Parlem amb Guillem Badrenas, el doble manresà de Peter Dinklage a «Game of Thrones»

Es diu Guillem Badrenas. Té 29 anys i ha viscut tota la vida a Manresa. Va néixer amb acondroplàsia i, tot i que en el seu cas particular no ha tingut dificultats per fer vida normal ("he tingut molta sort amb la meva família i amics", comenta), assegura que encara ara hi ha molta gent amb aquesta malaltia "que no surt al carrer per por de com se la miraran o què li diran". Va estudiar el grau superior d'Animació Sociocultural i durant molt temps ha treballat de monitor de lleure infantil. Gran amant de la gastronomia, fa dos anys va decidir aparcar la feina d'educador per provar sort en el món de la restauració. I li va anar bé.

El que poc s'esperava era, però, que aquella època de canvis professionals també el portarien a voltar per l'estat espanyol per fer de doble de Peter Dinklage, l'actor que interpreta Tyrion Lannister a la sèrie d’HBO Game of Thrones.

- Com va anar, això?

- Tot plegat va ser molt casual. Un amic meu em va passar l'enllaç d'una agència de càsting que buscava algú que s'assemblés al Peter Dinklage, per fer de doble seu en unes escenes que s'havien de rodar al sud d'Espanya.

- I s'hi va presentar.

- Vaig enviar fotografies meves i em van trucar de seguida, molt interessats.

- El va sorprendre que es fixessin amb vostè?

- Una mica, la veritat. Però també és cert que la meva família ja m'havia dit diverses vegades que m'assemblava molt a un actor que sortia a la sèrie Game of Thrones.

- Per tant, quan va presentar-se al càsting la sèrie ja havia començat.

- Sí. Ja se n'havia emès alguna temporada per la televisió.

- El van agafar?

- Per aquell rodatge al sud d'Espanya no, però em van dir que si hi tornaven m'avisarien a mi, perquè van quedar bastant sorpresos de com m'assemblava al Peter Dinklage. Fins i tot mesurem el mateix i tenim un color d'ulls molt similar.

- Quin honor, no?

- La veritat és que sí. L'admiro molt.

- Van tardar molt a tornar-lo a trucar?

- Una mica. Has de pensar que la sèrie es roda en moltes localitzacions diferents d'arreu del món. A mi em volien només per les escenes que es rodessin a l'estat espanyol.

- On el van fer anar?

- Al sud d'Espanya. Tot i que posteriorment també vaig haver d'anar cap al nord.

- Quina era, la seva feina, exactament?

- Era el doble de llums, l'stand-in, que es diu en anglès. El que havia de fer era substituir el Peter abans de la filmació. Feia els moviments que ell hauria de fer durant el rodatge perquè, així, el director de fotografia podia organitzar les llums i l'equip de càmera perquè tot quedés ben il·luminat i enfocat.

- Així doncs, el va conèixer.

- Al Peter? Sí! Recordo que quan em va veure va demanar el meu nom a la gent de l'equip i va venir a saludar-me de seguida. Va ser molt amable. Tot i així, per norma, els actors i actrius acostumen a anar més a la seva, perquè tenen molta feina i necessiten el seu espai per memoritzar els guions i entrar en el personatge. En el cas del Peter, considero que és una persona molt intel·ligent i professional, i amb els peus a terra. És admirable el que fa.
 
- És el segon cop que diu que l'admira.

- És que l'admiro molt! Penso que ha de ser molt difícil ser ell, perquè no només està a l'ull de mira de la societat per qui és (un actoràs), sinó per com és, pel seu físic. Si jo ja em sento observat per ser com sóc, no em vull ni imaginar com seria la meva vida si, a més, fos tan famós com ell.

- No ha de ser fàcil.

- Estic segur que no. I per això també li estic tan agraït. Des que ell surt a la tele que he notat que la visió que té la societat envers les persones amb acondroplàsia ha canviat.

- Sí?

- Completament. Ell ha aconseguit que, en certa manera, la nostra malaltia es normalitzi. I això també ha estat gràcies al personatge que li ha tocat interpretar.

- Què vol dir?

- Els nans, a la televisió, sempre hem tingut papers que han estat objecte de burles. Hem fet de pallassos o de persones malhumorades. El Tyrion Lannister, en canvi, és un personatge intel·ligent, seductor, viu. És una imatge dels nans que no havia sortit mai abans, i per això estic tan agraït a la sèrie i al Peter, perquè ho ha sabut fer molt bé.

- El fa sentir diferent, la societat?

- Oi tant! La visió que té la gent de nosaltres està molt distorsionada. Jo, per sort, m'he criat en un entorn sa, on se m'ha educat des de la igualtat i el respecte, però hem de pensar que hi ha gent amb acondroplàsia que no surt de casa per por de com se la miraran o què li diran. I això ho hem de canviar; hem d'aconseguir que no hi hagi distàncies entre els nostres problemes i els de la resta de la gent. I això s'assoleix amb gent com el Peter, que demostra que ser nan no està renyit amb ser normal.

- Vostè ha treballat de monitor de lleure durant molt temps. Quina actitud tenen els infants?

- Els comentaris i les mirades que fan són molt més significatives que les dels adults, però alhora són molt més sinceres. Si bé és cert que el que et pot dir un nen o una nena pot ser, aparentment, més agressiu, no fa tan mal perquè saps que el que tenen és curiositat. Et demanen coses sense cap malícia. I n'hi ha algunes que són divertides i tot!

- Com quines?

- Un dia em van tocar per comprovar que era de veritat. També m'han demanat si sortia d'un conte, si era un nen amb barba o si era un pare petit. Són molt bons!