El Cd'E Manresa guanya el Lleida B i es referma com a líder (2-0)

El Cd'E Manresa ha completat la primera volta com a campió d'hivern
El Cd'E Manresa ha completat la primera volta com a campió d'hivern | José Antonio Sánchez
José Antonio Sánchez
13 de gener del 2019
Actualitzat a les 20:49h
Calia fer bona la victòria a Mollerussa guanyant un Lleida B que, malgrat que lluny del Gardeny només havia tret sis punts (una victòria i tres empats), tan sols en un partit havia rebut més d'un gol (Tàrrega 4-Lleida 0). És més, havia aconseguit empatar a Mollerussa (1-1) i a Viladecans (0-0), quant aquests equips eren 1er i 2on classificats. Però aquest Cd'E Manresa està en estat de gràcia i, malgrat que li va costar aconseguir un joc col·lectiu amb certa continuïtat, en aquesta ocasió va estar més efectiu que en altres ocasions. Tampoc seria just dir que l'equip blanc-i-vermell només va complir l'expedient davant el filial lleidatà, doncs també hi van haver moments de lluïdesa per part dels deixebles d'Andreu Peralta. Noah, a la primera aproximació a la porteria visitant, i Sergi Soler, amb un gol de traca a la represa, van ser els botxins d'un rival que es va mostrar tou en atac però més consistent en aspectes defensius. El Manresa és, doncs, més líder ja que té la Montañesa, ara segona classificada després de la derrota del Mollerussa, a cinc punts. I el “súper” Andorra s'albira a... catorze punts. Resum: campió d'hivern. La segona volta serà apassionant. 

Transcorria el minut cinc des que la pilota rodava sobre el verd del Congost quan Bernat va enviar una pilota a l'esquena de la defensa visitant amb destinació Noah Baffoe. Aquest va encarar la porteria de Josemi com si no hagués un demà i, salvant la sortida a la desesperada del porter lleidatà, va marcar-se una altra vaselina (dijous a Mollerussa va tancar el marcador amb una altra) que va allotjar la pilota al fons de la porteria del gol sud d'un estadi amb una mica més de caliu que de costum gràcies a la presència d'un grup d'aficionats preparats amb estris d'animació. Biel Rodríguez, tres minuts després, va afusellar la porteria del Lleida B amb un xut des del balcó de l'àrea, però Josemi es va espolsar aquella gardela com va poder i un defensa, en última instància, va evitar mals majors enviant la pilota a can pistraus. 

Malgrat el bon inici manresà, el partit va anar derivant en un duel més igualat als següents minuts però que el Lleida B es va anar fent seu cap a l'equador del període. Un corner rematat de cap per Angerri, encara que sense gaire problemes per Pol Busquets (21'), i una bona acció individual de Soldevila pel carril esquerra de l'atac visitant que acabaria amb un xut ras i col·locat al pal, però que Pol Busquets atraparia sense despentinar-se gaire, culminarien els millors minuts dels deixebles de Jordi López. 

Noah, que li robaria la cartera a un defensa blau per presentar-se tot sol davant Josemi, podia haver sentenciat el partit amb un 2-0 que no va arribar a produir-se gràcies a l'actuació del porter rival, que refusava amb els peus un xut a boca de canó del pitxitxi manresà (28'). A partir d'aquesta acció el Manresa es va tornar a activar i va minimitzar el joc de l'equip visitant amb més possessió i combinació amb la pilota. Malgrat tot, els jugadors locals no trobaven espais per fer-li mal al seu rival i tan sols en un parell d'accions a pilota parada van ensumar el que hagués sigut el segon gol. Primer (36') amb una falta que Florent culminaria amb un xut potent però que sortia més enllà de la línia de fons, a prop del pal esquerra de la porteria defensada per Josemi, i després (38') amb una altra falta penjada a l'olla que remataria Noah de cap, però que també sortiria ajustada al pal.

