29
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
31
de desembre
a les
10:30h
Els éssers humans som energia. I no només això, sinó que també ho són els nostres pensaments, les nostres emocions, l'aire que respirem i, en definitiva, tot el que ens envolta. És a partir d'aquesta màxima que les bagenques Rosó Menoyo i Lluïsa Alsina treballen per a millorar la qualitat de vida dels seus pacients. Totes dues són naturòpates (empren tècniques medicinals no convencionals i d'origen natural per equilibrar l'organisme) i entenen la salut d'una manera holística, integral, que no només se centra en resoldre un problema concret d'un moment determinat, sinó que concep l'ésser humà com un tot, treballant des de la part física però també mental, emocional, energètica i espiritual.
Tant Alsina com Menoyo van entrar en el món de les teràpies complementàries "per curiositat", asseguren. La primera ho va fer fa més de trenta anys: "havia treballat tota la vida a l'agència de viatges de la meva família, i m'agradava, però poc després de ser mare, em va cridar l'atenció tot el món de les Flors de Bach, de la reflexologia podal i del creixement personal", explica, tot afegint que "gràcies a la feina a l’agència vaig poder viatjar i descobrir moltes més coses d'aquestes teràpies". Durant aquella època de formació va conèixer personatges com Louise Hay, Wayne Dyer o Deepack Chopra, "que encara van fer que la meva fascinació per tot allò anés in crescendo". Finalment, va decidir deixar l'agència i obrir un centre de salut a Manresa: "tenia ganes de posar en pràctica tot el que havia après, i també de donar-ho a conèixer a través de cursos i conferències", recorda.
Va ser precisament en un d'aquests seminaris formatius que va topar, per primer cop, amb Rosó Menoyo, quinze anys més jove que ella, que en aquell moment treballava en el departament d'exportació d'una empresa multinacional. "Va ser justament arran d'aquell curs que vaig descobrir que hi havia un món que jo desconeixia", manifesta. També "per curiositat" va decidir indagar-hi, "i juntament amb la meva parella -que és psicòleg- vam anar a fer un curs de Flors de Bach a Barcelona". No en va tenir prou, i va continuar formant-se, també, en homeopatia i en ioga, fins que un bon dia "vaig fer el que feia temps que tenia ganes de fer: obrir, amb el meu marit, un centre de psicologia i teràpies naturals". I d'això ja en fa quinze anys.
Les trajectòries vitals i professionals d'Alsina i Menoyo van anar-se creuant, però no va ser fins al 2014 que van començar a forjar una forta amistat; una amistat que les ha portat a escriure El mite del petit guerrer Jopuck, un llibre per a tots els públics que és una oda a l'autoconeixement i a l'autoconfiança, i que proporciona eines per ajudar les famílies a resoldre conflictes del dia a dia.
- Qui és el guerrer Jopuck?
- És la nostra força interna, la nostra seguretat, la nostra actitud vital davant les adversitats, la coneixença de nosaltres mateixos.
- Tots en tenim un, doncs.
- Exacte. Tots el portem dins i el que cal és despertar-lo i confiar-hi.
- Com?
- Vivint el moment present.
- I ja està?
- Sembla molt fàcil, però no ho és gens. Viure en l'ara i l'aquí vol dir saber identificar tot el que ens passa -ja sigui físic, mental o energètic- i tenir les eines per a resoldre-ho de manera que el que sentim, el que pensem i el que fem estigui en harmonia.
- I en el llibre les doneu a conèixer, aquestes eines?
- Sí. Hi ha un nexe d'unió en tot el relat que és el N'Aadarsh, un nen de l'Índia que, arran d'una situació concreta de la seva vida, comença a indagar en el seu guerrer intern. I els passos que segueix per a trobar-lo són aquestes eines, que no són res més que valors humans com l'observació, l'empatia, la paciència o l'agraïment.
- Està pensat per a un públic concret?
- Tothom pot treure'n suc, d'aquest llibre. El que passa és que sí que és cert que s'enfoca més aviat a un públic familiar, perquè ens basem en la nostra trajectòria professional i amb el que hem viscut. Totes dues hem constatat que és importantíssim que els pares, mares i educadors entenguin per què els seus fills, filles o alumnes actuen com ho fan; també és bàsic que assumeixin que si ells fan aquest exercici de comprensió, els menuts també el posaran en pràctica. Només així aconseguirem estrènyer vincles i unir freqüències.
