04
de febrer
del
2019
Actualitzat
el
05
de febrer
a les
20:11h
"És molt curiós que sent un dels primers en assenyalar la possible responsabilitat, activa o passiva, de l'Estat en els atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils, i d'apareixer el febrer següent entre la gent que calia investigar després de l'escorcoll fet al despatx de Lluís Salvador, ara el Fiscal insisteixi en portar-me al jutjat per una repiulada". Així de categòric es mostra l'exconseller Josep Huguet en conversa amb NacióManresa després que el fiscal hagi recorregut l'arxivament de la seva causa per haver repiulat un tuit amb informació de la secretària judicial de l'1-O.
Tampoc no troba una altra explicació a la insistència del fiscal cap a ell, "més si tenim en compte que altres actuacions molt més greus i amb més repercusió, no han tingut cap recorregut judicial". Huguet pensa -i així li ho va dir al jutge en declaració- en quan Albert Rivera va mostrar al Congrés fotografies i dades personals de mestres que segons ell adoctrinaven els alumnes, o quan un diari de la caverna va publicar una doble pàgina amb les fotografies i dades personals de jutges que suposadament donaven suport al procés català.
Perquè, tal i com recullen les al·legacions presentades per l'advocat del manresà, el recurs del fiscal, tal com va passar amb l'acusació primera, conté nombroses contradiccions totalment objectives, "que fan incomprensible la insistència del ministeri" en l'acusació contra Huguet.
El cas es remunta a maig de 2018, quan Josep Huguet va repiular un tuit on sortia la fotografia i nom de la secretària del jutjat 13 de Barcelona que portava l'1-O, amb la nota que era simpatitzant d'una formació ultraespanyolista. Aquesta informació partia d'una notícia que havien publicat diversos diaris de tirada estatal sobre les simpaties polítiques d'aquesta persona.
Contrasentits
Les al·legacions de l'advocat de l'exconseller manresà posen de manifest diverses contradiccions objectives en l'acusació del fiscal. Malgrat que la denúncia original de la secretària judicial apunta a OKDiario i Público com a autors de la informació que li atribueix simpaties d'extrema dreta i fa referència a comentaris genèrics a la xarxa basats en aquestes informacions, "la policia fa un informe com si jo hagués estat l'únic que es referia a aquesta notícia quan només aquell tuit va ser repiulat per 1.900 perfils diferents". Apunta Huguet. "El fet que tres dies després de la repiulada, OKDiario i Libertat Digital em dediquessin un article sobre l'assumpte, deixa clar quins indicadors va seguir la investigació de la Guàrdia Civil", conclou.
Les al·legacions també destaquen el canvi de criteri de la Fiscalia Superior de Catalunya que inicialment acusa Huguet de "descobriment i revelació de secrets" i en l'acusació final parla de "coaccions i contra l'administració de justícia". Cal tenir en compte que per un període -però no coincidint amb la piulada d'Huguet-, la secretària judicial va ser testimoni protegit de la causa del procés. L'acusació inicial de fiscalia sembla que pretengués vincular la repiulada de l'exconseller amb aquest fet, però que al no poder-ho lligar va canviar les tipificacions d'acusació.
Però és que a més a més, tal i com apunten les al·legacions de la defensa, la repiulada d'Huguet no aporta cap informació que no hagi aparegut anteriorment en la premsa, tal i com el propi fiscal recull en diversos articles periodístics que aporta en el recurs.
Encara més flagrant és el fet que quan Josep Huguet va fer la repiulada, el 21 de maig de 2019, la secretària judicial ja no era testimoni protegit: quan havia de testificar el 16 de maig anterior, la part que l'havia proposat -Junqueras i Romeva- van renunciar al seu testimoni. "O sigui que, a banda de no saber que havia sigut testimoni protegit, tampoc no ho era quan vaig fer la repiulada", es referma Huguet. Aquest fet és crucial per descartar l'acusació contra l'administració de justícia, i per demuntar l'argumentari del fiscal en l'acusació de coaccions.
