08
d'abril
del
2019
Actualitzat
a les
17:39h
La prova pilot del projecte CAREGIVERSPRO-MMD ha estat un èxit des del punt de vista comunicatiu perquè ha permès que afectats d'Alzheimer i altres demències i els seus cuidadors interactuïn, ha reforçat les relacions entre els cuidadors i els professionals de la salut i ha cohesionat els equips de professionals que atenen aquesta tipologia de pacients. Per contra, ha evidenciat que cal fer una clara identificació de l'ecosistema que hi ha al voltant de la demència, perquè, sovint, les persones que estan cuidant també són persones a qui la situació que els toca viure també acaben estant malaltes. Així ho va explicar el director de Recerca i Innovació d'UManresa, Xavier Gironès, durant la jornada El paper del cuidador en la demència, que el passat divendres va servir per tancar aquest projecte europeu.
CAREGIVERSPRO-MMD té com a objectiu la creació d'una plataforma social TIC adaptada a les persones amb demència i a les persones que en tenen cura per millorar-ne la qualitat de vida. La prova pilot de la plataforma s'ha allargat quatre mesos més del que estava previst i aquest mes d'abril se'n tancarà l'informe de resultats que es presentarà a la Comissió Europea, que ha finançat el projecte. Gironès va explicar que el projecte ha permès "aprendre molt i sobretot aprendre que encara hem d'aprendre molt més i que hem de treballar junts per sumar solucions".
La segona causa de mort de dones a Manresa
El responsable de Recerca i Innovació a UManresa ha destacat la importància que té un projecte com aquest per Manresa, que actualment és la ciutat més envellida de Catalunya i la tercera amb l'esperança de vida més llarga. En aquests moments s'estan diagnosticant anualment 800 casos nous de deteriorament cognitiu i d'Alzheimer, que ja són la segona causa de mort més habitual en el cas de les dones i la tercera en el dels homes.
En la jornada també hi van intervenir la degana de la Facultat de Ciències de la Salut, Carlota Riera, la gerent de Sant Andreu Salut, Alba Oms, el metge geriatre de Sant Andreu Salut, Joan Catena, i la presidenta de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Bages, Berguedà i Solsonès (AFABBS), Fina Rovira. Riera va posar de relleu els bons resultats de l'experiència de fer recerca conjuntament amb una institució com Sant Andreu Salut i Alba Oms va destacar els aprenentatges en aquesta “primera gran aventura en recerca” del servei sociosanitari.
Una porta única per atendre les demències
De la seva banda, Catena va explicar el funcionament de la porta única de l'atenció a les demències liderada per Sant Andreu Salut, que dona servei a les comarques del Bages, el Moianès, el Berguedà i el Solsonès. Aquesta porta única ha servit per posar ordre al cicle vital d'una persona afectada per algun tipus de demència des que s'hi detecten els primers símptomes fins a tot el recorregut que cal fer en relació als tractaments i als recursos assistencials per garantir el benestar tant del pacient com del seu entorn més proper. Catena va referir-se també a la prova pilot d'atenció a domicili en els casos de persones que es troben en les fases inicials de la malaltia. Aquesta prova pilot s'està realitzant al municipi de Manresa i parteix del convenciment que el millor lloc on pot estar el pacient en aquests primers estadis és al seu domicili rebent-hi l'atenció de l'equip de professionals. Aquest metge especialista en geriatria també va destacar la gran oportunitat que representa per a Sant Andreu Salut poder treballar en recerca al costat de la universitat i de facilitar el contacte dels futurs metges a través dels hospitals universitaris amb professionals de la salut especialitzats en el tractament de les malalties cròniques.
Fina Rovira, presidenta de l'AFABSS, va destacar la importància del treball que es duu a terme des de l'entitat per atendre de manera personalitzada i individualitzada totes les persones. Rovira ha explicat que “ningú està preparat per cuidar un familiar amb demència. És una situació que desborda” i per això entitats com l'AFABBS treballen per donar suport als cuidadors, perquè se sentin compresos i acompanyats en les cures. Actualment, aquesta associació compta amb 385 col·laboradors, 8 professionals contractats i 28 voluntaris que han atès 330 persones, la majoria de les quals arriben derivades per Sant Andreu Salut.
