19
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
20
de febrer
a les
18:12h
L'obra Jo soc aquell que va matar Franco (Proa, 2018), de Joan-Lluís Lluís, ha resultat guanyadora de la dinovena convocatòria del premi Joaquim Amat-Piniella, que per tretzè any consecutiu es concedeix a una obra ja publicada. El premi l'organitzen Òmnium Bages-Moianès i l'Ajuntament de Manresa, amb la col·laboració de la Biblioteca del Casino, el Gremi de Llibreters, l'Associació Misteriosa Llum i l'Associació Memòria i Història de Manresa.
L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per l'actuació musical de Celeste Alías, que ha interpretat boleros comentats per Teresa Pàmies (de qui enguany se celebra el centenari) en el llibre Coses de la vida: a ritme de bolero.
Acte seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l'obra Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís. L'escriptor de Perpinyà s'ha endut els 2.000 euros del premi i l'escultura del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Retorn, de Carles Casajuana, Els anys de la serp, de Joan Rendé, i El camí de les Aigües, de Carme Martí. Totes les obres han estat molt ben valorades pel jurat, que una vegada més ha destacat la dificultat d'haver-ne d'escollir una.
El guanyador
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és llicenciat en Història de l'Art i treballa a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Ha traduït obres del francès i de l'occità. Des de fa temps, és un dels principals activistes que té la cultura catalana a la Catalunya Nord. Ha publicat una quinzena de títols des que es va donar a conèixer el 1993, entre els quals hi ha Els ulls de sorra (1993), El dia de l'ós (2004) Premi Creixells, Aiguafang (2008) Premi de la Crítica Serra d'Or, Xocolata desfeta (2010), El Navegant (2016) Premi de la Crítica Serra d'Or. Amb Jo soc aquell que va matar Franco va guanyar el Premi Sant Jordi de l'any 2018.
Jo sóc aquell que va matar Franco
És un relat ucrònic que demostra, a banda d'una amor incondicional per la llengua, una gran capacitat fabuladora. Planteja la història d'una mena de filòleg solsoní que fuig de la guerra, un heroi humil que, després d'haver patit un suposat bombardeig franquista sobre el camp d'Argelers, decideix matar franquistes i s'incorpora al maquis. Què hauria passat si Franco hagués declarat la guerra als aliats i hagués atacat la Catalunya Nord? La novel·la especula sobre aquesta possibilitat i acaba fent una ucronia que té molt a veure amb l'actualitat del país.
Història del premi
L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l'obra guanyadora.
L'acte, obert a tothom i emmarcat dins de la Festa de la Llum que se celebra aquests dies a Manresa, ha tingut lloc a l'Auditori de la Plana de l'Om. El lliurament del guardó ha estat precedit per l'actuació musical de Celeste Alías, que ha interpretat boleros comentats per Teresa Pàmies (de qui enguany se celebra el centenari) en el llibre Coses de la vida: a ritme de bolero.
Acte seguit s'ha fet públic el veredicte del jurat format per Genís Sinca, Toni Mata, Llorenç Capdevila, Montserrat Caus i Jordi Estrada, que ha decidit, per majoria, atorgar el premi a l'obra Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís. L'escriptor de Perpinyà s'ha endut els 2.000 euros del premi i l'escultura del reconegut escultor manresà Ramon Oms. El jurat ha triat aquesta obra entre les quatre finalistes d'enguany on, a més de la guanyadora, hi havia Retorn, de Carles Casajuana, Els anys de la serp, de Joan Rendé, i El camí de les Aigües, de Carme Martí. Totes les obres han estat molt ben valorades pel jurat, que una vegada més ha destacat la dificultat d'haver-ne d'escollir una.
El guanyador
Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) és llicenciat en Història de l'Art i treballa a la Casa de la Generalitat a Perpinyà. Ha traduït obres del francès i de l'occità. Des de fa temps, és un dels principals activistes que té la cultura catalana a la Catalunya Nord. Ha publicat una quinzena de títols des que es va donar a conèixer el 1993, entre els quals hi ha Els ulls de sorra (1993), El dia de l'ós (2004) Premi Creixells, Aiguafang (2008) Premi de la Crítica Serra d'Or, Xocolata desfeta (2010), El Navegant (2016) Premi de la Crítica Serra d'Or. Amb Jo soc aquell que va matar Franco va guanyar el Premi Sant Jordi de l'any 2018.
Jo sóc aquell que va matar Franco
És un relat ucrònic que demostra, a banda d'una amor incondicional per la llengua, una gran capacitat fabuladora. Planteja la història d'una mena de filòleg solsoní que fuig de la guerra, un heroi humil que, després d'haver patit un suposat bombardeig franquista sobre el camp d'Argelers, decideix matar franquistes i s'incorpora al maquis. Què hauria passat si Franco hagués declarat la guerra als aliats i hagués atacat la Catalunya Nord? La novel·la especula sobre aquesta possibilitat i acaba fent una ucronia que té molt a veure amb l'actualitat del país.
Història del premi
L'any 2000 es va convocar per primera vegada el premi de novel·la Joaquim Amat-Piniella, destinat a premiar novel·les històriques inèdites que reflectissin o se centressin en algun gran moviment social i contemporani. Des del 2007, però, el Premi té com a objectiu reconèixer públicament una obra narrativa, novel·la o llibre de memòries, que reflecteixi una preocupació social envers el món contemporani. Es premia una obra publicada durant la temporada anterior, la que es consideri que millor s'adequa als requisits temàtic i lingüístic esmentats i es cregui la més reeixida tant des del punt de vista literari com des del vessant social i històric.
Una comissió assessora, on hi ha representants de totes les entitats implicades i del món cultural manresà, fa el procés de selecció de les obres finalistes. Després, un jurat especialitzat tria l'obra guanyadora.