L'apel·lació insisteix en el fet que "sorprèn" el fet que la secretària "hagi estat objecte d’atenció del mitjans de comunicació des de feia temps, i que concretament el mateix dia 16 de maig del 2018 diversos mitjans com el País, Europa Press, Antena3, El Mundo, Ecodiaro, o DiarioSigloXXI.com, varen publicar el seu nom i càrrec en relació a la seva anada al Tribunal Suprem" i la Fiscalia denunciï Huguet i no pas aquests diaris dels quals es va nodrir la informació del tuit que va acabar repiulant l'exconseller.
Informes policials
L'acusació contra Josep Huguet per aquesta repiulada no és l'única vegada que l'exconseller apareix a informes policials. De fet, en l'informe de l'anàlisi que la Guàrdia Civil va fer dels correus de Lluís Salvadó arran de la seva detenció el setembre de 2017, deu dies abans del referèndum, el nom del manresà apareix en un llistat de 30 persones, totes elles càrrecs i alts càrrecs del govern, malgrat que Huguet no té cap càrrec orgànic.
"L'única vinculació que podien trobar en el correu electrònic és que de tant en tant li feia arribar algun article dels que publicava a la premsa que creia que li podia interessar, però ni tan sols manteníem converses", explica Huguet, que en la documentació policial apareix com a "diputat d'ERC", càrrec que fa anys que no ocupa.
Per a la Guàrdia Civil és rellevant el número d'articles que Josep Huguet publica en diversos mitjans del país, articles que, molts d'ells, són de "caràcter estratègic". També el fet que, malgrat que Huguet no té un número molt alt de seguidors a Twitter, en una doble escala podria arribar a 1.700.000 usuaris, xifra potencial, però en cap cas real, resultat de sumar el número de seguidors de cada un dels seguidors de l'exconseller.
Huguet destaca també el fet que un OKDiario (dirigit per Eduardo Inda) i LibertatDigital (dirigit per Jiménez Losantos), en aquest últim cas amb una foto de la secretària pixelada molt deficientment, l'apuntessin només a ell a l'hora de tractar la piulada i a ningú més dels altres 1.900 retuits que va tenir. "La caverna apunta, la policia elabora i la fiscalia acusa"...
Tampoc no troba una altra explicació a la insistència del fiscal cap a ell, "més si tenim en compte que altres actuacions molt més greus i amb més repercusió, no han tingut cap recorregut judicial". Huguet pensa -i així li ho va dir al jutge en declaració- en quan Albert Rivera va mostrar al Congrés fotografies i dades personals de mestres que segons ell adoctrinaven els alumnes, o quan un diari de la caverna va publicar una doble pàgina amb les fotografies i dades personals de jutges que suposadament donaven suport al procés català.
Perquè, tal i com recullen les al·legacions presentades per l'advocat del manresà, el recurs del fiscal, tal com va passar amb l'acusació primera, conté nombroses contradiccions totalment objectives, "que fan incomprensible la insistència del ministeri" en l'acusació contra Huguet.
El cas es remunta a maig de 2018, quan Josep Huguet va repiular un tuit on sortia la fotografia i nom de la secretària del jutjat 13 de Barcelona que portava l'1-O, amb la nota que era simpatitzant d'una formació ultraespanyolista. Aquesta informació partia d'una notícia que havien publicat diversos diaris de tirada estatal sobre les simpaties polítiques d'aquesta persona.
Contrasentits
Les al·legacions de l'advocat de l'exconseller manresà posen de manifest diverses contradiccions objectives en l'acusació del fiscal. Malgrat que la denúncia original de la secretària judicial apunta a OKDiario i Público com a autors de la informació que li atribueix simpaties d'extrema dreta i fa referència a comentaris genèrics a la xarxa basats en aquestes informacions, "la policia fa un informe com si jo hagués estat l'únic que es referia a aquesta notícia quan només aquell tuit va ser repiulat per 1.900 perfils diferents". Apunta Huguet. "El fet que tres dies després de la repiulada, OKDiario i Libertat Digital em dediquessin un article sobre l'assumpte, deixa clar quins indicadors va seguir la investigació de la Guàrdia Civil", conclou.
