11
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
0:16h
El 22 de gener de 2017 el Manresa perdia l'últim desplaçament de la temporada 2016-17 (Lloret 1-Manresa 0). L'11 de març de 2018 el Manresa perdia l'únic desplaçament de la temporada 2017-18 (Farners 2-Manresa 1). Després de més de dos anys amb una sola derrota lluny del Congost, aquest 10 de febrer de 2019 el Manresa perdia la imbatibilitat com a visitant (onze mesos després). I ho feia al camp del millor equip com a local, un Viladecans que, a més de guanyar el líder davant els seus aficionats, es va trobar amb un regal inesperat quan ja donava per bo el 2-1 davant un Manresa que va fer una gran segona part: en temps afegit (92') Matallín, que feia dotze minuts que havia sortit al terreny de joc, anotava el tercer gol del seu equip, un gol que significava que l'equip de Raúl Paje guanyava l'average davant el Manresa.
La primera part va acabar amb avantatge local (2-0), malgrat que el Manresa va dur la iniciativa durant la major part dels minuts davant un equip que se sent còmode jugant a veure venir el seu rival, més encara arran de l'1-0 (17'). A la represa, sobretot després del 2-1, el Manresa va créixer de manera extraordinària i va jugar més de mitja hora de manera excel·lent. Però a l'afegit de la segona part tot es va anar en orris amb el tercer gol viladecanenc (el 2-0 també es va marcar en temps afegit, en aquest cas de la primera part). El Manresa va perdre la imbatibilitat com a visitant i l'average contra un dels seus perseguidors, però uns quants kilòmetres més al sud de Viladecans la Montañesa també perdia la imbatibilitat després de disset jornades (setze amb Dani Andreu a la banqueta) i endolcia d'alguna manera la derrota d'un equip que suma tres partits sense guanyar. Maleit temps afegit!
Com apuntàvem anteriorment, el Manresa va ser més atrevit des de l'inici del partit, duent la iniciativa davant un Viladecans que mantenia a ratlla el líder i sortia jugant a la contra. Els deixebles de Raúl Paje, això sí, només podien crear perill pels dominis de Pol Busquets a pilota parada. Però va ser suficient per obrir el marcador als 17'. Una sacada de banda va ser pentinada al cor de l'àrea i allà va aparèixer Riky per connectar un cop de cap que es va colar al fons de la xarxa per la dreta del porter blanc-i-vermell, que no va poder fer res. Si amb el 0-0 el Viladecans no semblava tenir presa i jugava a veure venir el seu rival, amb el gol encara es va mostrar més conservador.
El Manresa ho intentava i ho intentava, però totes les seves accions atacants morien al balcó de l'àrea local. El Viladecans mantenia el líder a ratlla i aprofitava el domini visitant per muntar algun contracop, però es mostrava tan inofensiu en atac com un Manresa que gairebé no va ni ensumar la porteria rival. Fins que al temps afegit de la primera part arribaria una altra galleda d'aigua freda pel Manresa, un altre cop a pilota parada. Falta lateral a la banda dreta de l'atac local, penjada a l'olla, que queda morta a peus del capità Miguel i aquest, rodejat d'una munió de jugadors d'un i altre equip, afusella la porteria de Pol Busquets. Excessiu el castic pel Manresa, però real. Calia una reacció.
La segona part ja va començar més oberta que la primera. El Manresa seguia volent tenir la pilota i el Viladecans va donar un pas endavant, malgrat que duia un bon avantatge al marcador. Les dues primeres accions de perill de la represa es van viure a l'àrea de Jaime, que va estar pràcticament inactiu la primera part. Als 49' Manel Sala liftava una falta per sobre de la tanca defensiva i Bernat s'anticipava a la defensa local per connectar un cop de cap que va passar fregant l'esquadra dreta defensada per Jaime. Un parell de minuts després de nou Manel Sala posava la pilota dins l'àrea, arran també d'una falta, i aquesta acabava en peus de Sergi Soler, a la dreta de l'atac; el migcampista blanc-i-vermell va engaltar un tret potent i col·locat que Jaime va arribar a temps, al costat de la soca del pal, per enviar a corner.
