Pere Arnaus, un dels últims tofonaires del Moianès

Amb 85 anys i una ment ben lúcida, Pere Arnaus va tornar a constatar que li agrada molt explicar històries. I si són de la seva vida i la seva passió (les tòfones), millor. Això és el que va fer aquest passat dilluns, 21 de gener, al Casal dels Avis de Calders, en una xerrada on, davant d'una vintena de persones interessades pel passat etnogràfic, antropològic i històric d'aquest municipi del Moianès, va narrar com eren i com vivien els tofonaires fa més de cinquanta anys. Ho recordava perfectament: "molts pagesos, a l'hivern, no tenien prou feina al camp i es van anar especialitzant fins que els més hàbils van passar-se al negoci de la tòfona", va assenyalar, tot apuntant que "molts d'ells, només amb aquests mesos d'hivern cercant tòfones, ja vivien per tot l'any".  

I on les trobaven? Al començament l'àrea de cerca comprenia el Moianès, el Vallès, Osona i el Bages. Més endavant, però, van anar ampliant la zona de caça fins al punt que hi havia pagesos que "feien estades setmanals cap al cantó de Sòria (on llavors encara no es buscaven tòfones) i acabaven guanyant una bona picossada", va exposar el tofonaire calderí, que durant la xerrada també va desvetllar que la zona compresa entre Sant Feliu de Codines, Sant Quirze de Safaja, els cingles de Bertí i el Moianès, produeix, actualment, "tòfones  d'alta qualitat". En aquest sentit va assegurar que, temps enrere, "dos dels majoristes més importants del país eren de Castellterçol". 

Arnaus, que tot i viure a Calders va néixer a Sant Quirze de Safaja, va confessar, als assistents a la xerrada, que una de les garanties d'èxit d'aquest ofici són els gossos: "no cal que siguin de cap raça concreta; el secret és entrenar-los des de ben petits, perquè així aprenguin a rastrejar sense despistar-se". 

En aquest sentit, va destacar la importància de "premiar-los" quan troben tòfones i va desmentir que els gossos de caça o conillaires fossin els més idonis per dur a terme aquesta tasca: "tenen molt bon olfacte, sí, però quan senten l'olor dels conills o dels caus es posen nerviosos i no busquen la tòfona amb la mateixa intensitat que els altres", va puntualitzar.
 
Per acabar, el tofonaire va revelar dos secrets més al públic que l'escoltava. El primer ("que pot semblar tret d'un llibre de màgia o esoterisme", va bromejar), va molt lligat a la meteorologia: "si durant l'estiu llampega i pedrega fort en una zona boscosa, gairebé segur que entre els mesos de novembre i març es podran trobar tòfones de qualitat i en quantitat". De fet, aquesta màxima no s'allunya gaire del que ha passat enguany. I és que les abundants pluges de l'estiu han estat clau per a una temporada estrella d'aquest fong. En aquest sentit, Arnaus va exposar que si normalment, la tòfona negra fresca silvestre del país (Tuber  Melanosporum) costa uns 900 euros, aquest any "els preus volten els 200 o 300 euros".

Pel que fa al segon consell, el conferenciant va advertir que "si veiem una mosca molt característica en llocs on, aparentment, podria ser que s'hi fessin tòfones, segur que n'hi trobarem de ben madures a punt per ser recollides". Com a cirereta del pastís, el veterà tofonaire va confessar que, molt a prop del centre urbà de Calders, hi ha un tofoner que treballa tot l'any.