Les al·legacions també destaquen el canvi de criteri de la Fiscalia Superior de Catalunya que inicialment acusa Huguet de "descobriment i revelació de secrets" i en l'acusació final parla de "coaccions i contra l'administració de justícia". Cal tenir en compte que per un període -però no coincidint amb la piulada d'Huguet-, la secretària judicial va ser testimoni protegit de la causa del procés. L'acusació inicial de fiscalia sembla que pretengués vincular la repiulada de l'exconseller amb aquest fet, però que al no poder-ho lligar va canviar les tipificacions d'acusació.
Però és que a més a més, tal i com apunten les al·legacions de la defensa, la repiulada d'Huguet no aporta cap informació que no hagi aparegut anteriorment en la premsa, tal i com el propi fiscal recull en diversos articles periodístics que aporta en el recurs.
Encara més flagrant és el fet que quan Josep Huguet va fer la repiulada, el 21 de maig de 2019, la secretària judicial ja no era testimoni protegit: quan havia de testificar el 16 de maig anterior, la part que l'havia proposat -Junqueras i Romeva- van renunciar al seu testimoni. "O sigui que, a banda de no saber que havia sigut testimoni protegit, tampoc no ho era quan vaig fer la repiulada", es referma Huguet. Aquest fet és crucial per descartar l'acusació contra l'administració de justícia, i per demuntar l'argumentari del fiscal en l'acusació de coaccions.
L'apel·lació insisteix en el fet que "sorprèn" el fet que la secretària "hagi estat objecte d’atenció del mitjans de comunicació des de feia temps, i que concretament el mateix dia 16 de maig del 2018 diversos mitjans com el País, Europa Press, Antena3, El Mundo, Ecodiaro, o DiarioSigloXXI.com, varen publicar el seu nom i càrrec en relació a la seva anada al Tribunal Suprem" i la Fiscalia denunciï Huguet i no pas aquests diaris dels quals es va nodrir la informació del tuit que va acabar repiulant l'exconseller.
Informes policials
L'acusació contra Josep Huguet per aquesta repiulada no és l'única vegada que l'exconseller apareix a informes policials. De fet, en l'informe de l'anàlisi que la Guàrdia Civil va fer dels correus de Lluís Salvadó arran de la seva detenció el setembre de 2017, deu dies abans del referèndum, el nom del manresà apareix en un llistat de 30 persones, totes elles càrrecs i alts càrrecs del govern, malgrat que Huguet no té cap càrrec orgànic.
"L'única vinculació que podien trobar en el correu electrònic és que de tant en tant li feia arribar algun article dels que publicava a la premsa que creia que li podia interessar, però ni tan sols manteníem converses", explica Huguet, que en la documentació policial apareix com a "diputat d'ERC", càrrec que fa anys que no ocupa.
Per a la Guàrdia Civil és rellevant el número d'articles que Josep Huguet publica en diversos mitjans del país, articles que, molts d'ells, són de "caràcter estratègic". També el fet que, malgrat que Huguet no té un número molt alt de seguidors a Twitter, en una doble escala podria arribar a 1.700.000 usuaris, xifra potencial, però en cap cas real, resultat de sumar el número de seguidors de cada un dels seguidors de l'exconseller.
Huguet destaca també el fet que un OKDiario (dirigit per Eduardo Inda) i LibertatDigital (dirigit per Jiménez Losantos), en aquest últim cas amb una foto de la secretària pixelada molt deficientment, l'apuntessin només a ell a l'hora de tractar la piulada i a ningú més dels altres 1.900 retuits que va tenir. "La caverna apunta, la policia elabora i la fiscalia acusa"...