El Manresa ja havia avisat dos cops. Calia insistir. El premi arribaria als 56' arran d'una jugada que va néixer en zona defensiva, a la banda esquerra. El que semblava un xut des de fora de l'àrea d'Alsina es convertiria en un canvi d'orientació fins que la pilota moria a peus de Manel Sala, que es trobava a la dreta; un control orientat i una gardela inapel·lable i imparable de l'osonenc moria al fons de la xarxa, obrint un nou escenari en un partit que amb el 2-0 ja semblava dat i beneit. El gol va esperonar encara més el Manresa i amb el pas del minuts va anar creixent el domini dels deixebles d'Andreu Peralta. Un domini que va anar acompanyat d'un bon futbol per part de l'equip manresà, que va jugar els millors minuts de la temporada si tenim en compte el gran rival que tenien al davant. El bon joc col·lectiu i la profunditat amb que va jugar el Manresa, sobretot després del gol, el va permetre arribar amb certa assiduïtat a l'àrea rival, mentre que el Viladecans rarament s'acostava pels dominis de Pol Busquets, a banda que tenia problemes per aturar els atacs visitants. Una bona prova d'això és que arran del 2-1 l'equip local va veure quatre de les cinc targetes amb que Caro Gallardo va castigar l'equip del Baix Llobregat.
Però el desitjat gol de l'empat, que el Manresa va merèixer amb escreix, no tan sols no va ni arribar sinó que, com apuntàvem abans, en temps afegit (92'), el Viladecans va muntar un contracop per l'esquerra de l'atac que acabaria sent mortal quan Matallín es palplantava davant Pol Busquets per creuar la pilota al segon pal. L'última bala la va tenir Manel Sala als seus peus, en una falta lateral al costat del vèrtex de l'àrea gran, però el seu xut es va convertir en un globus que es perdria per la línia de fons, a l'hora que expirava el partit.
Fitxa tècnica
Unión Deportiva Viladecans: Jaime, Lara, Borja, Miguel (Gallardo, 78'), Xavi, Iván, Robert (Erick, 75'), Josep Maria (Matallín, 80'), Martí (Ferran, 63'), Cuni (Roger, 63'), Riky
Centre d'Esports Manresa: Pol Busquets, Ruano (Biel Rodríguez, 45'), Bernat, Florent, Solernou, Alsina (Marc Serra, 63'), Cuello (Marcel Bellido, 77'), Noah (Leandro, 78'), Manel Sala, Joel Priego, Sergi Soler
Gols: 1-0 (17'), Riky, 2-0 (45'), Miguel, 2-1 (55'), Manel Sala, 3-1 (92'), Matallín
Àrbitre: Sr. David Caro Gallardo, de la delegació del Maresme. Va estar auxiliat per Cecilia Muñoz Di Giovambattista i Yzan Nys Rodríguez.
Targetes: Borja, Xavi, Martí, Cuni, Erick // Florent, Solernou, Manel Sala
Camp: Municipal de Viladecans, 650 espectadors
La primera part va acabar amb avantatge local (2-0), malgrat que el Manresa va dur la iniciativa durant la major part dels minuts davant un equip que se sent còmode jugant a veure venir el seu rival, més encara arran de l'1-0 (17'). A la represa, sobretot després del 2-1, el Manresa va créixer de manera extraordinària i va jugar més de mitja hora de manera excel·lent. Però a l'afegit de la segona part tot es va anar en orris amb el tercer gol viladecanenc (el 2-0 també es va marcar en temps afegit, en aquest cas de la primera part). El Manresa va perdre la imbatibilitat com a visitant i l'average contra un dels seus perseguidors, però uns quants kilòmetres més al sud de Viladecans la Montañesa també perdia la imbatibilitat després de disset jornades (setze amb Dani Andreu a la banqueta) i endolcia d'alguna manera la derrota d'un equip que suma tres partits sense guanyar. Maleit temps afegit!
Com apuntàvem anteriorment, el Manresa va ser més atrevit des de l'inici del partit, duent la iniciativa davant un Viladecans que mantenia a ratlla el líder i sortia jugant a la contra. Els deixebles de Raúl Paje, això sí, només podien crear perill pels dominis de Pol Busquets a pilota parada. Però va ser suficient per obrir el marcador als 17'. Una sacada de banda va ser pentinada al cor de l'àrea i allà va aparèixer Riky per connectar un cop de cap que es va colar al fons de la xarxa per la dreta del porter blanc-i-vermell, que no va poder fer res. Si amb el 0-0 el Viladecans no semblava tenir presa i jugava a veure venir el seu rival, amb el gol encara es va mostrar més conservador.
