeix les persones amb discapacitat intel·lectual dintre del món de l'audiovisual.
 

Imatge de la roda de premsa celebrada aquest dijous Foto: Clam



Pel que fa als batlles dels tres municipis on es duran a terme activitats relacionades amb el festival, tots han coincidit a elogiar la trajectòria del certamen i a augurar-li un bon futur. A nivell individual, Saldoni ha assegurat que "per Sallent és un honor ser la seu convidada". Així mateix ha manifestat que "en un moment on les plataformes digitals imperen en la societat, és important reivindicar festivals com aquest, per fer del cinema un espai de socialització per compartir". 

En el seu torn de paraula l'alcalde de Navarcles ha assegurat que la programació d'aquest any "confirma que el Clam creix i madura, cada cop amb elements més interessants i integradors". Una afirmació que ha subscrit el batlle de Manresa, que també ha afegit que el certamen "és un enriquiment de la vida cultural de la ciutat i la comarca".
 
148 films més que l'any passat a concurs

Any rere any la xifra de curtmetratges i llargmetratges que es presenten al Clam, augmenta substancialment. Si bé en l'edició passada el certamen va rebre 219 propostes (50 llargmetratges i 169 curts), en la d'enguany s'ha gairebé duplicat  el nombre, arribant als 98 llargs i  269 curtmetratges. Aquests 367 films provenen de l'estat espanyol, Portugal, Puerto Rico o Alemanya, entre d'altres països.
 
De totes les propostes rebudes, el jurat n'ha seleccionat divuit (dotze curts i sis llargs), que són les que aniran a concurs. En aquest sentit, al llarg del festival es projectaran els films escollits, i no serà fins el diumenge 12 de maig –en el marc de l'acte de clausura del certamen- que es faran públics els guanyadors.
 
Els llargmetratges seleccionats pel jurat i que es podran veure en el marc del 16è Clam són A prishtina story (Kosovo); Reiss Aus (Alemanya); Alaska is a drag (Estats Units); Carga   (Portugal), El Chata (Puerto Rico), i Historias de la teleprisión (Espanya).
 
En el cas dels curtmetratges, els escollits han estat Irgendwer (Alemanya), Il Mondiale in Piazza (Itàlia); Mama (Espanya); Let the kids run the world (Turquia); Broccoli (Alemanya / Espanya); Hielos El Musical (Espanya); Las otras camas (Espanya); A mitges (Catalunya); Todos mis padres (Espanya); Vaca (Catalunya); Dos vidas (Espanya), i Manspreading (Espanya).

Grans problemes (i mancances) socials transformats en petites històries

Els films fora concurs que es projectaran enguany (en la secció anomenada Pantalla Oberta) s'emmarquen en tres grans eixos: petites històries per a grans problemes; el difícil encaix d'infants i adolescents en la societat que els envolta, i la família com a mirall de la crisi de la societat.

En total s'han programat dinou pel·lícules que encara no s'han entrenat comercialment o que ho han fet molt recentment, i que són de gran interès cinematogràfic. Moltes d'aquestes obres han rebut premis importants en d'altres festivals internacionals.
 

Frame del film 'Zie mij doen'


Entre les propostes més destacades hi trobem la suïssa Female Pleasure, un documental dirigit per Bàrbara Miller que dona veu a cinc dones valentes que, en diferents contextos repressius, han alçat la veu per denunciar una situació d'explotació i d'abús; The miseducation of Cameron Post, una joia americana que explica la història d'una adolescent homosexual a qui la seva família interna en un campament religiós perquè la reorientin sexualment; l'argentina Rojo, un thriller polític que situa el seu camp d'acció en un petit poble, mesos abans del cop d'estat militar del 1976; Zie mij doen, un impressionant documental en blanc i negre que segueix, durant un any, la vida de sis interns en un centre de discapacitats mentals, i Der trafikant, una potent cinta austríaca que explica la història d'amistat entre un jove acabat d'arribar a Viena en ple ascens del nazisme, amb el vell professor Sigmund Freud. 
 
Continuar reflexionant sobre el paper de la dona en el cinema

En la passada edició del Clam es van teixir complicitats amb Dones Visuals, una associació de dones professionals del cinema i l'audiovisual que treballen amb l'objectiu de revertir la situació de desigualtat històrica i amb la certesa que l'audiovisual no assolirà la màxima qualitat fins que no s'incorporin les mirades i les pràctiques femenines. La col·laboració va materialitzar-se amb un fructífer debat entre figures destacades del món del cinema català, sobre el paper de la dona en aquest camp.

