01
de febrer
del
2019
Actualitzat
a les
20:23h
L'Auditori de la FUB2 es va omplir de gom a gom dijous a la tarda en el 14è Plenari del Consell de Ciutat, el màxim òrgan de participació impulsat pel consistori que està obert a tota la ciutadania. La sessió va estar presidida per l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, i va comptar amb l'assistència de l'equip de govern municipal.
El plenari va començar amb la presentació per part de l'alcalde, i va estar conduït per la regidora de Presidència i Comunicació, Àuria Caus.
L'acte va continuar amb la intervenció de la regidora d'Ocupació, Dona i Igualtat, Cristina Cruz, que va remarcar l'increment pressupostari en polítiques d'igualtat, va destacar els plans transversals que s'han aprovat (Gent Gran, Joventut, Salut i LGTBI), va explicar les accions contra la violència masclista i per promoure un model de ciutat inclusiva i igualitària, i va explicar com a alguns dels objectius de futur, com l'acostament del servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) als barris, i oferir més accions de formació de gènere a entitats de la ciutat. Al seu torn, la tècnica del nou servei d'atenció al col·lectiu LGTBI, Maria Majà, va presentar aquest punt d'ate nció, que es va estrenar fa dos mesos com a espai d'atenció, suport, acompanyament i gestió adreçat a aquest col·lectiu o a persones interessades.
Seguidament, el regidor de Qualitat Urbana, Serveis, Mobilitat i Esports, Jordi Serracanta, va parlar d'esport inclusiu i de l'esforç que es porta a terme per tal que l'esport pugui arribar a tots els infants de la ciutat, amb independència de la seva situació econòmica. Serracanta va remarcar que la dotació per a polítiques d'inclusió esportiva ha passat de 9.480 euros el 2017 a 18.000 el 2018, i de 96 a 116 beques atorgades, que han passat de 100 a 155 euros. La majoria han estat per a infants que practiquen al futbol, però també per a altres esports com l'atletisme, el bàsquet, el beisbol, la gimnàstica, el judo, la natació i el rubgi. Tot seguit, el director tècnic de l'escola de gimnàst ica EGIBA, Xavier Casimiro, va exposar el projecte d'esport inclusiu per a persones amb discapacitat intel·lectual que porta a terme el seu club.
A continuació, el comissionat del Centre Històric, Pere Gassó, va repassar les actuacions que s'han dut a terme en aquesta zona de la ciutat durant el 2018, una presentació que va resumir en les paraules "transformar i revitalitzar". A banda de projectes concrets, el comissionat va posar el valor la suma de complicitats amb veïnat, comerciants i propietaris, per aportar més vida al barri, cosa que caldrà continuar fent els darrers anys, perquè revitalitzar el Centre Històric és una "cursa de fons".
Posteriorment, el regidor d'Urbanisme i Llicències, Marc Aloy, va parlar sobre els darrers projectes en matèria d'obres a l'espai públic. Com a millores de l'accessibilitat, es va referir a la passarel·la de vianants entre el pont de Sant Francesc i l'estació de Renfe; el nou carril per a vianants de la carretera de Viladordis; l'ascensor entre el carrer Santa Llúcia i la plaça Major o el camí de la Gravera. En l'àmbit de l'espai públic, va esmentar la nova Bonavista, l'entorn de via de Sant Ignasi, plaça de Sant Ignasi, edifici del Museu Comarcal, i baixada dels Drets. Finalment, com a obres a executar el 2019, va destacar la segona fase de la plaça Simeó Selga, els nous accessos al Museu Comarcal i l'entorn de la via de Sant Ignasi, carrer Bertrand i Serra i plaça del Remei. Igualment es va referir al projecte de futur a l'entorn de l'Anònima, que permetrà guanyar un nou espai públic en aquest sector del Centre Històric.
El regidor de Turisme, Habitatge i Barris, Joan Calmet, va parlar dels esforços que s'estan portant a terme per tal de promoure Manresa com a destinació turística. Calmet es va referir a les línies de treball que s'estan treballant; com ara la consolidació de la marca i de producte atractius i innovadors, l'acollida i atenció personalitzada, l'esforç en comunicació, les estratègies de venda i fidelització i la necessitat d'exercir la capitalitat estratègica del territori. Calmet va oferir dades rellevants sobre l'evolució dels serveis turístics a Manresa entre 2015 i 2019. En aquest sentit, el 2018 hi ha hagut 181.532 visites als espais gestionats per Fundació Turisme i Fires i altres equipa ments, un 70% més que el 2015. També s'ha incrementat el 130% la xifra de visites guiades.
L'acte va cloure amb un torn general d'intervencions, durant el qual diversos assistents van poder fer arribar a l'equip de govern els seus dubtes, aportacions o inquietuds en relació als temes tractats i d'altres àmbits de la ciutat. Finalment, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va cloure l'acte afirmant que, amb recursos sempre limitats, la tasca del govern municipal consisteix sobretot a "prioritzar". També es va mostrar satisfet de la gran assistència al plenari, cosa que demostra l'interès per les qüestions de ciutat, i va fer una crida a continuar defensant i estimant la ciutat.
El Consell de Ciutat és el màxim òrgan de participació, amb les funcions d'informació, estudi, debat i assessorament per la determinació de les grans línies de la política municipal que incideixen en el desenvolupament estratègic, econòmic, social, cultural i sostenible de la ciutat. Està format pels membres dels Consells de Districte i un representant de Consell Sectorial. Així com dels diferents agents socials; com empresaris, comerciants, col·legis professionals, representants d'altres administracions públiques, partits polítics amb representació a l'Ajuntament i sindicats.
