10
de gener
del
2019
Actualitzat
el
11
de gener
a les
11:28h
Malgrat que una vintena dels més de 900 municipis de Catalunya usen la nicarbacina com a producte anticonceptiu per controlar les plagues de coloms, aquest principi actiu comercialitzat sota la marca Ovistop no forma part dels productes biocides autoritzats a Espanya. A Itàlia, d'on prové, està inscrit només com a medicament, que ha de ser venut només sota prescripció mèdica veterinària en còpia única i no repetible. Una incongruència en un producte que s'ha de dispensar a l'aire lliure, i que només té la seva explicació en el fet que no ha passat els requeriments previstos per aquest objecte. La nicarbacina no està regulada tampoc al reglament de la UE 528/2012, que legisla sobre les substàncies actives i els preparats per a la sanitat ambiental.
Manresa està vivint un episodi de controvèrsia amb col·lectius de defensa dels drets dels animals i el Col·legi d'Advocats arran de la restauració del sistema de gàbies per al control de la població de coloms a la ciutat, i una de les alternatives que s'apunten és l'ús d'Ovistop, un anticonceptiu per a aquestes aus basat en el principi actiu de la nicarbacina.
Tècnics en salut pública consultats per NacióManresa dubten que, sota aquestes premises, l'Ovistop pugui ser comercialitzat o, si més no, dispensat lliurement en espais oberts.
Ús no regulat
A Espanya, per a l'autorització d'ús lliure d'un producte biocida a l'espai públic cal que estigui inscrit en el registre després de passar una sèrie de comprovacions, com l'enfocament a una especie determinada i la innocüitat cap a altres éssers vius, o un protocol d'ús específic per evitar-ne la lliure exposició. A l'Estat, l'anticonceptiu per a coloms comercialitzat sota la marca Ovistop no està inclòs en el registre i, per tant, existeixen dubtes sobre si es pot comercialitzar, i si es fa, només podria utilitzar-se amb una posologia dirigida a aus domestiques.
A Itàlia, punt de producció d'aquest producte, l'Ovistop tampoc no forma part de l'equivalent de productes biocides autoritzats, i hi està registrat com a medicament que es pot dispensar al carrer, però només pot ser venut només sota prescripció mèdica veterinària en còpia única i no repetible.
La nicarbacina no està regulada tampoc al reglament de la UE 528/2012, que legisla sobre les substàncies actives i els preparats per a la sanitat ambiental.
Els productes biocides regulats són aquells que estan destinats o poden causar la mort a éssers vius i que estan pensats per subministrar-se en espais oberts, amb una sèrie de mesures i controls, tals com herbicides, raticides o insecticides, per exemple. Aquests productes requereixen d'una restrictiva regulació perquè no afecti a altres espècies o, fins i tot als humans.
El cas de l'Ovistop, a banda de a coloms, la seva disseminació per l'espai urbà podria afectar altres espècies d'aus, mamífers o animals domèstics i és un producte no innocu per a humans. No només pel seu consum directe, sinó pel consum dels propis animals medicats, com els coloms a màns d'aus rapinyaires com els falcons.
Així doncs, la disseminació de nicarbacina a través de l'Ovistop a l'espai públic no està regulat a l'Estat espanyol, i existeixen dubtes legals sobre si es pot dispensar per al seu subministrament sense control a l'espai públic obert.
Per què no hi ha aquesta sensibilitat amb les rates?
Com amb els coloms, l'Ajuntament de Manresa també té subcontractat el control de la població de rates -i animals invertebrats com artròpodes, insectes, xinxes o paneroles- al seu nucli urbà. A Manresa, l'empresa especialitzada que porta a terme aquestes actuacions és VeterBerga.
Cada setmana es realitzen les revisions programades ordinàries de clavegueram i edificis municipals i també s'atenen tots els avisos que puguin aparèixer en la via pública, i que majoritàriament arriben des de la ciutadania a través del 010, així com serveis extraordinaris que puguin aparèixer de forma puntual en les instal·lacions municipals.
L'actuació amb les rates i altres rosegadors es fa a traves de rodenticides -amb l'homologació de biocides autoritzats-, principalment a partir de bromadiolona, brodifacum o difenacum, que són anticoagulants de segona generació que provoquen la mort de l'animal per dessagnació. Per tal de minimitzar l'afectació en el sistema d'evacuació i, posteriorment, en els rius, el producte es col·loca en esquers a les reixes de clavegueram.
Aquest producte, però, no és adequat per aplicar en superfície, i molt menys en animals voladors, ja que podria provocar la seva mort en altura i una "pluja" d'animals morts. La pregunta que es fan tècnics sanitaris especialitzats en zoonosis és "perquè existeix aquesta profunda sensibilitat en la mort de coloms i no en la de rates, quan tots dos són animals vertebrats i, fins i tot, els rosegadors són mamífers?"
Els coloms i la seva femta, un niu de malalties
Malgrat que altres plagues urbanes com les rates, les paneroles o les xinxes estan més identificades com a agents contra la salut pública, el colom i la seva femta pot ser transmissora d'una desena d'agents patògens que poden afectar els humans, des de malalties víriques o bacterianes fins a parasitàries o fúngiques.
Les zoonosis són les malalties que es transmetes de forma natural entre els animals vertebrats i les persones. Els coloms són, amb diferència, les aus més portadores de zoonosis i les que més risc suposen per a les persones degut a la seva important presència en àmbits urbans i als excrements que s'hi poden acumular.
