03
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
19:01h
Com la nit i el dia. Així van ser de diferents les dues parts que van jugar dos conjunts amb objectius molt diferents a la classificació i que es va endur cap el seu costat, encara que només sigui amb un empat, un Borges Blanques ultradefensiu al primer acte i més agosarat a la represa. Al Cd'E Manresa li va costar Déu i ajuda acostar-s'hi pels dominis de Xammar, sobretot a la primera part, i no va saber cóm fer front a la teranyina defensiva plantejada pels deixebles de Manel Cazorla. Una ocasió a la primera part (visitant) i sis a la segona (la més clara, un pal dels garriguencs) va ser tot l'arsenal ofensiu de dos equips que sembla que van gastar tota la munició al partit de la primera volta (2-3). Al final, empat agredolç. Volen dos punts del Congost, després de quatre victòries consecutives a l'estadi, però la Montañesa tampoc va veure porteria a Nou Barris (0-0 contra el Viladecans) i es manté a cinc punts de distància. No obstant, l'altra amenaça més propera és l'Almacelles, que a l'hora de tancar aquesta crònica encara tenia pendent el seu partit contra l'Igualada i que, en cas de victòria, es col·locaria a quatre punts. No obstant, "qui jornada passa, classificació empeny" (si em permeteu l'expressió). El Manresa és a una jornada menys del somni.
Un xut llunyà però molt perillós (22') del davanter Torné, que va fer passar la pilota fregant l'esquadra dreta de Pol Busquets, va ser el resum de la primera part en quant a ocasions o situacions de gol es refereix. La resta, domini total però estèril dels deixebles d'Andreu Peralta davant una muralla infranquejable d'un equip que va demostrar perquè és tan perillós com a visitant (tres punts a casa, setze a domicili). El guió va ser pràcticament el mateix els primers quaranta-cinc minuts: iniciativa blanc-i-vermella, movent l'esfèric d'una banda a l'altra del camp esperant trobar alguna fissura en l'entrellat defensiu de l'equip rival, però sense trobar-la. Això davant un equip que pressionava la sortida de la pilota com si no hagués un demà i que, a més, mantenia una marcial disciplina que salvaguardava sense estrips la seva parcel·la defensiva. Hi va haver una mica més d'arribada del Manresa al tram final del període, però Xammar ni es va despentinar.
La segona part, com apuntàvem anteriorment, va ser una altra història. El Borges Blanques es va espolsar la cotilla defensiva de sobre i va donar un pas endavant. A més, va donar el primer avís quan només feia dos minuts que rodava la pilota. Una acció individual de Torné, a la banda esquerra de l'atac garriguenc, la culminaria amb un xut creuat, des de dins de l'àrea, que es va estavellar al pal esquerra de Pol Busquets. Aquest canvi de guió va permetre que ambdós equips trobessin més espais per on arribar a la porteria rival i, sense que fos una segona part per llançar fuets, sí que va ser més ofensiva alhora que atractiva.
Als 51 minuts reapareixia Manel Sala a l'estadi, després de tres mesos absent (ja va tenir alguns minuts la setmana anterior a Gavà). Va entrar pràcticament a correcuita, degut a que l'àrbitre havia xiulat una falta al balcó de l'àrea a favor del Manresa. Aquesta va ser la primera pilota que tocava en el partit Manel Sala, que va obligar a Xammar a fer una bona estirada per escopir una pilota perillosa (51'). El partit era obert, res a veure amb la primera part. Hi van haver fases de domini per ambdós equips, arribades més o menys repartides, però va ser el Borges Blanques qui va ensumar el gol de més a prop.
Un xut llunyà i col·locat de Nasser, per l'esquerra de l'atac visitant, el recollia Pol Busquets al costat del pal (59'). No era un xut amb perill extrem, però va ser un d'aquells que si no ets al teu lloc... Després (75') el protagonista seria Noah, el pitxitxi blanc-i-vermell, que a boca de canó es va marcar una xilena d'aquelles que si acaba en gol aixequen els aficionats dels seus seients... però no va tocar la pilota i l'1 a 0 (i qui sap si la victòria?) es va esvair. Tres minuts després, arran d'una pilota que Bernat no va poder refusar quan era dins l'àrea, Nasser es feia amb l'esfèric i xutava col·locat a la soca del pal, però la seva rematada, un pel fluixa, la neutralitzava Pol Busquets. Un minut més tard Aitor es va escapolir tot sol per la banda dreta de l'atac visitant i es presentava davant Pol Busquets; la figura intimidatòria del porter blanc-i-vermell, a sobre del davanter blanc, impediria a aquest culminar el 0-1 i cap a casa. Final obert però sense gaire tràngols a les àrees. El 0-0, inamovible. I mentre tanco la crònica, l'Igualada guanya 0-2 a Almacelles. No, si al final el punt haurà sigut bo i tot.
