21
de febrer
del
2019
Actualitzat
a la
13:56h
Dues cadires, una taula, una estora vermella i un bagul conformen l'escenari de la Sala Gran del teatre Kursaal de Manresa. Darrere, es pot entreveure una pantalla que projecta el lema "la cultura des d'una altra mirada". El públic està impacient. En Pep García, moderador de la conversa i presentador de l'acte, entre en escena.
"Han vingut tots a la conferència? Només per la conferència? Sí han vingut a la festa, la festa és després", començava García amb humor. García va convidar als assistents a iniciar la ponència escènica amb un fort aplaudiment pels 12 anys del teatre manresà.
Fotografies en blanc i negre de Manresa, acompanyades de punts de llum i el famós "Benvinguts, passeu, passeu" de Jaume Sisa, van ser el tret de sortida de l'acte. Entre la gent es podien escoltar murmuris i comentaris de les imatges.
La projecció dona pas al primer ponent de la nit, el cantant i activista Natxo Tarrés. "Veient aquestes imatges, penso, quina sort vau tenir els que vau poder estar en espais com aquests, en aquesta època, on realment sí alguna cosa s'hi respirava era aquesta sensació de festa", començava Tarrés amb aire melancòlic. "Intentaré dibuixar el què crec o em suggereix, ara ja amb més de quarantena, el què és la festa. Miraré d'aportar una mirada, si serveix d'inspiració, per reflexionar sobre aquest contingut". Tarrés abans d'iniciar la conversa va mencionar i va recordar el judici i els presos polítics, tema que va ser present en algunes pinzellades durant l'acte.
La primera intervenció del cantant i activista manresà va ser una reflexió, des d'una mirada retrospectiva i amb l'ajuda de diversos exemples, sobre el concepte de festa, de celebració. "Per a mi la festa clarament té un punt de celebració. Què mereix que homes i dones, xics i grans puguem dedicar un temps de la nostra vida a celebrar? Els nostres avantpassats ho tenien molt clar. L'origen de la festa el podem remuntar a temps immemorables: l'època de la collita, el solstici d'hivern o l'arribada de l'estiu en són alguns exemples".
Tarrés va posar èmfasi en la necessitat d'aturar el temps i va remarcar la vinculació entre els concepte d'unitat i festa. "Parem, aturem el temps, deixem de treballar, ara anem a celebrar. D'aquella festa, d'aquella disbauxa, d'aquells moments de riure, de ballar, hi havia un punt que unia les persones. En aquell moment ningú es parava a pensar qui era qui, sinó que allà hi havia una unitat, hi havia un perquè" afegia Tarrés.
El segon convidat de la nit, l'actor, guionista, monologuista i presentador de televisió Quim Masferrer, entra en acció. La seva intervenció, carregada de tocs d'humor, es va anar intercalant amb interaccions amb el públic.
L'esperit de festa, el concepte de tradició, les fires, el treball de les regidories de cultura o les llegendes van ser alguns dels temes que van estar presents durant la conversa. Aquesta ha estat l'última i la cinquena ponència del cicle "Des d'una altra mirada". Una proposta cultural gratuïta i oberta a tothom que va aconseguir omplir el Kursaal de gom a gom.
En acabar l'acte, una multitud concentrada al pati del Kursaal esperava amb candeletes que comencés la festa per commemorar el 12è aniversari del teatre, reinaugurat el 20 de febrer del 2007. Rajos de llum projectats a la façana de l'edifici, música, copes de cava per a tots als assistents i actuacions diverses van acabar de conformar la vetllada.
"Han vingut tots a la conferència? Només per la conferència? Sí han vingut a la festa, la festa és després", començava García amb humor. García va convidar als assistents a iniciar la ponència escènica amb un fort aplaudiment pels 12 anys del teatre manresà.
Fotografies en blanc i negre de Manresa, acompanyades de punts de llum i el famós "Benvinguts, passeu, passeu" de Jaume Sisa, van ser el tret de sortida de l'acte. Entre la gent es podien escoltar murmuris i comentaris de les imatges.
La projecció dona pas al primer ponent de la nit, el cantant i activista Natxo Tarrés. "Veient aquestes imatges, penso, quina sort vau tenir els que vau poder estar en espais com aquests, en aquesta època, on realment sí alguna cosa s'hi respirava era aquesta sensació de festa", començava Tarrés amb aire melancòlic. "Intentaré dibuixar el què crec o em suggereix, ara ja amb més de quarantena, el què és la festa. Miraré d'aportar una mirada, si serveix d'inspiració, per reflexionar sobre aquest contingut". Tarrés abans d'iniciar la conversa va mencionar i va recordar el judici i els presos polítics, tema que va ser present en algunes pinzellades durant l'acte.
La primera intervenció del cantant i activista manresà va ser una reflexió, des d'una mirada retrospectiva i amb l'ajuda de diversos exemples, sobre el concepte de festa, de celebració. "Per a mi la festa clarament té un punt de celebració. Què mereix que homes i dones, xics i grans puguem dedicar un temps de la nostra vida a celebrar? Els nostres avantpassats ho tenien molt clar. L'origen de la festa el podem remuntar a temps immemorables: l'època de la collita, el solstici d'hivern o l'arribada de l'estiu en són alguns exemples".
Tarrés va posar èmfasi en la necessitat d'aturar el temps i va remarcar la vinculació entre els concepte d'unitat i festa. "Parem, aturem el temps, deixem de treballar, ara anem a celebrar. D'aquella festa, d'aquella disbauxa, d'aquells moments de riure, de ballar, hi havia un punt que unia les persones. En aquell moment ningú es parava a pensar qui era qui, sinó que allà hi havia una unitat, hi havia un perquè" afegia Tarrés.
El segon convidat de la nit, l'actor, guionista, monologuista i presentador de televisió Quim Masferrer, entra en acció. La seva intervenció, carregada de tocs d'humor, es va anar intercalant amb interaccions amb el públic.
L'esperit de festa, el concepte de tradició, les fires, el treball de les regidories de cultura o les llegendes van ser alguns dels temes que van estar presents durant la conversa. Aquesta ha estat l'última i la cinquena ponència del cicle "Des d'una altra mirada". Una proposta cultural gratuïta i oberta a tothom que va aconseguir omplir el Kursaal de gom a gom.
En acabar l'acte, una multitud concentrada al pati del Kursaal esperava amb candeletes que comencés la festa per commemorar el 12è aniversari del teatre, reinaugurat el 20 de febrer del 2007. Rajos de llum projectats a la façana de l'edifici, música, copes de cava per a tots als assistents i actuacions diverses van acabar de conformar la vetllada.