Segons l'estudi de la Diputació de Barcelona sobre aus urbanes de 2009, els coloms poden ser transmissors de zoonosis víriques com la grip aviària, la malaltia de Newcastle, el virus del Nil occidental; bacterianes com la campilobacteriosi, la pseudotuberculosi, la micobacteriosi, la salmonel·losi; clamidials com l'ornitosi-psitacosi; fúngica com l'aspergil·losi, la candidiasi, la dermatomicosi; o parasitàries com la toxoplasmosi, la giardiasi o paràsits externs. També els coloms poden provocar afectacions al·lèrgiques com l'alveolitis al·lèrgica.
Manresa està vivint un episodi de controvèrsia amb col·lectius de defensa dels drets dels animals i el Col·legi d'Advocats arran de la restauració del sistema de gàbies per al control de la població de coloms a la ciutat, i una de les alternatives que s'apunten és l'ús d'Ovistop, un anticonceptiu per a aquestes aus basat en el principi actiu de la nicarbacina.
Tècnics en salut pública consultats per NacióManresa dubten que, sota aquestes premises, l'Ovistop pugui ser comercialitzat o, si més no, dispensat lliurement en espais oberts.
Ús no regulat
A Espanya, per a l'autorització d'ús lliure d'un producte biocida a l'espai públic cal que estigui inscrit en el registre després de passar una sèrie de comprovacions, com l'enfocament a una especie determinada i la innocüitat cap a altres éssers vius, o un protocol d'ús específic per evitar-ne la lliure exposició. A l'Estat, l'anticonceptiu per a coloms comercialitzat sota la marca Ovistop no està inclòs en el registre i, per tant, existeixen dubtes sobre si es pot comercialitzar, i si es fa, només podria utilitzar-se amb una posologia dirigida a aus domestiques.
A Itàlia, punt de producció d'aquest producte, l'Ovistop tampoc no forma part de l'equivalent de productes biocides autoritzats, i hi està registrat com a medicament que es pot dispensar al carrer, però només pot ser venut només sota prescripció mèdica veterinària en còpia única i no repetible.
La nicarbacina no està regulada tampoc al reglament de la UE 528/2012, que legisla sobre les substàncies actives i els preparats per a la sanitat ambiental.
Els productes biocides regulats són aquells que estan destinats o poden causar la mort a éssers vius i que estan pensats per subministrar-se en espais oberts, amb una sèrie de mesures i controls, tals com herbicides, raticides o insecticides, per exemple. Aquests productes requereixen d'una restrictiva regulació perquè no afecti a altres espècies o, fins i tot als humans.
El cas de l'Ovistop, a banda de a coloms, la seva disseminació per l'espai urbà podria afectar altres espècies d'aus, mamífers o animals domèstics i és un producte no innocu per a humans. No només pel seu consum directe, sinó pel consum dels propis animals medicats, com els coloms a màns d'aus rapinyaires com els falcons.
Així doncs, la disseminació de nicarbacina a través de l'Ovistop a l'espai públic no està regulat a l'Estat espanyol, i existeixen dubtes legals sobre si es pot dispensar per al seu subministrament sense control a l'espai públic obert.
Per què no hi ha aquesta sensibilitat amb les rates?
Com amb els coloms, l'Ajuntament de Manresa també té subcontractat el control de la població de rates -i animals invertebrats com artròpodes, insectes, xinxes o paneroles- al seu nucli urbà. A Manresa, l'empresa especialitzada que porta a terme aquestes actuacions és VeterBerga.
Cada setmana es realitzen les revisions programades ordinàries de clavegueram i edificis municipals i també s'atenen tots els avisos que puguin aparèixer en la via pública, i que majoritàriament arriben des de la ciutadania a través del 010, així com serveis extraordinaris que puguin aparèixer de forma puntual en les instal·lacions municipals.
L'actuació amb les rates i altres rosegadors es fa a traves de rodenticides -amb l'homologació de biocides autoritzats-, principalment a partir de bromadiolona, brodifacum o difenacum, que són anticoagulants de segona generació que provoquen la mort de l'animal per dessagnació. Per tal de minimitzar l'afectació en el sistema d'evacuació i, posteriorment, en els rius, el producte es col·loca en esquers a les reixes de clavegueram.
Aquest producte, però, no és adequat per aplicar en superfície, i molt menys en animals voladors, ja que podria provocar la seva mort en altura i una "pluja" d'animals morts. La pregunta que es fan tècnics sanitaris especialitzats en zoonosis és "perquè existeix aquesta profunda sensibilitat en la mort de coloms i no en la de rates, quan tots dos són animals vertebrats i, fins i tot, els rosegadors són mamífers?"
Els coloms i la seva femta, un niu de malalties
Malgrat que altres plagues urbanes com les rates, les paneroles o les xinxes estan més identificades com a agents contra la salut pública, el colom i la seva femta pot ser transmissora d'una desena d'agents patògens que poden afectar els humans, des de malalties víriques o bacterianes fins a parasitàries o fúngiques.
Les zoonosis són les malalties que es transmetes de forma natural entre els animals vertebrats i les persones. Els coloms són, amb diferència, les aus més portadores de zoonosis i les que més risc suposen per a les persones degut a la seva important presència en àmbits urbans i als excrements que s'hi poden acumular.
Segons l'estudi de la Diputació de Barcelona sobre aus urbanes de 2009, els coloms poden ser transmissors de zoonosis víriques com la grip aviària, la malaltia de Newcastle, el virus del Nil occidental; bacterianes com la campilobacteriosi, la pseudotuberculosi, la micobacteriosi, la salmonel·losi; clamidials com l'ornitosi-psitacosi; fúngica com l'aspergil·losi, la candidiasi, la dermatomicosi; o parasitàries com la toxoplasmosi, la giardiasi o paràsits externs. També els coloms poden provocar afectacions al·lèrgiques com l'alveolitis al·lèrgica.