Un assaig clínic amb 420 persones
L'objectiu del projecte ha estat principalment millorar la qualitat de vida a través de la millora de la comunicació de persones amb demència, però especialment de les persones que en tenen cura. En l'assaig clínic hi ha participat 420 persones, de les quals la meitat són persones afectades per algun tipus de demència i l'altra meitat els seus cuidadors principals. Al grup control de la prova pilot se'ls va facilitar una tauleta que els donava accés a una plataforma virtual destinada a millorar la seva qualitat de vida i el seu apoderament davant dels diferents problemes que s'associen o són conseqüència de la malaltia. El projecte ha comptat amb la implicació directa de la Fundació Sociosanitària de Manresa, que és líder clínic de l'assaig juntament amb la universitat. També hi han col·labort l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Bages, Berguedà i Solsonès (AFABBS) i la companyia Vodafone, que ha aportat les tauletes que s'han distribuït a pacients i cuidadors i n'ha garantit la connectivitat a la xarxa.
CAREGIVERPRO-MMD s'emmarca en el programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea coordinat per la Universitat Politènica de Catalunya (UPC). En el marc d'aquesta iniciativa, la Direcció de Recerca i Innovació del Campus Manresa de la UVic-UCC ha gestionat un ajut econòmic europeu de 412.000 euros.
Millorar el dia a dia i obrir noves vies de recerca
La plataforma on-line de Caregiverpro-MMD funciona com una xarxa social i és accessible per ordinador, mòbil i tauleta. L'objectiu de l'eina és millorar el flux d'informació entre el sistema social i sanitari i els afectats i cuidadors. Facilita informació acurada de l'estat del malalt als professionals que l'atenen , al mateix temps que permet que hi interaccionin. D'altra banda proposa lectures i continguts als cuidadors que els ajuden a millorar els seus coneixements mèdics i assistencials, com per exemple, informació sobre els fàrmacs (efectes secundaris i interaccions) per reduir els factors de risc associats a l'evolució de les malalties neurodegeneratives. Tot plegat amb la finalitat que l'entorn de les persones depenents estigui cohesionat, informat i preparat per oferir-los la millor atenció i suport possibles.
CAREGIVERSPRO-MMD té com a objectiu la creació d'una plataforma social TIC adaptada a les persones amb demència i a les persones que en tenen cura per millorar-ne la qualitat de vida. La prova pilot de la plataforma s'ha allargat quatre mesos més del que estava previst i aquest mes d'abril se'n tancarà l'informe de resultats que es presentarà a la Comissió Europea, que ha finançat el projecte. Gironès va explicar que el projecte ha permès "aprendre molt i sobretot aprendre que encara hem d'aprendre molt més i que hem de treballar junts per sumar solucions".
La segona causa de mort de dones a Manresa
El responsable de Recerca i Innovació a UManresa ha destacat la importància que té un projecte com aquest per Manresa, que actualment és la ciutat més envellida de Catalunya i la tercera amb l'esperança de vida més llarga. En aquests moments s'estan diagnosticant anualment 800 casos nous de deteriorament cognitiu i d'Alzheimer, que ja són la segona causa de mort més habitual en el cas de les dones i la tercera en el dels homes.
En la jornada també hi van intervenir la degana de la Facultat de Ciències de la Salut, Carlota Riera, la gerent de Sant Andreu Salut, Alba Oms, el metge geriatre de Sant Andreu Salut, Joan Catena, i la presidenta de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer del Bages, Berguedà i Solsonès (AFABBS), Fina Rovira. Riera va posar de relleu els bons resultats de l'experiència de fer recerca conjuntament amb una institució com Sant Andreu Salut i Alba Oms va destacar els aprenentatges en aquesta “primera gran aventura en recerca” del servei sociosanitari.