Fitxa tècnica
Centre d'Esports Manresa: Pol Busquets, Ruano, Solernou, Florent, Alsina, Cuello (Joel Priego, 51'), Bernat, Sergi Soler, Biel Rodríguez (Marc Serra, 73'), Leandro (Manel Sala, 51'), Noah
Futbol Club Borges Blanques: Xammar, Eloi (Tato, 45'), Nasser, Edu Vives, Pele, Aitor (Valero, 90'), Torné (Sergey, 84'), Eric, Ramonet (Dani, 73'), Ricky (Eudald, 73'), Miró
Àrbitre: Sr. Javier Crespo Díaz, de la delegació de Tarragona. Va estar auxiliat per Didac Crespo López i Deyan Krasimirov Hristov.
Targetes: Florent // Pele
Camp: Estadi del Congost, 150 espectadors. Es va guardar un minut de silenci en memòria del Sr. Ramon Villa, pare de Luis Villa, vicepresident del Manresa.
Un xut llunyà però molt perillós (22') del davanter Torné, que va fer passar la pilota fregant l'esquadra dreta de Pol Busquets, va ser el resum de la primera part en quant a ocasions o situacions de gol es refereix. La resta, domini total però estèril dels deixebles d'Andreu Peralta davant una muralla infranquejable d'un equip que va demostrar perquè és tan perillós com a visitant (tres punts a casa, setze a domicili). El guió va ser pràcticament el mateix els primers quaranta-cinc minuts: iniciativa blanc-i-vermella, movent l'esfèric d'una banda a l'altra del camp esperant trobar alguna fissura en l'entrellat defensiu de l'equip rival, però sense trobar-la. Això davant un equip que pressionava la sortida de la pilota com si no hagués un demà i que, a més, mantenia una marcial disciplina que salvaguardava sense estrips la seva parcel·la defensiva. Hi va haver una mica més d'arribada del Manresa al tram final del període, però Xammar ni es va despentinar.
La segona part, com apuntàvem anteriorment, va ser una altra història. El Borges Blanques es va espolsar la cotilla defensiva de sobre i va donar un pas endavant. A més, va donar el primer avís quan només feia dos minuts que rodava la pilota. Una acció individual de Torné, a la banda esquerra de l'atac garriguenc, la culminaria amb un xut creuat, des de dins de l'àrea, que es va estavellar al pal esquerra de Pol Busquets. Aquest canvi de guió va permetre que ambdós equips trobessin més espais per on arribar a la porteria rival i, sense que fos una segona part per llançar fuets, sí que va ser més ofensiva alhora que atractiva.
Als 51 minuts reapareixia Manel Sala a l'estadi, després de tres mesos absent (ja va tenir alguns minuts la setmana anterior a Gavà). Va entrar pràcticament a correcuita, degut a que l'àrbitre havia xiulat una falta al balcó de l'àrea a favor del Manresa. Aquesta va ser la primera pilota que tocava en el partit Manel Sala, que va obligar a Xammar a fer una bona estirada per escopir una pilota perillosa (51'). El partit era obert, res a veure amb la primera part. Hi van haver fases de domini per ambdós equips, arribades més o menys repartides, però va ser el Borges Blanques qui va ensumar el gol de més a prop.
Un xut llunyà i col·locat de Nasser, per l'esquerra de l'atac visitant, el recollia Pol Busquets al costat del pal (59'). No era un xut amb perill extrem, però va ser un d'aquells que si no ets al teu lloc... Després (75') el protagonista seria Noah, el pitxitxi blanc-i-vermell, que a boca de canó es va marcar una xilena d'aquelles que si acaba en gol aixequen els aficionats dels seus seients... però no va tocar la pilota i l'1 a 0 (i qui sap si la victòria?) es va esvair. Tres minuts després, arran d'una pilota que Bernat no va poder refusar quan era dins l'àrea, Nasser es feia amb l'esfèric i xutava col·locat a la soca del pal, però la seva rematada, un pel fluixa, la neutralitzava Pol Busquets. Un minut més tard Aitor es va escapolir tot sol per la banda dreta de l'atac visitant i es presentava davant Pol Busquets; la figura intimidatòria del porter blanc-i-vermell, a sobre del davanter blanc, impediria a aquest culminar el 0-1 i cap a casa. Final obert però sense gaire tràngols a les àrees. El 0-0, inamovible. I mentre tanco la crònica, l'Igualada guanya 0-2 a Almacelles. No, si al final el punt haurà sigut bo i tot.
Fitxa tècnica
Centre d'Esports Manresa: Pol Busquets, Ruano, Solernou, Florent, Alsina, Cuello (Joel Priego, 51'), Bernat, Sergi Soler, Biel Rodríguez (Marc Serra, 73'), Leandro (Manel Sala, 51'), Noah
Futbol Club Borges Blanques: Xammar, Eloi (Tato, 45'), Nasser, Edu Vives, Pele, Aitor (Valero, 90'), Torné (Sergey, 84'), Eric, Ramonet (Dani, 73'), Ricky (Eudald, 73'), Miró
Àrbitre: Sr. Javier Crespo Díaz, de la delegació de Tarragona. Va estar auxiliat per Didac Crespo López i Deyan Krasimirov Hristov.
Targetes: Florent // Pele
Camp: Estadi del Congost, 150 espectadors. Es va guardar un minut de silenci en memòria del Sr. Ramon Villa, pare de Luis Villa, vicepresident del Manresa.