Solidaritat

La Casa Flors Sirera acollirà el «Memorial pels conflictes oblidats i a favor de la justícia»

L'acte comptarà amb el testimoni de Marcelline Nyiranduwamungu, ruandesa exiliada a Bèlgica, i amb l'advocat especialista en mediació i resolució pacífica de conflictes, Jordi Palou Loverdos

per Redacció, 19 de gener de 2019 a les 20:33 |
Ruanda va patir un gran genocidi en la dècada dels 90 | Agències
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Casa Flors Sirera de Manresa acollirà el proper dimecres, 23 de gener, a les 19.30h, una nova edició del Memorial pels conflictes oblidats i a favor de la justícia, en record de la cooperant manresana Flors Sirera i totes les persones que perden la vida treballant per la justícia.

Durant l'acte se celebrarà una taula rodona, titulada El preu de la llibertat amb la presència Marcelline Nyiranduwamungu, ruandesa exiliada a Bèlgica i membre de la RifDP (Xarxa Internacional de Dones per la Democràcia i la Pau); i les aportacions del Jordi Palou-Loverdos, advocat especialista en mediació i resolució de conflictes, acreditat pel Tribunal Penal Internacional, que actualitzarà la informació relativa als processos de justícia universal, en concret la querella per aclarir els assassinats de cooperants de l'estat espanyol a Ruanda. 


En el 22è aniversari del l'assassinat de la cooperant manresana Flors Sirera a Ruanda, des de l'Ajuntament de Manresa, amb el suport d'entitats que treballen amb temes de cooperació i solidaritat, es continua unint les veus d'Àfrica i Catalunya, per reivindicar justícia i llibertat. Les cicatrius d'un dels conflictes més sagnants del segle XX continuen vives en la impunitat i en la manca de drets humans a la zona dels Grans Llacs.

L'acte comptarà amb la cloenda musical a càrrec del grup de Trucs del Cavall Bernat, joves escoltes amb inquietuds i amb ganes de conèixer altres realitats.


Taula rodona´El preu de la llibertat

La taula rodona suma el testimoni de dues persones representatives d'iniciatives per la llibertat i la justícia. Des de diferents àmbits, el treball quotidià de l'associació Xarxa Internacional de dones per la democràcia (RifDP) per una banda, i el treball des del sistema judicial d'altra banda, Marcelline Nyiranduwamungu i Jordi Palou-Loverdos hi aportaran la seva experiència.

Marcelline Nyiranduwamungu és membre fundadora i portaveu de la RifDP, de la secció belga. Entre les principals finalitats de l'associació destaquen la defensa dels drets de la dona africana, la sensibilització sobre el paper que li correspon en la resolució de conflictes, el foment del lideratge de les dones i la sensibilització vers les problemàtiques derivades de la migració forçada. Ens parlarà de la resiliència de ser dona i dels processos migratoris forçats i tindrà un record per a la Victoire Ingabire com a símbol del preu de treballar per la democràcia i els drets humans.

La RifDP és una organització sense ànim de lucre formada per dones compromeses amb la promoció de la democràcia i la pau a Àfrica, en especial a la zona dels Grans Llacs. Cal tenir en compte que la dona és la primera víctime a les guerres, utilitzada sovint com arma de guerra i doblement víctima dels conflictes. Tot i així, la dona continua tenint un paper cabdal a les comunitats per la seva valentia i lideratge social. La Xarxa impulsa el diàleg i la resolució pacífica de conflictes com a instrument imprescindible per defensar els drets humans. Cal destacar el treball continuat per fer sentir la veu de les dones a les institucions i en la presa de decisions.

Jordi Palou-Loverdos és s especialista en mediació i resolució pacífica de conflictes, ha estat pioner de la justícia universal i impulsor de diferents iniciatives per a facilitar el diàleg en conflictes nacionals i internacionals. És impulsor de les Audiències Memorials amb víctimes i familiars de perpetradors de violacions de drets humans durant la guerra civil i la dictadura franquista. És advocat acreditat del Tribunal Penal Internacional i va assumir la representació legal de les víctimes catalanes, espanyoles, ruandeses i congoleses del conflicte a l'Àfrica dels Grans Llacs, entre elles la infermera manresana Flors Sirera. És autor de l'Informe Violacions de drets civils i polítics a Catalunya 2017 i la seva denúncia davant l'ONU.

Compromís de Manresa amb els drets humans

Tot i que des de l'any 1994, arran del primer genocidi als Grans Llacs, entitats de la ciutat de Manresa han treballat pels drets humans en aquesta zona de l'Àfrica subsahariana, l'assassinat el 18 de gener de 1997 de la nostra conciutadana, Flors Sirera Fortuny, va impulsar el compromís de Manresa amb la defensa de la justícia i amb la resolució pacífica de conflictes.

Precisament per no oblidar i per renovar dia a dia el compromís amb la Cultura de la Pau, cada any al mes de gener la ciutat celebra el Memorial pels Conflictes Oblidats i a favor de la Justícia, en record de la Flors i de persones que, com ella, arrisquen la vida per posar una mica de llum a les greus desigualtats del món.

El Memorial és una ocasió per conèixer més de prop la realitat internacional i per sumar esforços per demanar una resolució pacífica dels conflictes. La guerra als Grans Llacs ha estat un cas paradigmàtic on els interessos econòmics i geoestratègics de la comunitat internacional han passat per davant de la justícia i del benestar de la societat civil. No s'ha d'oblidar que l'assassinat de la Flors i dels seus companys de l'ONGD Metges del Món, va ser un intent de fer desaparèixer testimonis incòmodes de la barbàrie que existia contra la població civil.

Vint-i-dos anys després d'aquests assassinats, continua obert el procés judicial per aclarir els fets i demanar responsabilitats als implicats. Les famílies de les víctimes i diferents institucions, entre elles l'Ajuntament de Manresa, van incentivar una querella admesa a tràmit l'any 2008 i que lluita per no cedir a pressions i realment fer justícia. No s'ha d'oblidar que les persones més implicades i pendents de judici, formen part del nucli de poder actual al règim de Ruanda. El mateix règim que actualment reprimeix i empresona les persones que intenten crear una oposició democràtica i participar de la vida política del país, com és el cas de la Victoire Ingabire, retinguda al país després de més 8 anys d'empresonament i pressions.

 

Participació