El Manresa ho intentava i ho intentava, però totes les seves accions atacants morien al balcó de l'àrea local. El Viladecans mantenia el líder a ratlla i aprofitava el domini visitant per muntar algun contracop, però es mostrava tan inofensiu en atac com un Manresa que gairebé no va ni ensumar la porteria rival. Fins que al temps afegit de la primera part arribaria una altra galleda d'aigua freda pel Manresa, un altre cop a pilota parada. Falta lateral a la banda dreta de l'atac local, penjada a l'olla, que queda morta a peus del capità Miguel i aquest, rodejat d'una munió de jugadors d'un i altre equip, afusella la porteria de Pol Busquets. Excessiu el castic pel Manresa, però real. Calia una reacció.
La segona part ja va començar més oberta que la primera. El Manresa seguia volent tenir la pilota i el Viladecans va donar un pas endavant, malgrat que duia un bon avantatge al marcador. Les dues primeres accions de perill de la represa es van viure a l'àrea de Jaime, que va estar pràcticament inactiu la primera part. Als 49' Manel Sala liftava una falta per sobre de la tanca defensiva i Bernat s'anticipava a la defensa local per connectar un cop de cap que va passar fregant l'esquadra dreta defensada per Jaime. Un parell de minuts després de nou Manel Sala posava la pilota dins l'àrea, arran també d'una falta, i aquesta acabava en peus de Sergi Soler, a la dreta de l'atac; el migcampista blanc-i-vermell va engaltar un tret potent i col·locat que Jaime va arribar a temps, al costat de la soca del pal, per enviar a corner.
El Manresa ja havia avisat dos cops. Calia insistir. El premi arribaria als 56' arran d'una jugada que va néixer en zona defensiva, a la banda esquerra. El que semblava un xut des de fora de l'àrea d'Alsina es convertiria en un canvi d'orientació fins que la pilota moria a peus de Manel Sala, que es trobava a la dreta; un control orientat i una gardela inapel·lable i imparable de l'osonenc moria al fons de la xarxa, obrint un nou escenari en un partit que amb el 2-0 ja semblava dat i beneit. El gol va esperonar encara més el Manresa i amb el pas del minuts va anar creixent el domini dels deixebles d'Andreu Peralta. Un domini que va anar acompanyat d'un bon futbol per part de l'equip manresà, que va jugar els millors minuts de la temporada si tenim en compte el gran rival que tenien al davant. El bon joc col·lectiu i la profunditat amb que va jugar el Manresa, sobretot després del gol, el va permetre arribar amb certa assiduïtat a l'àrea rival, mentre que el Viladecans rarament s'acostava pels dominis de Pol Busquets, a banda que tenia problemes per aturar els atacs visitants. Una bona prova d'això és que arran del 2-1 l'equip local va veure quatre de les cinc targetes amb que Caro Gallardo va castigar l'equip del Baix Llobregat.
Però el desitjat gol de l'empat, que el Manresa va merèixer amb escreix, no tan sols no va ni arribar sinó que, com apuntàvem abans, en temps afegit (92'), el Viladecans va muntar un contracop per l'esquerra de l'atac que acabaria sent mortal quan Matallín es palplantava davant Pol Busquets per creuar la pilota al segon pal. L'última bala la va tenir Manel Sala als seus peus, en una falta lateral al costat del vèrtex de l'àrea gran, però el seu xut es va convertir en un globus que es perdria per la línia de fons, a l'hora que expirava el partit.
Fitxa tècnica
Unión Deportiva Viladecans: Jaime, Lara, Borja, Miguel (Gallardo, 78'), Xavi, Iván, Robert (Erick, 75'), Josep Maria (Matallín, 80'), Martí (Ferran, 63'), Cuni (Roger, 63'), Riky
Centre d'Esports Manresa: Pol Busquets, Ruano (Biel Rodríguez, 45'), Bernat, Florent, Solernou, Alsina (Marc Serra, 63'), Cuello (Marcel Bellido, 77'), Noah (Leandro, 78'), Manel Sala, Joel Priego, Sergi Soler
Gols: 1-0 (17'), Riky, 2-0 (45'), Miguel, 2-1 (55'), Manel Sala, 3-1 (92'), Matallín
Àrbitre: Sr. David Caro Gallardo, de la delegació del Maresme. Va estar auxiliat per Cecilia Muñoz Di Giovambattista i Yzan Nys Rodríguez.
Targetes: Borja, Xavi, Martí, Cuni, Erick // Florent, Solernou, Manel Sala
Camp: Municipal de Viladecans, 650 espectadors