L'independentisme reuneix 120.000 persones a Madrid per rebutjar el judici al procés

La primera gran expressió del sobiranisme a la capital espanyola es converteix en una marxa massiva de milers de manifestants, que la policia espanyola xifra en només 18.000

Imatge de la manifestació a Madrid
Imatge de la manifestació a Madrid | ACN
Joan Serra Carné / Oriol March
17 de març del 2019
Unes 120.000 persones, segons xifres dels organitzadors, s'han manifestat pel centre de Madrid aquest dissabte, convocades per entitats i partits sobiranistes catalans, però també per col·lectius d'arreu de l'Estat, per denunciar la judicialització del procés català i per reclamar una solució política al conflicte. Una marxa massiva, que ha replicat a la capital espanyola les grans mobilitzacions de l'independentisme a Catalunya, amb unes xifres de magnitud comparable, i que s'ha celebrat en ple judici de l'1-O. La policia espanyola ha rebaixat la xifra de manifestants a 18.000.

Des de l'escenari ubicat a la plaça Cibeles, punt de finalització de la marxa, l'independentisme civil ha fet una crida a resoldre el conflicte català des de la política. La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, que ha encetat els discurs en castellà i anglès, ha denunciat la judicialització del procés: "L'autodeterminació no és un crim". Paluzie ha agraït el suport d'entitats de Madrid, Andalusia, Galícia, País Basc, Canàries i Astúries. Marcel Mauri, vicepresident d'Òmnium, ha indicat que "la democràcia a Espanya passa per defensar els drets i les llibertats de Catalunya".

El vicepresident de l'ANC, Marcel Mauri, al seu torn, al el seu torn, ha apel·lat directament al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per tal que insti l'Advocacia de l'Estat a retirar les acusacions de sedició i malversació contra els dirigents que estan sent jutjats des del 12 de febrer al Tribunal Suprem.

"És una irresponsabilitat que el PSOE cedeixi davant l'extrema dreta. Que retiri totes les falses acusacions d'una rebel·lió que mai ha existit", reclama Mauri a Pedro Sánchez

"És una irresponsabilitat que el PSOE cedeixi davant l'extrema dreta. Que retiri totes les falses acusacions d'una rebel·lió que mai ha existit. Encara té temps d'instar l'Advocacia de l'Estat a retirar càrrecs i buscar una solució real. Sinó, seran còmplices de l'extrema dreta. Serem un dic de contenció contra la intolerància", ha proclamat Mauri

Just abans de l'inici de la marxa, el president de la Generalitat, Quim Torra, havia resumit els objectius de la mobilització. Torra ha recordat l’existència de presos polítics i exiliats i ha carregat contra el "judici de la vergonya". Així mateix, ha reclamat que Espanya escolti el "clam de llibertat" de la protesta. "Seguirem defensant els drets civils, socials i a l’autodeterminació, com sempre hem fet", ha proclamat. El president ha estat secundat a la manifestació per cinc membres del Govern: Elsa Artadi, Laura Borràs, Alba Vergès, Jordi Puigneró i Teresa Jordà.

Torra ha estat acompanyat tot moment d'una desena llarga d'agents de la policia espanyola, en un dispositiu del qual ni els Mossos ni l'organització "no n'estaven al corrent", segons fonts governamentals.



La marxa s'ha celebrat sota el lema lema -"La autodeterminación no es delito. Democràcia és decidir", en català i castellà-, al·ludint tant a la judicialització del procés com a la demanda de rtrobar una solució política al conflicte. La primera part de l'enunciat ja es va fer servir a Barcelona el 16 de febrer, en una manifestació que va congregar 200.000 persones a la Gran Via de la capital catalana.

L'independentisme no ha recorregut sol el centre de Madrid. Entre els convocants -a banda de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural, Junts per Catalunya (JxCat), ERC i la CUP- s'hi han sumat col·lectius madrilenys, gallecs, andalusos i bascos. Des del País Basc, les entitats i partits sobiranistes han comptat amb el suport de Gure Esku Dago, Altsasu Gurasoak i EH Bildu. De Galícia hi ha hagut membres del BNG, de la Confederació Intersindical Gallega, de Via Gallega i de la Plataforma Galícia amb Catalunya. I d'Andalusia s'hi ha sumat el Sindicat Andalús de Treballadors. La Intersindical-CSC i altres sindicats de l'Estat també han format part de la marxa.

500 autobusos i una quinzena de trens

Segons han informat els organitzadors, 500 autobusos plens s'han desplaçat fins a Madrid per transportar-hi els manifestants. També hi han anat almenys quinze trens AVE plens o gairebé plens. La idea era reeditar l'èxit de la marxa que es va fer a Brussel·les durant la campanya del 21-D del 2017, que va sumar fins a 45.000 persones a la capital europea. L'organització ha recomanat als manifestants que arribin amb cotxe que deixin el vehicle en aparcaments dissuasoris a les entrades de Madrid.

Presència del Govern i d'alcaldes

La delegació del Govern l'ha encapçalat el president de la Generalitat, Quim Torra, que ha arribat a primera hora de la tarda a la capital espanyola. L'han acompanyat cinc membres de l'executiu: Elsa Artadi -Presidència-, Laura Borràs -Cultura-, Jordi Puigneró -Polítiques Digitals i Administració Pública-, Alba Vergés -Salut- i Teresa Jordà -Agricultura-. Les dues primeres, Artadi i Borràs, viuen els seus últims dies com a membres del Govern i seran rellevades la setmana entrant, segons les previsions de l'equip de Torra.

Almenys la meitat del grup parlamentari de Junts per Catalunya (JxCat), encapçalat per Eduard Pujol i Gemma Geis, ha assistit a la marxa, així com també representants del PDECat al Congrés dels Diputats. ERC també hi ha enviat una delegació àmplia, a la qual s'hi han sumat membres de Demòcrates de Catalunya i de la CUP.