08
de març
del
2019
Actualitzat
a les
11:56h
Els Amics de l'Òpera de Sabadell han portat a Manresa la seva producció de L'elisir d'amore dedicada a la memòria del recentment finat doctor Xavier Gondolbeu, vicepresident de l'entitat.
Pilar fonamental de la companyia sabadellenca, el Dr. Gondolbeu havia consagrat els darrers anys de la seva vida a impulsar el projecte operístic liderat per la seva esposa Mirna Lacambra, fins al punt de convertir-lo en una de les empreses artístiques privades més reeixides i amb més projecció social i territorial de l'Estat. Gràcies a la seva tenaç i persistent labor al costat de Lacambra, milers de catalans d'arreu del Principat podem gaudir avui d'unes lluïdes temporades operístiques, d'aquí l'encert de la seva associació i de l'equip artístic d'aquest muntatge al dedicar-li aquesta gira donizettiana.
El polivalent Carles Ortiz recicla bona part de les escenografies i les idees de l'anterior producció sabadellenca de la temporada 2011-2012 per narrar-nos, amb nitidesa i de forma fluida, la simpàtica història de l'apassionat Nemorino, qui, encoratjat per l'elixir amorós de Dulcamara i la mort sobtada d'un tiet acabalat, acaba rendint el cor de l'avivada i coqueta Adina. Un competent equip de joves cantants de la companyia vallesana arrodoneix amb brillantor l'espectacle. Núria Vilà és una soprano amb un registre ampli, una línia refinada i uns aguts sòlids, tot i que un pèl angulosos i puntualment nasals, que encarna amb gran solvència canora y veracitat escènica el difícil rol d'Adina.
Comparteix protagonisme amb ella el Nemorino de César Cortés, cantat amb gran elegancia i desimboltura escènica pel tenor colombià; la seva cèlebre ària “Una furtiva lagrima” va ser intensament aplaudida pel públic. Manuel Esteve és un veterà de l'escena catalana que va saber dotar al seu Belcore de tota l'arrogància i fanfarroneria que és pròpia d'aquest personatge, mentre que Juan Carlos Esteve debutava el rol de Dulcamara amb una gran prestació vocal i una esmerçada aplicació escènica (en reiterades ocasions se'l veia pendent de la conducció del director musical). Laura Obradors, com a Giannetta, així com el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell van complir amb gran nivell les exigències de la partitura donizettiana.
Per la seva part, Santiago Serrate va donar noves mostres del seu talent al capdavant de l'orquestra vallesana, oferint-nos una lectura fluïda, rica en matisos i dinàmiques, que va fer les delícies del fidel públic manresà.
Pilar fonamental de la companyia sabadellenca, el Dr. Gondolbeu havia consagrat els darrers anys de la seva vida a impulsar el projecte operístic liderat per la seva esposa Mirna Lacambra, fins al punt de convertir-lo en una de les empreses artístiques privades més reeixides i amb més projecció social i territorial de l'Estat. Gràcies a la seva tenaç i persistent labor al costat de Lacambra, milers de catalans d'arreu del Principat podem gaudir avui d'unes lluïdes temporades operístiques, d'aquí l'encert de la seva associació i de l'equip artístic d'aquest muntatge al dedicar-li aquesta gira donizettiana.
El polivalent Carles Ortiz recicla bona part de les escenografies i les idees de l'anterior producció sabadellenca de la temporada 2011-2012 per narrar-nos, amb nitidesa i de forma fluida, la simpàtica història de l'apassionat Nemorino, qui, encoratjat per l'elixir amorós de Dulcamara i la mort sobtada d'un tiet acabalat, acaba rendint el cor de l'avivada i coqueta Adina. Un competent equip de joves cantants de la companyia vallesana arrodoneix amb brillantor l'espectacle. Núria Vilà és una soprano amb un registre ampli, una línia refinada i uns aguts sòlids, tot i que un pèl angulosos i puntualment nasals, que encarna amb gran solvència canora y veracitat escènica el difícil rol d'Adina.
Comparteix protagonisme amb ella el Nemorino de César Cortés, cantat amb gran elegancia i desimboltura escènica pel tenor colombià; la seva cèlebre ària “Una furtiva lagrima” va ser intensament aplaudida pel públic. Manuel Esteve és un veterà de l'escena catalana que va saber dotar al seu Belcore de tota l'arrogància i fanfarroneria que és pròpia d'aquest personatge, mentre que Juan Carlos Esteve debutava el rol de Dulcamara amb una gran prestació vocal i una esmerçada aplicació escènica (en reiterades ocasions se'l veia pendent de la conducció del director musical). Laura Obradors, com a Giannetta, així com el Cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell van complir amb gran nivell les exigències de la partitura donizettiana.
Per la seva part, Santiago Serrate va donar noves mostres del seu talent al capdavant de l'orquestra vallesana, oferint-nos una lectura fluïda, rica en matisos i dinàmiques, que va fer les delícies del fidel públic manresà.