02
de gener
del
2019
Actualitzat
el
28
de febrer
a les
12:34h
Catalunya en Comú assumeix que la unitat que van pretendre a Manresa per presentar-se a les eleccions municipals del proper mes de maig no es podrà acomplir. A Manresa, els comuns es van constituir principalment amb militants d'ICV i EUiA el juliol de l'any passat.
Posteriorment, però, Ricard Ribera com a membre d'EUiA, es va donar de baixa de la direcció de la confluència, i poc després, al mes de desembre, es va fer l'anunci que la CUP i EUiA es presentarien plegats a les eleccions, tot i obrint la llista a altres opcions de l'"esquerra transformadora". També Podem ha anunciat que, inicialment, es presentarà sola amb Carmelo Plaza com a cap de llista.
Malgrat que, com a tal, Manresa en Comú no s'ha volgut pronunciar oficialment sobre aquesta proposta, algunes de les opinions que han expresat membres de la confluència a les xarxes socials deixen clar que no aposten per aquesta solució. De fet, el mes passat van anunciar la seva candidatura amb Ana C. Querol com a cap de llista.
Ara, des de Barcelona, Catalunya en Comú dona per trencada la candidatura de Manresa, i descarten, d'aquesta manera qualsevol acostament a la llista integrada per la CUP i EUiA.
Al Bages, les llistes dels comuns sí que es presentaran íntegres a Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, El Pont de Vilomara o Navarcles, municipis on ICV té preeminència.
D'aquesta manera, és possible que de cara a les municipals de maig, a Manresa hi hagi tres candidatures de l'"esquerra transformadora": CUP-EUiA, Manresa en Comú i Podem.
"No ens plantegem com a escenari que els partits que formen part de la confluència es presentin per separat". Aquesta afirmació la feia Susanna Segovia, actual secretària d'Organització dels comuns i portaveu al Parlament, el 18 de juny. A la pràctica, el trencaclosques territorial del partit que lidera Ada Colau està sent molt més complex i, a cinc mesos de les eleccions municipals, es fa evident que Catalunya en Comú no podrà evitar que el seu espai es presenti dividit en algunes ciutats importants.
Sant Boi de Llobregat, Girona, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Ripollet, Sabadell, Cerdanyola del Vallès i, "probablement" -tal com apunten fonts coneixedores de la situació- també Badalona, són algunes ciutats en què l'espai es trossejarà en diverses candidatures. Si bé l'objectiu inicial era construir candidatures territorials superadores de les estructures preexistents dels partits que formen part de la confluència -com s'ha aconseguit fer a Barcelona-, les pugnes internes han acabat pesant més. Fins al punt d'arribar a competir en diferents llistes en ciutats rellevants en uns comicis municipals.
Les reticències territorials i les dues ànimes
Quins són els principals motius que aboquen els comuns a fer inevitables aquests trencaments? Per una banda, les reticències de les estructures territorials preexistents. Tenint en compte que no fa ni dos anys del naixement de Catalunya en Comú, la musculatura local continua, majoritàriament, en mans d'ICV i d'EUiA. A aquesta realitat s'hi suma la constatació que hi ha dues ànimes del partit: la que representa la direcció que Colau va acordar amb els ecosocialistes i la de la plataforma crítica Sobiranistes, més petita, que té Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet com a principals cares visibles.
La pugna al grup parlamentari, que ha acabat amb un canvi de portaveu, no s'ha resolt a nivell intern i ha acabat tenint ressò al territori. Un dels exemples clars és Girona. En aquesta ciutat, els sobiranistes crítics, que té en Xevi Montoya un dels seus principals representants, ja han anunciat que es presenten amb la candidatura Guanyem Girona, una coalició amb partits d'esquerres com la CUP, MES i Pirates. Al marge d'ells, a principis de desembre es va constituir el grup motor dels comuns avalat per la direcció del partit, que treballa per presentar-se amb Podem. Des d'ICV es promou Eugènia Pascual per encapçalar la llista, la mateixa candidata que van presentar el 2015.
El pols territorial dels sobiranistes crítics
Aquest patró és el que s'està repetint a ciutats com Ripollet, Cerdanyola -els dos alcaldes de la CUP van donar suport al naixement de Sobiranistes-, Sitges o Sant Boi de Llobregat. En aquesta darrera ciutat, els crítics es presentaran amb la CUP sota el paraigua de Guanyem, amb l'objectiu d'"acabar amb el govern clientelar i opac del PSC i ICV". En paral·lel, la direcció de Catalunya en Comú avalarà una candidatura pròpia a la ciutat.