- Unir freqüències?
- Són les vibracions que emetem. Com que som energia, la manera com actuem, pensem o sentim es tradueix en vibracions que provoquen una freqüència determinada en tot el que ens envolta. Així, depenent del nostre estat d'ànim, de salut, del lloc on vivim o del que mengem, transmetrem un tipus d'energia (de freqüència energètica, de vibració) que potser per algú serà positiva i agradable i per algú altre, tot el contrari. És per això que el llibre també beu molt de l'essència del ioga i l'holosíntesi.
- M'he perdut.
- El gruix gros del llibre està compost per mandales que, a banda de tenir les figures geomètriques típiques d'aquests dissenys, també contenen dibuixos de diferents postures de ioga. El que proposem, d'una banda, és que els infants pintin aquestes mandales (així aconseguim que es concentrin només en una cosa), i que, quan acabin, imitin la postura de ioga que hi veuen dibuixada. Al costat de cada il·lustració expliquem quins beneficis té fer cada exercici a nivell físic, emocional i energètic.
- I això de l'holosíntesi?
- També és una teràpia que es basa en les freqüències vibracionals i energètiques dels colors i les formes, i en el llibre la plasmem en aquests mandales.
- Hi ha algun estudi científic que ho provi?
- No, però no ens cal. Fa molts anys que hi treballem i hem vist, sobradament, que funciona. Amb molts pacients, amb nosaltres mateixes i amb la nostra família.
- És compatible el que feu amb la medicina convencional?
- Completament! No només és compatible sinó que és complementari! L'únic que diem nosaltres és que, sovint, la medicina convencional tracta només la part física del cos i descuida l'emocional, l'energètica i l'espiritual. És per això que el que treballem nosaltres són aquestes altres peces que completen l'engranatge de la salut. No has sentit mai aquella frase de "som el que mengem"?
- Oi tant.
- Doncs també som el que sentim, el que pensem... Tot comença a la ment. Cada pensament genera una emoció, i aquesta emoció va a parar en un òrgan. Si l'emoció és dolenta, l'òrgan se'n pot ressentir. I aquí és on es manifesta la malaltia a nivell físic. Però abans que això passi, hi ha hagut un recorregut que, si s'hagués interceptat a temps, potser aquesta dolència més tangible no hauria acabat arribant mai. Nosaltres no volem que la gent deixi d'anar al metge, al contrari; el que proposem és que s'obri la porta a altres vies per aconseguir el benestar en tots els àmbits.
Tant Alsina com Menoyo van entrar en el món de les teràpies complementàries "per curiositat", asseguren. La primera ho va fer fa més de trenta anys: "havia treballat tota la vida a l'agència de viatges de la meva família, i m'agradava, però poc després de ser mare, em va cridar l'atenció tot el món de les Flors de Bach, de la reflexologia podal i del creixement personal", explica, tot afegint que "gràcies a la feina a l’agència vaig poder viatjar i descobrir moltes més coses d'aquestes teràpies". Durant aquella època de formació va conèixer personatges com Louise Hay, Wayne Dyer o Deepack Chopra, "que encara van fer que la meva fascinació per tot allò anés in crescendo". Finalment, va decidir deixar l'agència i obrir un centre de salut a Manresa: "tenia ganes de posar en pràctica tot el que havia après, i també de donar-ho a conèixer a través de cursos i conferències", recorda.
Va ser precisament en un d'aquests seminaris formatius que va topar, per primer cop, amb Rosó Menoyo, quinze anys més jove que ella, que en aquell moment treballava en el departament d'exportació d'una empresa multinacional. "Va ser justament arran d'aquell curs que vaig descobrir que hi havia un món que jo desconeixia", manifesta. També "per curiositat" va decidir indagar-hi, "i juntament amb la meva parella -que és psicòleg- vam anar a fer un curs de Flors de Bach a Barcelona". No en va tenir prou, i va continuar formant-se, també, en homeopatia i en ioga, fins que un bon dia "vaig fer el que feia temps que tenia ganes de fer: obrir, amb el meu marit, un centre de psicologia i teràpies naturals". I d'això ja en fa quinze anys.