El plenari va començar amb la presentació per part de l'alcalde, i va estar conduït per la regidora de Presidència i Comunicació, Àuria Caus.
L'acte va continuar amb la intervenció de la regidora d'Ocupació, Dona i Igualtat, Cristina Cruz, que va remarcar l'increment pressupostari en polítiques d'igualtat, va destacar els plans transversals que s'han aprovat (Gent Gran, Joventut, Salut i LGTBI), va explicar les accions contra la violència masclista i per promoure un model de ciutat inclusiva i igualitària, i va explicar com a alguns dels objectius de futur, com l'acostament del servei d'Informació i Atenció a la Dona (SIAD) als barris, i oferir més accions de formació de gènere a entitats de la ciutat. Al seu torn, la tècnica del nou servei d'atenció al col·lectiu LGTBI, Maria Majà, va presentar aquest punt d'ate nció, que es va estrenar fa dos mesos com a espai d'atenció, suport, acompanyament i gestió adreçat a aquest col·lectiu o a persones interessades.
Seguidament, el regidor de Qualitat Urbana, Serveis, Mobilitat i Esports, Jordi Serracanta, va parlar d'esport inclusiu i de l'esforç que es porta a terme per tal que l'esport pugui arribar a tots els infants de la ciutat, amb independència de la seva situació econòmica. Serracanta va remarcar que la dotació per a polítiques d'inclusió esportiva ha passat de 9.480 euros el 2017 a 18.000 el 2018, i de 96 a 116 beques atorgades, que han passat de 100 a 155 euros. La majoria han estat per a infants que practiquen al futbol, però també per a altres esports com l'atletisme, el bàsquet, el beisbol, la gimnàstica, el judo, la natació i el rubgi. Tot seguit, el director tècnic de l'escola de gimnàst ica EGIBA, Xavier Casimiro, va exposar el projecte d'esport inclusiu per a persones amb discapacitat intel·lectual que porta a terme el seu club.
A continuació, el comissionat del Centre Històric, Pere Gassó, va repassar les actuacions que s'han dut a terme en aquesta zona de la ciutat durant el 2018, una presentació que va resumir en les paraules "transformar i revitalitzar". A banda de projectes concrets, el comissionat va posar el valor la suma de complicitats amb veïnat, comerciants i propietaris, per aportar més vida al barri, cosa que caldrà continuar fent els darrers anys, perquè revitalitzar el Centre Històric és una "cursa de fons".
Posteriorment, el regidor d'Urbanisme i Llicències, Marc Aloy, va parlar sobre els darrers projectes en matèria d'obres a l'espai públic. Com a millores de l'accessibilitat, es va referir a la passarel·la de vianants entre el pont de Sant Francesc i l'estació de Renfe; el nou carril per a vianants de la carretera de Viladordis; l'ascensor entre el carrer Santa Llúcia i la plaça Major o el camí de la Gravera. En l'àmbit de l'espai públic, va esmentar la nova Bonavista, l'entorn de via de Sant Ignasi, plaça de Sant Ignasi, edifici del Museu Comarcal, i baixada dels Drets. Finalment, com a obres a executar el 2019, va destacar la segona fase de la plaça Simeó Selga, els nous accessos al Museu Comarcal i l'entorn de la via de Sant Ignasi, carrer Bertrand i Serra i plaça del Remei. Igualment es va referir al projecte de futur a l'entorn de l'Anònima, que permetrà guanyar un nou espai públic en aquest sector del Centre Històric.
El regidor de Turisme, Habitatge i Barris, Joan Calmet, va parlar dels esforços que s'estan portant a terme per tal de promoure Manresa com a destinació turística. Calmet es va referir a les línies de treball que s'estan treballant; com ara la consolidació de la marca i de producte atractius i innovadors, l'acollida i atenció personalitzada, l'esforç en comunicació, les estratègies de venda i fidelització i la necessitat d'exercir la capitalitat estratègica del territori. Calmet va oferir dades rellevants sobre l'evolució dels serveis turístics a Manresa entre 2015 i 2019. En aquest sentit, el 2018 hi ha hagut 181.532 visites als espais gestionats per Fundació Turisme i Fires i altres equipa ments, un 70% més que el 2015. També s'ha incrementat el 130% la xifra de visites guiades.
L'acte va cloure amb un torn general d'intervencions, durant el qual diversos assistents van poder fer arribar a l'equip de govern els seus dubtes, aportacions o inquietuds en relació als temes tractats i d'altres àmbits de la ciutat. Finalment, l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, va cloure l'acte afirmant que, amb recursos sempre limitats, la tasca del govern municipal consisteix sobretot a "prioritzar". També es va mostrar satisfet de la gran assistència al plenari, cosa que demostra l'interès per les qüestions de ciutat, i va fer una crida a continuar defensant i estimant la ciutat.
El Consell de Ciutat és el màxim òrgan de participació, amb les funcions d'informació, estudi, debat i assessorament per la determinació de les grans línies de la política municipal que incideixen en el desenvolupament estratègic, econòmic, social, cultural i sostenible de la ciutat. Està format pels membres dels Consells de Districte i un representant de Consell Sectorial. Així com dels diferents agents socials; com empresaris, comerciants, col·legis professionals, representants d'altres administracions públiques, partits polítics amb representació a l'Ajuntament i sindicats.