A Manresa, és EUiA qui s'ha aliat amb la CUP per impulsar una llista conjunta mentre que caldrà veure com es presenten finalment ICV i Podem. En el cas de Vilanova i la Geltrú, Podem i EUiA fan pinya al marge dels ecosocialistes. I en el cas de Sabadell, l'escenari segueix sent tan complex com fa quatre anys. L'espai dels comuns a la capital vallesana es trosseja en tres candidatures. Fonts coneixedores del procés de construcció de les llistes municipals apunten que en les pròximes setmanes poden fer-se públiques altres ciutats en les quals els comuns es presentin separats en diferents llistes.
El risc de fractura a Badalona
Les divisions internes poden acabar passant factura també a Badalona, ciutat on l'aliança d'esquerres encapçalada per Dolors Sabater va ser clau per desplaçar de l'alcaldia Xavier García Albiol el 2015. L'entorn de l'alcaldessa manifesta la seva preocupació perquè des de la direcció dels comuns s'ha posat en marxa la tria d'una candidatura al marge de la de Sabater. Fonts coneixedores del procés expliquen que l'objectiu és situar l'ecosocialista Aida Llauradó al capdavant de la llista que competiria amb la de Sabater. Els sobiranistes crítics del partit que encapçala Colau sí que són partidaris de sumar-se a la llista encapçalada per l'exalcaldessa i reeditar l'aliança formada per la CUP, comuns i independents, a la qual ara explora sumar-se ERC.
Des de la direcció de Catalunya en Comú, però, no es dona el cas de Badalona per tancat. "Seguim parlant i tot està obert", explica Segovia. Amb tot, des de l'entorn de Sabater -que va assistir a la presentació de la plataforma Sobiranistes d'Alamany i Nuet- manifesten la seva inquietud perquè, asseguren, el sector oficialista dels comuns no garanteix la candidatura conjunta i sospiten que treballen per presentar-se en solitari sense tenir en compte la necessitat de bastir una coalició que torni a frenar un eventual triomf d'Albiol.
Tenint en compte la complexitat territorial, la direcció dels comuns es veurà abocada a moure fitxa en les pròximes setmanes, quan també es preveu aprovar un document avançat per NacióDigital sobre l'estratègia nacional del partit de cara a les municipals i que pivotarà en la reivindicació d'una Constitució catalana dins d'una República espanyola. En molts dels casos, com Girona, la cúpula es decanta per tolerar la coexistència de diferents llistes malgrat el malestar intern generat. La resignació en aquest sentit té una finalitat molt clara: obrir ara un front intern enterboliria l'objectiu principal de l'espai, que és retenir l'alcaldia de Barcelona.
Posteriorment, però, Ricard Ribera com a membre d'EUiA, es va donar de baixa de la direcció de la confluència, i poc després, al mes de desembre, es va fer l'anunci que la CUP i EUiA es presentarien plegats a les eleccions, tot i obrint la llista a altres opcions de l'"esquerra transformadora". També Podem ha anunciat que, inicialment, es presentarà sola amb Carmelo Plaza com a cap de llista.
Malgrat que, com a tal, Manresa en Comú no s'ha volgut pronunciar oficialment sobre aquesta proposta, algunes de les opinions que han expresat membres de la confluència a les xarxes socials deixen clar que no aposten per aquesta solució. De fet, el mes passat van anunciar la seva candidatura amb Ana C. Querol com a cap de llista.
Ara, des de Barcelona, Catalunya en Comú dona per trencada la candidatura de Manresa, i descarten, d'aquesta manera qualsevol acostament a la llista integrada per la CUP i EUiA.
Al Bages, les llistes dels comuns sí que es presentaran íntegres a Sant Vicenç de Castellet, Sant Joan de Vilatorrada, Santpedor, El Pont de Vilomara o Navarcles, municipis on ICV té preeminència.
D'aquesta manera, és possible que de cara a les municipals de maig, a Manresa hi hagi tres candidatures de l'"esquerra transformadora": CUP-EUiA, Manresa en Comú i Podem.
Més de set ciutats importants amb la candidatura "trencada"M'encantes pic.twitter.com/zMX07ChOMy
— Luis Cano #CatenComú (@tocolaviola) January 1, 2019
"No ens plantegem com a escenari que els partits que formen part de la confluència es presentin per separat". Aquesta afirmació la feia Susanna Segovia, actual secretària d'Organització dels comuns i portaveu al Parlament, el 18 de juny. A la pràctica, el trencaclosques territorial del partit que lidera Ada Colau està sent molt més complex i, a cinc mesos de les eleccions municipals, es fa evident que Catalunya en Comú no podrà evitar que el seu espai es presenti dividit en algunes ciutats importants.
Sant Boi de Llobregat, Girona, Manresa, Vilanova i la Geltrú, Ripollet, Sabadell, Cerdanyola del Vallès i, "probablement" -tal com apunten fonts coneixedores de la situació- també Badalona, són algunes ciutats en què l'espai es trossejarà en diverses candidatures. Si bé l'objectiu inicial era construir candidatures territorials superadores de les estructures preexistents dels partits que formen part de la confluència -com s'ha aconseguit fer a Barcelona-, les pugnes internes han acabat pesant més. Fins al punt d'arribar a competir en diferents llistes en ciutats rellevants en uns comicis municipals.