A la represa s'esperava una reacció de l'equip visitant, sobretot després de l'arenga de Jordi López als seus jugadors dins el vestidors, però la realitat va ser una altra de molt diferent. El Manresa va sortir més endollat que el seu rival, que era qui anava pel darrera al marcador, i va realitzar un bon inici de la represa. La pilota corria més de pressa que al primer període i el joc era més vertical. El primer ensurt per la porteria de Josemi es va produir als 49', quan després de botar-se un servei de cantonada la pilota va quedar a peus de Bernat; aquest, des de la línia de fons i al costat del pal, va enviar una centrada paral·lela a la línia de gol que ningú dels mil jugadors que hi eren van arribar a tocar, ni per refusar el perill ni per posar un peu que acomodés la pilota al fons de la xarxa (estirada de cabells de tots els presents). Poc després (52') el Manresa fabricaria una bona jugada col·lectiva des del mig del camp que li permetria Bernat presentar-se sol davant Josemi, però quan el migcampista blanc-i-vermell ja tenia en el punt de mira la porteria visitant, el porter lleidatà li va pispar la pilota amb una acció felina (una altra estirada de cabells). La culminació dels millors minuts del Manresa arribaria als 56'. Ruano, després de mossegar-se amb un rival per fer-se amb el control de la pilota, enviava aquesta a l'àrea petita. Josemi refusava amb els punys una pilota que acabaria al balcó de l'àrea gran; allà, sense que toqués a terra, Sergi Soler s'inventava una boleia impressionat que Josemi tan sols va tenir temps a veure com entrava i moria al fons de la seva porteria. De traca i mocador.

El partit no era dat i beneit, però poc li faltava. El Manresa va seguir buscant la porteria rival mentre que el Lleida era víctima d'un Manresa dictatorial en defensa, que minimitzava qualsevol intent blau de posar a prova Pol Busquets. En una de les poques accions amb cara i ulls que s'hi van viure després que el Manresa pràcticament sentenciés el resultat, Noah va protagonitzar un contracop, després de tornar a robar-li la cartera a la defensa rival, i va cedir la pilota veient l'arribada de Sergi Soler; el xut del migcampista local sortia fregant la soca del pal dret de Josemi (67'). Una centrada-xut d'Alsina (84') des del vèrtex de l'àrea petita, a l'esquerra de l'atac, passaria fregant el segon pal d'un Josemi ja batut. Seria la darrera acció atacant d'un Manresa que fins el final del partit (92') no va voler fer més desgast després de vuit dies intensos, amb dos partits i mig i un parell d'entrenaments traduïts en prop de cinc-cents minuts amunt i avall. 

Pròxima estació: un Manresa-Igualada que no es viu (de lliga) al Congost des de setembre de 2008. La primera volta va ser apassionant (3-3) i amb la trajectòria d'ambdós equips (el Manresa és líder, i ha millorat molt com a local, i l'Igualada només ha perdut un partit com a visitant) es presumeix un derbi intercomarcal dels d'abans. 

Fitxa tècnica

Centre d'Esports Manresa: Pol Busquets, Ruano, Solernou, Florent, Romano, Noah (Leandro, 85'), Joel Priego (Alsina, 68'), Biel Rodríguez, Cuello (Marcel Bellido, 76'), Sergi Soler, Bernat

Club de Futbol Lleida Esportiu Terraferma B: Josemi, Ramon, Juanca (Bass, 81'), Quintillá (Jordi Bernat, 45'), Pau García, Vice, Soldevila (Lamin, 76'), Joanet, Iker (Alpha, 45'), Angerri (Toni Vicente, 62'), Adrià Gené

Gols: 1-0 (5'), Noah, 2-0 (56'), Sergi Soler

Àrbitre: Sr. Antoni López Madern, de la delegació de Figueres. Va estar auxiliat per Isaac Rodríguez Ventura i Mihai Andrei Pasca.

Targetes: -- / Angerri, Iker 

Camp: Estadi del Congost, 150 espectadors.

- Resultats
- Classificació