​«Cabaret 33» o la força de l'amor a l'art (en tots els sentits)

Un Teatre Conservatori que ha viatjat en el temps però que sembla més nou que mai. L'escenografia que els impulsors de la 62a Innocentada han ideat per a l'ocasió no ha deixat ningú indiferent, aquest divendres al vespre, dia de l'estrena absoluta. Una passarel·la llarga que s'introduïa dins del pati de butaques; rengleres de focus pertot arreu; una llarga escalinata... tot, per situar l'espectador en una sala de cabaret de la Manresa de l'any 1933, l'escenari principal (l'únic, de fet) en el qual transcorre l'obra –titulada, precisament, Cabaret 33– que també té un color protagonista: el vermell. Hi és present en els elements físics i tangibles (en les llargues cortines i en els llavis de totes les ballarines i actrius) però també en els intangibles, a través de l'amor i la passió, però també la mort.
 
És, precisament, el decés d'una de les protagonistes de la història el que omple de sentit l'argument. La víctima, una vedet d'una prestigiosa companyia de cabaret, es desploma en plena presentació de l'espectacle. Ningú sap què ha passat. L'únic que està clar és que no és una mort natural. Però qui l'ha volgut matar? Potser l'Esther, assedegada de protagonisme? O el Vicenç, el seu exmarit? Qui sap si ha estat una estratègia de l'Amadeu per fer tornar la Maria als escenaris... Tothom és sospitós. Fins i tot el públic, que al llarg de l'hora i mitja que dura l'obra és part activa de la trama. Aquesta aposta per incloure els espectadors en el fil argumental s'està convertint en un tret característic de la nova comissió de la Innocentada, que l'any passat es va estrenar amb Tens un do, un talent show que va convertir el Teatre Conservatori en un autèntic plató de televisió.
 
Formada per Marc Alberti i Ariadna i Adrià Guitart, la comissió ha tornat a comptar amb el mateix director, Jordi Gener, i amb les mateixes creadores coreogràfiques (Lídia Cuberas, Anna Llobet i Sònia Serra), encapçalades per Ariadna Guitart. L'autora del text, però, ha canviat. En aquest cas, ha anat a càrrec de l'actriu i directora Sílvia Sanfeliu: "va ser tot molt casual; el Jordi Gener i jo fa temps que treballem junts, i un dia em va comentar que des de l'organització de la Innocentada estaven buscant algú perquè escrivís un guió", explica ella mateixa, que ja havia participat en la farsa manresana en diverses ocasions i fins i tot va dirigir-ne i escriure'n una (Minorisa mon amour!, 2002).
 
En el procés de creació va tenir carta blanca, tot i que es va cenyir a la premissa que, ja l'any passat, es va marcar la comissió: fer una obra curta on els balls del cos de dansa hi quedessin totalment integrats. I què millor que situar l'acció en una sala de cabaret, per acomplir aquest requisit? El de la durada també l'ha superat, i amb nota: menys d'una hora i mitja, sense pauses. El públic ho ha agraït: "és l'estona perfecta, perquè no es fa llarga ni tampoc curta", comentaven alguns.
 
Pel que fa als actors, cares conegudes d'anteriors innocentades (Joan Domènec, Iolanda Segura, Maribel Montardit, Nèlia Rincón, Txell Vall o Dani Pérez), i també de noves, com les de Xavier Blancafort o Esther Martínez. Tots ells, acompanyats dels quinze dansaires del cos de ball de l'Agrupació Cultural del Bages, han traslladat un públic agraït a una república que, ara com ara, sembla que només forma part d'un passat llunyà. Però ja ho diuen: els catalans (i també els manresans!) en sabem molt, de riure'ns de nosaltres mateixos. I aquesta 62a Innocentada és una bona ocasió per a fer-ho, per deixar-nos anar i per no oblidar mai que, quan les coses es fan apassionadament, l'èxit està assegurat. Això és, precisament, l'amor a l'art.