Les reticències territorials i les dues ànimes
Quins són els principals motius que aboquen els comuns a fer inevitables aquests trencaments? Per una banda, les reticències de les estructures territorials preexistents. Tenint en compte que no fa ni dos anys del naixement de Catalunya en Comú, la musculatura local continua, majoritàriament, en mans d'ICV i d'EUiA. A aquesta realitat s'hi suma la constatació que hi ha dues ànimes del partit: la que representa la direcció que Colau va acordar amb els ecosocialistes i la de la plataforma crítica Sobiranistes, més petita, que té Elisenda Alamany i Joan Josep Nuet com a principals cares visibles.
La pugna al grup parlamentari, que ha acabat amb un canvi de portaveu, no s'ha resolt a nivell intern i ha acabat tenint ressò al territori. Un dels exemples clars és Girona. En aquesta ciutat, els sobiranistes crítics, que té en Xevi Montoya un dels seus principals representants, ja han anunciat que es presenten amb la candidatura Guanyem Girona, una coalició amb partits d'esquerres com la CUP, MES i Pirates. Al marge d'ells, a principis de desembre es va constituir el grup motor dels comuns avalat per la direcció del partit, que treballa per presentar-se amb Podem. Des d'ICV es promou Eugènia Pascual per encapçalar la llista, la mateixa candidata que van presentar el 2015.
El pols territorial dels sobiranistes crítics
Aquest patró és el que s'està repetint a ciutats com Ripollet, Cerdanyola -els dos alcaldes de la CUP van donar suport al naixement de Sobiranistes-, Sitges o Sant Boi de Llobregat. En aquesta darrera ciutat, els crítics es presentaran amb la CUP sota el paraigua de Guanyem, amb l'objectiu d'"acabar amb el govern clientelar i opac del PSC i ICV". En paral·lel, la direcció de Catalunya en Comú avalarà una candidatura pròpia a la ciutat.
A Manresa, és EUiA qui s'ha aliat amb la CUP per impulsar una llista conjunta mentre que caldrà veure com es presenten finalment ICV i Podem. En el cas de Vilanova i la Geltrú, Podem i EUiA fan pinya al marge dels ecosocialistes. I en el cas de Sabadell, l'escenari segueix sent tan complex com fa quatre anys. L'espai dels comuns a la capital vallesana es trosseja en tres candidatures. Fonts coneixedores del procés de construcció de les llistes municipals apunten que en les pròximes setmanes poden fer-se públiques altres ciutats en les quals els comuns es presentin separats en diferents llistes.
Els comuns, en una jornada sobre municipalisme Foto: Flickr Catalunya en Comú
El risc de fractura a Badalona
Les divisions internes poden acabar passant factura també a Badalona, ciutat on l'aliança d'esquerres encapçalada per Dolors Sabater va ser clau per desplaçar de l'alcaldia Xavier García Albiol el 2015. L'entorn de l'alcaldessa manifesta la seva preocupació perquè des de la direcció dels comuns s'ha posat en marxa la tria d'una candidatura al marge de la de Sabater. Fonts coneixedores del procés expliquen que l'objectiu és situar l'ecosocialista Aida Llauradó al capdavant de la llista que competiria amb la de Sabater. Els sobiranistes crítics del partit que encapçala Colau sí que són partidaris de sumar-se a la llista encapçalada per l'exalcaldessa i reeditar l'aliança formada per la CUP, comuns i independents, a la qual ara explora sumar-se ERC.
Des de la direcció de Catalunya en Comú, però, no es dona el cas de Badalona per tancat. "Seguim parlant i tot està obert", explica Segovia. Amb tot, des de l'entorn de Sabater -que va assistir a la presentació de la plataforma Sobiranistes d'Alamany i Nuet- manifesten la seva inquietud perquè, asseguren, el sector oficialista dels comuns no garanteix la candidatura conjunta i sospiten que treballen per presentar-se en solitari sense tenir en compte la necessitat de bastir una coalició que torni a frenar un eventual triomf d'Albiol.
Tenint en compte la complexitat territorial, la direcció dels comuns es veurà abocada a moure fitxa en les pròximes setmanes, quan també es preveu aprovar un document avançat per NacióDigital sobre l'estratègia nacional del partit de cara a les municipals i que pivotarà en la reivindicació d'una Constitució catalana dins d'una República espanyola. En molts dels casos, com Girona, la cúpula es decanta per tolerar la coexistència de diferents llistes malgrat el malestar intern generat. La resignació en aquest sentit té una finalitat molt clara: obrir ara un front intern enterboliria l'objectiu principal de l'espai, que és retenir l'alcaldia de Barcelona.