06
de març
del
2019
Actualitzat
el
07
de març
a les
0:01h
Igual que la majoria d'ordes religiosos, el de les Caputxines fa anys que viu "una manca de vocació molt gran". Aquesta -pràcticament- nul·la presència de noves incorporacions a la vida contemplativa es tradueix, irremeiablement, en un envelliment dels convents: les monges que hi resideixen es fan grans i no compten amb novícies que les rellevin. Un dels convents afectats per aquesta situació és el de Sant Carles Borromeu de Manresa, on actualment hi viuen quatre religioses d'edat avançada. "Nosaltres, per sort, ja el vam preveure, aquest escenari", explica Pilar Lumbreras, l'abadessa del monestir manresà, tot afegint que "és precisament per això que l'any 2014 vam començar a fer els tràmits per cedir el convent a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM)".
Aquest acord de cessió -del qual NacióManresa ja se'n va fer ressò- exposava la voluntat de les monges de convertir el recinte sagrat (un cop elles haguessin finat) en una residència per a persones amb problemes de dependència dirigida per la FSSM. Al seu torn, la fundació manresana es comprometia a tenir cura de les germanes residents al convent.
Tot es va tòrcer, però, quan el Bisbe de Vic, Monsenyor Romà Casanovas, va oposar-se a la voluntat de les monges i va declarar nul l'acord de cessió, fent valdre el seu poder de Comissari Pontifici del convent que la Santa Seu li havia atorgat a petició seva. Després de mesos d'estira-i-arronsa, el Vaticà va acabar donant la raó a les caputxines i va deixar sense efectes el nomenament de Casanovas com a Comissari Pontifici, posant, al capdavant de la gestió del monestir, la mateixa Lumbreras.
A mig resoldre
Malgrat la bona notícia, el problema encara no està resolt del tot: "l'acord amb la FSSM està en stand by. Hem d'esperar que des de Roma ens donin una resposta a la petició que els vam enviar el mes de desembre", diu l'abadessa. La sol·licitud que van fer arribar al Vaticà a finals d'any demanava a la Santa Seu que donés de baixa el convent per convertir-lo en una casa de repòs. Es tracta d'un procediment recollit en l'anomenat Cor Orans, una instrucció sobre la vida de les comunitats contemplatives femenines aprovada el mes de març passat. Aquest document, explica la religiosa, "atorga més autoritat i personalitat a les abadesses i ens permet fer més gestions i prendre decisions que fins ara no podíem prendre sense el consentiment del Bisbat o la Santa Seu".
Mentrestant, les quatre religioses es fan càrrec del convent "amb les pensions mensuals que cobrem, de 600 euros"; unes pensions sorgides de la feina que feien anys enrere, quan es dedicaven a fabricar hòsties que distribuïen per tot l'estat espanyol. "Com que el Bisbe de Vic ens va retirar les ajudes de persones que venien a donar-nos un cop de mà, ens hem quedat sense" i "la comunitat es va deteriorant, mica en mica". Tot i així, apunta, "podem anar fent, discretament, tot i que ara, i amb l'hivern pel mig, hem hagut de pagar molts diners per la calefacció, costejats gràcies a l'ajuda altruista de molta gent anònima", celebra. Pel que fa al menjar, assenyala, "ens el proporciona el Banc dels Aliments de Manresa".
Aquest acord de cessió -del qual NacióManresa ja se'n va fer ressò- exposava la voluntat de les monges de convertir el recinte sagrat (un cop elles haguessin finat) en una residència per a persones amb problemes de dependència dirigida per la FSSM. Al seu torn, la fundació manresana es comprometia a tenir cura de les germanes residents al convent.
Tot es va tòrcer, però, quan el Bisbe de Vic, Monsenyor Romà Casanovas, va oposar-se a la voluntat de les monges i va declarar nul l'acord de cessió, fent valdre el seu poder de Comissari Pontifici del convent que la Santa Seu li havia atorgat a petició seva. Després de mesos d'estira-i-arronsa, el Vaticà va acabar donant la raó a les caputxines i va deixar sense efectes el nomenament de Casanovas com a Comissari Pontifici, posant, al capdavant de la gestió del monestir, la mateixa Lumbreras.
A mig resoldre
Malgrat la bona notícia, el problema encara no està resolt del tot: "l'acord amb la FSSM està en stand by. Hem d'esperar que des de Roma ens donin una resposta a la petició que els vam enviar el mes de desembre", diu l'abadessa. La sol·licitud que van fer arribar al Vaticà a finals d'any demanava a la Santa Seu que donés de baixa el convent per convertir-lo en una casa de repòs. Es tracta d'un procediment recollit en l'anomenat Cor Orans, una instrucció sobre la vida de les comunitats contemplatives femenines aprovada el mes de març passat. Aquest document, explica la religiosa, "atorga més autoritat i personalitat a les abadesses i ens permet fer més gestions i prendre decisions que fins ara no podíem prendre sense el consentiment del Bisbat o la Santa Seu".
Mentrestant, les quatre religioses es fan càrrec del convent "amb les pensions mensuals que cobrem, de 600 euros"; unes pensions sorgides de la feina que feien anys enrere, quan es dedicaven a fabricar hòsties que distribuïen per tot l'estat espanyol. "Com que el Bisbe de Vic ens va retirar les ajudes de persones que venien a donar-nos un cop de mà, ens hem quedat sense" i "la comunitat es va deteriorant, mica en mica". Tot i així, apunta, "podem anar fent, discretament, tot i que ara, i amb l'hivern pel mig, hem hagut de pagar molts diners per la calefacció, costejats gràcies a l'ajuda altruista de molta gent anònima", celebra. Pel que fa al menjar, assenyala, "ens el proporciona el Banc dels Aliments de Manresa".