Les trajectòries vitals i professionals d'Alsina i Menoyo van anar-se creuant, però no va ser fins al 2014 que van començar a forjar una forta amistat; una amistat que les ha portat a escriure El mite del petit guerrer Jopuck, un llibre per a tots els públics que és una oda a l'autoconeixement i a l'autoconfiança, i que proporciona eines per ajudar les famílies a resoldre conflictes del dia a dia.
- Qui és el guerrer Jopuck?
- És la nostra força interna, la nostra seguretat, la nostra actitud vital davant les adversitats, la coneixença de nosaltres mateixos.
- Tots en tenim un, doncs.
- Exacte. Tots el portem dins i el que cal és despertar-lo i confiar-hi.
- Com?
- Vivint el moment present.
- I ja està?
- Sembla molt fàcil, però no ho és gens. Viure en l'ara i l'aquí vol dir saber identificar tot el que ens passa -ja sigui físic, mental o energètic- i tenir les eines per a resoldre-ho de manera que el que sentim, el que pensem i el que fem estigui en harmonia.
- I en el llibre les doneu a conèixer, aquestes eines?
- Sí. Hi ha un nexe d'unió en tot el relat que és el N'Aadarsh, un nen de l'Índia que, arran d'una situació concreta de la seva vida, comença a indagar en el seu guerrer intern. I els passos que segueix per a trobar-lo són aquestes eines, que no són res més que valors humans com l'observació, l'empatia, la paciència o l'agraïment.
- Està pensat per a un públic concret?
- Tothom pot treure'n suc, d'aquest llibre. El que passa és que sí que és cert que s'enfoca més aviat a un públic familiar, perquè ens basem en la nostra trajectòria professional i amb el que hem viscut. Totes dues hem constatat que és importantíssim que els pares, mares i educadors entenguin per què els seus fills, filles o alumnes actuen com ho fan; també és bàsic que assumeixin que si ells fan aquest exercici de comprensió, els menuts també el posaran en pràctica. Només així aconseguirem estrènyer vincles i unir freqüències.
- Unir freqüències?
- Són les vibracions que emetem. Com que som energia, la manera com actuem, pensem o sentim es tradueix en vibracions que provoquen una freqüència determinada en tot el que ens envolta. Així, depenent del nostre estat d'ànim, de salut, del lloc on vivim o del que mengem, transmetrem un tipus d'energia (de freqüència energètica, de vibració) que potser per algú serà positiva i agradable i per algú altre, tot el contrari. És per això que el llibre també beu molt de l'essència del ioga i l'holosíntesi.
- M'he perdut.
- El gruix gros del llibre està compost per mandales que, a banda de tenir les figures geomètriques típiques d'aquests dissenys, també contenen dibuixos de diferents postures de ioga. El que proposem, d'una banda, és que els infants pintin aquestes mandales (així aconseguim que es concentrin només en una cosa), i que, quan acabin, imitin la postura de ioga que hi veuen dibuixada. Al costat de cada il·lustració expliquem quins beneficis té fer cada exercici a nivell físic, emocional i energètic.
- I això de l'holosíntesi?
- També és una teràpia que es basa en les freqüències vibracionals i energètiques dels colors i les formes, i en el llibre la plasmem en aquests mandales.
- Hi ha algun estudi científic que ho provi?
- No, però no ens cal. Fa molts anys que hi treballem i hem vist, sobradament, que funciona. Amb molts pacients, amb nosaltres mateixes i amb la nostra família.
- És compatible el que feu amb la medicina convencional?
- Completament! No només és compatible sinó que és complementari! L'únic que diem nosaltres és que, sovint, la medicina convencional tracta només la part física del cos i descuida l'emocional, l'energètica i l'espiritual. És per això que el que treballem nosaltres són aquestes altres peces que completen l'engranatge de la salut. No has sentit mai aquella frase de "som el que mengem"?
- Oi tant.
- Doncs també som el que sentim, el que pensem... Tot comença a la ment. Cada pensament genera una emoció, i aquesta emoció va a parar en un òrgan. Si l'emoció és dolenta, l'òrgan se'n pot ressentir. I aquí és on es manifesta la malaltia a nivell físic. Però abans que això passi, hi ha hagut un recorregut que, si s'hagués interceptat a temps, potser aquesta dolència més tangible no hauria acabat arribant mai. Nosaltres no volem que la gent deixi d'anar al metge, al contrari; el que proposem és que s'obri la porta a altres vies per aconseguir el benestar en tots els àmbits.