Enguany, i seguint en la mateixa línia de reflexió, s'han programat dues propostes. La primera tindrà lloc el dissabte 4 de maig i serà un seminari sobre sexe i cinema, que tindrà lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om a partir de les dotze del migdia. Conduïda per la periodista i crítica cinematogràfica Mireia Iniesta, l'activitat buscarà analitzar la transformació i el tractament de la representació del cos femení i la seva sexualitat al llarg de la història del cinema, a partir d'escenes de diverses pel·lícules que fomentaran la participació i el debat.

L'altra proposta es durà a terme també a la Plana de l'Om i tindrà lloc el dissabte 11 de maig, a les cinc de la tarda. Portarà per títol Diàlegs sonors, i reflexionarà al voltant del món sonor en la realització d'una pel·lícula. En aquest sentit, i de la mà de Verònica Font (tècnica i dissenyadora de so) i Laura Casaponsa (compositora musical), els participants coneixeran com es crea l'univers sonor d'un film. 
 

Imatge de l'activitat organitzada conjuntament amb Dones Visuals, l'any passat


Una taula rodona de youtubers amb Jordi Wild com a cap de cartell

El món dels youtubers i les seves poderoses plataformes de comunicació audiovisual també seran protagonistes de les activitats paral·leles del Clam. En aquest sentit, el dissabte 11 de maig, a les cinc de la tarda, l'Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles rebrà la visita dels youtubers Jordi Wild, amb 8,5 milions de subscriptors; Lytos, amb més d'un milió, i Joan Planas, amb 115.00. Tots tres parlaran de la seva feina així com de la seva passió pel cinema i la música. 

El vi també hi té cabuda

Bodegues Abadal amplia la seva col·laboració amb el Clam organitzant un maridatge de vi i cinema al seu celler, situat a Horta d'Avinyó. Tindrà lloc el dijous 9 de maig a les vuit del vespre i permetrà, als assistents, maridar escenes de diverses pel·lícules amb els vins més idonis. L'activitat comptarà amb la presència de cinèfils experts, que conduiran la vetllada.

Dos reconeixements molt merescuts 
 
Cada any, en el marc del Festival Clam, es lliura el premi Pere Casaldàliga a la Solidaritat, un reconeixement honorífic a l'entitat o persona que, per la seva obra o actitud, ha contribuït a la solidaritat entre els pobles o les persones. Properament se'n donarà a conèixer el guanyador i l'acte de lliurament tindrà el diumenge 5 de maig, a les dotze del migdia, al Teatre Auditori Agustí Soler i Mas de Navarcles

D'altra banda, el certamen també atorgarà un premi honorífic al reconegut actor Sergi López, per la seva trajectòria professional. Serà el dimarts 7 de maig, a les vuit del vespre, a Manresa, i durant l'acte es projectarà el seu darrer film, Staff Only, que narra la història d'una jove que, de vacances al Senegal, coneix un treballador del resort on s'allotja i pren consciència de les desigualtats socials i les traves de les diferències entre cultures.

Dues exposicions

En aquesta edició del Clam, i com a novetat, la sala d'exposicions de la Plana de l'Om acollirà dues exposicions durant tots els dies del festival. D'una banda, s'hi podrà veure la mostra fotogràfica Dones trencant barreres. Transformant les ciutats mediterrànies, produïda per la Fundació de Dones Euromediterrànies i, de l'altra, L'ofici del cinema, una presentació comissariada per la manresana Olga Payan sobre l'ofici d'operador de cinema, amb materials i fotografies procedents d'antics cinemes de la ciutat de Manresa.

Un miler d'alumnes en les sessions pedagògiques

Com cada any, el Clam proposa una programació específica per al més joves i especialment al públic d'institut, en horari lectiu, per promocionar els valors vinculats als drets humans i educar en la lectura i comprensió del llenguatge cinematogràfic. Enguany, participaran en les sessions pedagògiques un total de nou centres d'ensenyament de secundària (la gran majoria de Manresa), i un de primària (de Navarcles). Això es tradueix en pràcticament un miler d'alumnes que treballaran els valors socials del festival a través dels films Lady bird o El buen maestro

A més, l'escola FEDAC de Manresa aprofitarà el festival per treballar un projecte d'Erasmus Plus que duen a terme amb un centre de secundària italià. Els alumnes participants assistiran a diverses sessions del Clam i conversaran amb membres de l'organització per conèixer les interioritats del festival.
 

Alumnes de l'Escola Catalunya en una sessió de cinema del Clam Foto: Clam