Ella es diu Mar Martínez, té 25 anys i va néixer a Olesa de Montserrat. Ell, Txevi Clemente, en té 37, i ha viscut sempre a Manresa. Es van conèixer fa molts anys ("no sabem exactament quants", somriuen), quan Clemente va veure, a través de les xarxes socials, un vídeo de Martínez cantant. "Em va agradar molt com ho feia i m'hi vaig posar en contacte", explica el bagenc, que també és un dels fundadors de la banda Sherpah, amb més de dotze anys de trajectòria dalt dels escenaris.
A partir de llavors, van començar una amistat a distància que tenia com a eix vertebrador la música: "jo feia una base instrumental, li enviava a la Mar, i ella hi posava lletra", narra Clemente, que afegeix que al començament "no ens vèiem gaire per qüestions geogràfiques". Tot plegat, però, va canviar quan un dia van decidir enregistrar i penjar a les plataformes digitals un cover de la cançó Cada paso, del cantautor murcià Muerdo: "arran d'això una gent d'Olesa ens va proposar de fer un concert, i va ser llavors quan vam decidir prendre'ns el projecte una mica més seriosament", comenten tots dos.
I van anar naixent nous acords i noves lletres; i també nous concerts i, finalment, un nom en comú, La Prima Vera: "ens agrada separar-ho, Prima Vera, perquè, tot i que és una picada d'ullet a aquesta estació de l'any on tot floreix, pretenem donar més importància al mot Prima, aquell que fa referència a l'autoafirmació, al jo lliure", manifesta Martínez, que assegura que "penso que hem aterrat a la indústria musical en un bon moment, perquè falten dones dalt dels escenaris, i també lletres que les reivindiquin".
De fet, en el primer EP que han tret a la llum, Llegar, ja s'hi albira aquest caràcter de despertar consciències: "totes les cançons tenen missatges que val la pena escoltar", remarca Clemente, tot elogiant l'aposta de Martínez per incloure, a les lletres, versos recitats: "li surten de manera molt natural, i és fantàstic", celebra. Llegar té cinc cançons que, a banda de comptar amb la veu de la Mar i la guitarra del Txevi, s'acompanyen d'una banda de tres músics més, tots ells membres de Sherpa. Es tracta de Marc Tuneu "Duende" (tajón), Roger Giménez (piano i trombó) i Sergi Quirante (baix).
Poc s'esperaven els alma mater de La Prima Vera que el disc -que van enregistrar a l'estudi Artik que el productor Miquel Coll té a Sant Vicenç de Castellet- el presentarien en una de les sales de concerts més destacades. "Quan estàvem gravant una de les cançons de l'EP, vam contactar amb Muerdo per si ens hi volia posar una veu; la nostra sorpresa va ser quan ens va demanar que féssim de teloners en el concert que oferiria a l'Apolo el 19 de desembre!", recorden: "van veure'ns prop de quatre-centes persones", una xifra "espectacular", tenint en compte que "érem totalment desconeguts per al públic".
Presentació oficial a Manresa
Malgrat que les cançons de l'EP (menys Soy, que encara no l'han tocat en directe) ja les han interpretat en diverses sales o espais de concerts, no serà fins aquest diumenge, 27 de gener, que les tocaran amb la banda sencera. Ho faran al bar Nais de Manresa, a dos quarts de set de la tarda, dins el cicle Tarima organitzat per la plataforma Cultura del Bé Comú (Cebecé). El preu de l'entrada funcionarà a través del sistema de taquilla inversa, una tònica habitual en els espectacles programats des de Cebecé. "Estem molt contents que hagin pensat en nosaltres; agraïm molt aquest tipus d'iniciatives que vetllen per dinamitzar culturalment la ciutat", apunten els artistes.
En el concert al Nais, però, no només cantaran els temes del disc, sinó que també donaran a conèixer altres peces pròpies, "que esperem incloure en un altre CD -més extens- que segurament traurem a la llum l'últim trimestre d'aquest any", asseguren.
Després de la presentació a Manresa, La Prima Vera també farà parada al Forn Intramuralla de Berga (dissabte 2 de febrer a les set de la tarda), i a La Maceta de Barcelona (dissabte 16 de febrer a les nou del vespre), fent de teloners de la banda Pipo y El Cateto Opuesto.
I de què van, les cançons?
Assenyalant que "no tenim cap estil que ens caracteritzi", Mar Martínez comenta que els temes que configuren Llegar sí que beuen d'"alguns referents musicals comuns", com Pedro Pastor o l'admirat Muerdo. El repertori, molt variat, comença amb la cançó Arte i acaba amb Soy. Clemente i Martínez el desgranen per explicar què volen transmetre amb cada tema:
Arte
Agafant els seus problemes d'ansietat, Martínez es posa a la pell de "totes aquelles dones que han patit alguna agressió o assetjament". "Faig servir la meva ansietat per explicar què pot sentir una dona que ha estat abusada", diu, tot afegint que la lletra la va escriure arran del cas de La Manada.
Llegar
La peça que més defineix l'essència del grup. "Parla de metes, d'arribar als llocs, de no posar-te pressions i de fer el teu camí", diuen.
Marinera
L'única cançó en català, ambientada a Formentera. "Aquí em vaig basar en un viatge que vaig fer en aquesta illa meravellosa; parlo de les sensacions que tens quan ets a la platja, a les vuit del vespre, quan ja gairebé no hi ha ningú, i que s'hi està tan i tan bé", detalla la vocalista.
Mis musas
"És un homenatge a tota aquella gent que t'ajuda a superar un problema; persones de referència que sempre hi són", explana Clemente.
Soy
És la Mar en el seu estat més pur: "parla de mi, i m'ha servit per reivindicar-me i per alliberar-me", confessa.