Una porta única per atendre les demències
De la seva banda, Catena va explicar el funcionament de la porta única de l'atenció a les demències liderada per Sant Andreu Salut, que dona servei a les comarques del Bages, el Moianès, el Berguedà i el Solsonès. Aquesta porta única ha servit per posar ordre al cicle vital d'una persona afectada per algun tipus de demència des que s'hi detecten els primers símptomes fins a tot el recorregut que cal fer en relació als tractaments i als recursos assistencials per garantir el benestar tant del pacient com del seu entorn més proper. Catena va referir-se també a la prova pilot d'atenció a domicili en els casos de persones que es troben en les fases inicials de la malaltia. Aquesta prova pilot s'està realitzant al municipi de Manresa i parteix del convenciment que el millor lloc on pot estar el pacient en aquests primers estadis és al seu domicili rebent-hi l'atenció de l'equip de professionals. Aquest metge especialista en geriatria també va destacar la gran oportunitat que representa per a Sant Andreu Salut poder treballar en recerca al costat de la universitat i de facilitar el contacte dels futurs metges a través dels hospitals universitaris amb professionals de la salut especialitzats en el tractament de les malalties cròniques.
Fina Rovira, presidenta de l'AFABSS, va destacar la importància del treball que es duu a terme des de l'entitat per atendre de manera personalitzada i individualitzada totes les persones. Rovira ha explicat que “ningú està preparat per cuidar un familiar amb demència. És una situació que desborda” i per això entitats com l'AFABBS treballen per donar suport als cuidadors, perquè se sentin compresos i acompanyats en les cures. Actualment, aquesta associació compta amb 385 col·laboradors, 8 professionals contractats i 28 voluntaris que han atès 330 persones, la majoria de les quals arriben derivades per Sant Andreu Salut.
Un assaig clínic amb 420 persones
L'objectiu del projecte ha estat principalment millorar la qualitat de vida a través de la millora de la comunicació de persones amb demència, però especialment de les persones que en tenen cura. En l'assaig clínic hi ha participat 420 persones, de les quals la meitat són persones afectades per algun tipus de demència i l'altra meitat els seus cuidadors principals. Al grup control de la prova pilot se'ls va facilitar una tauleta que els donava accés a una plataforma virtual destinada a millorar la seva qualitat de vida i el seu apoderament davant dels diferents problemes que s'associen o són conseqüència de la malaltia. El projecte ha comptat amb la implicació directa de la Fundació Sociosanitària de Manresa, que és líder clínic de l'assaig juntament amb la universitat. També hi han col·labort l'Associació de Familiars d'Alzheimer del Bages, Berguedà i Solsonès (AFABBS) i la companyia Vodafone, que ha aportat les tauletes que s'han distribuït a pacients i cuidadors i n'ha garantit la connectivitat a la xarxa.
CAREGIVERPRO-MMD s'emmarca en el programa Horitzó 2020 de la Comissió Europea coordinat per la Universitat Politènica de Catalunya (UPC). En el marc d'aquesta iniciativa, la Direcció de Recerca i Innovació del Campus Manresa de la UVic-UCC ha gestionat un ajut econòmic europeu de 412.000 euros.
Millorar el dia a dia i obrir noves vies de recerca
La plataforma on-line de Caregiverpro-MMD funciona com una xarxa social i és accessible per ordinador, mòbil i tauleta. L'objectiu de l'eina és millorar el flux d'informació entre el sistema social i sanitari i els afectats i cuidadors. Facilita informació acurada de l'estat del malalt als professionals que l'atenen , al mateix temps que permet que hi interaccionin. D'altra banda proposa lectures i continguts als cuidadors que els ajuden a millorar els seus coneixements mèdics i assistencials, com per exemple, informació sobre els fàrmacs (efectes secundaris i interaccions) per reduir els factors de risc associats a l'evolució de les malalties neurodegeneratives. Tot plegat amb la finalitat que l'entorn de les persones depenents estigui cohesionat, informat i preparat per oferir-los la millor atenció i suport possibles.