28
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
03
de juny
del
2019
a les
9:44h
"El Llobregat el tenim molt a la boca i poc als peus", asseguren Ferran Pujol i Pol Huguet, els autors de la guia El camí del Llobregat, que fa poques setmanes ha sortit al mercat. Es tracta d'una publicació impulsada per les editorials Cossetània i Alpina que, d'alguna manera, pretén donar a conèixer els camins i senders que ressegueixen la llera del Llobregat a l'espera que es faci efectiu, en un període aproximat de cinc anys, el projecte de les Vies Blaves, una proposta de la Diputació de Barcelona que permetrà rehabilitar i fer transitables a peu, en bicicleta o a cavall els llits dels rius Llobregat, Cardener i Anoia, a través de tres-cents quilòmetres de camí.
Actualment, alguns dels camins que transiten pels rius esmentats estan abandonats o molt descuidats. I la proposta de la Diputació és fer-los atractius i accessibles a tota la ciutadania amb la voluntat de posar en valor el patrimoni industrial, natural i gastronòmic del territori. Però que estiguin abandonats o descuidats no és un impediment per a conèixer-los i descobrir-los. I això és el que han palesat Huguet i Pujol en aquesta guia de vuitanta-vuit pàgines que recorre, a través del GR 270, els 180 quilòmetres que separen Castellar de n'Hug del Delta del Llobregat.
"Per a nosaltres, caminar és un aprenentatge i una manera molt útil i enriquidora d'entendre el país on vivim", comenten els autors, tots dos llicenciats en Geografia i fills de Manresa. En aquest sentit, manifesten que el recorregut ressegueix paisatges molt diversos que reprodueixen la història de Catalunya: "és com fer un viatge en el temps". "A l'alt Berguedà", diuen, "hi trobem entorns més rurals i salvatges; una mica més avall topem amb restes del modernisme i de la indústria cimentera de finals del segle XIX; si seguim, ens submergim en el passat tèxtil del baix Berguedà i el Bages, i, finalment, ja al Baix Llobregat, veiem com la sobreurbanització característica del segle XXI s'ha anat oblidant dels ambients rurals".
El fil conductor del llibre és, en primera instància, el riu. L'aigua que el compon ha estat utilitzada des de temps immemorials com a element transformador, tant del paisatge com de l’economia. Va alimentar, per exemple, els primers molins fariners; va moure les turbines de nombroses fàbriques tèxtils, i encara ara serveix per regar extenses planes de conreu a la vora de Manresa i al Parc Agrari del Baix Llobregat.
La guia, que té un preu de 20 euros i es pot trobar a totes les llibreries del territori, consta de nou etapes, totes elles al voltant dels vint quilòmetres. La primera va de Castellar de n'Hug a Guardiola de Berguedà; la segona, de Guardiola de Berguedà a Sant Jordi de Cercs; la tercera, de Sant Jordi de Cercs a Gironella; la quarta, de Gironella a Navàs; la cinquena, de Navàs a Sant Benet de Bages; la sisena, de Sant Benet de Bages a Monistrol de Montserrat; la setena, de Monistrol de Montserrat a Martorell; la vuitena, de Martorell a Sant Boi de Llobregat, i la novena, de Sant Boi de Llobregat a la desembocadura del riu Llobregat. "Hem procurat vehicular tota la ruta perquè la gent pugui interpretar el paisatge per on passa", assenyalen.
El tram de Manresa, el més salvatge
El soroll dels cotxes és una de les bandes sonores més habituals d'aquest GR 270, i és que la carretera hi és a tocar. Hi ha moments, però, que el brogit desapareix i l'entorn es desprostitueix. Un dels més destacats es troba en l'etapa bagenca, concretament en el seu pas per Manresa. "La zona dels Tres Salts és una de les més salvatges i verges de tot el recorregut", diuen els geògrafs, que també destaquen "la bellesa i la pau" que es respira un cop passat Monistrol de Montserrat: "el Coll de Portadora i Sant Salvador de les Espases gaudeixen d'un paisatge agresta i montserratí que és tan o més bonic que segons quines valls perdudes de Montserrat", exposen.
Finalment, tant Pujol com Huguet destaquen les diferències paisatgístiques de les etapes. En aquest sentit, per exemple, "a l'alt Berguedà els corriols estan en molt més bon estat perquè hi ha una vocació turística", i, en canvi "en altres indrets on l'activitat econòmica i agrària continua viva, la ruta transita pel mateix lloc on van els tractors i els pagesos a treballar cada dia". El mateix passa a la zona del Prat de Llobregat, que comença amb molta carretera i urbanització i acaba amb masies, conreus i el Delta: "són contrastos molt interessants i curiosos".
Actualment, alguns dels camins que transiten pels rius esmentats estan abandonats o molt descuidats. I la proposta de la Diputació és fer-los atractius i accessibles a tota la ciutadania amb la voluntat de posar en valor el patrimoni industrial, natural i gastronòmic del territori. Però que estiguin abandonats o descuidats no és un impediment per a conèixer-los i descobrir-los. I això és el que han palesat Huguet i Pujol en aquesta guia de vuitanta-vuit pàgines que recorre, a través del GR 270, els 180 quilòmetres que separen Castellar de n'Hug del Delta del Llobregat.
"Per a nosaltres, caminar és un aprenentatge i una manera molt útil i enriquidora d'entendre el país on vivim", comenten els autors, tots dos llicenciats en Geografia i fills de Manresa. En aquest sentit, manifesten que el recorregut ressegueix paisatges molt diversos que reprodueixen la història de Catalunya: "és com fer un viatge en el temps". "A l'alt Berguedà", diuen, "hi trobem entorns més rurals i salvatges; una mica més avall topem amb restes del modernisme i de la indústria cimentera de finals del segle XIX; si seguim, ens submergim en el passat tèxtil del baix Berguedà i el Bages, i, finalment, ja al Baix Llobregat, veiem com la sobreurbanització característica del segle XXI s'ha anat oblidant dels ambients rurals".
El fil conductor del llibre és, en primera instància, el riu. L'aigua que el compon ha estat utilitzada des de temps immemorials com a element transformador, tant del paisatge com de l’economia. Va alimentar, per exemple, els primers molins fariners; va moure les turbines de nombroses fàbriques tèxtils, i encara ara serveix per regar extenses planes de conreu a la vora de Manresa i al Parc Agrari del Baix Llobregat.
La guia, que té un preu de 20 euros i es pot trobar a totes les llibreries del territori, consta de nou etapes, totes elles al voltant dels vint quilòmetres. La primera va de Castellar de n'Hug a Guardiola de Berguedà; la segona, de Guardiola de Berguedà a Sant Jordi de Cercs; la tercera, de Sant Jordi de Cercs a Gironella; la quarta, de Gironella a Navàs; la cinquena, de Navàs a Sant Benet de Bages; la sisena, de Sant Benet de Bages a Monistrol de Montserrat; la setena, de Monistrol de Montserrat a Martorell; la vuitena, de Martorell a Sant Boi de Llobregat, i la novena, de Sant Boi de Llobregat a la desembocadura del riu Llobregat. "Hem procurat vehicular tota la ruta perquè la gent pugui interpretar el paisatge per on passa", assenyalen.
Portada de la guia 'El camí del Llobregat', de Pol Huguet i Ferran Pujol Foto: AFT
El tram de Manresa, el més salvatge
El soroll dels cotxes és una de les bandes sonores més habituals d'aquest GR 270, i és que la carretera hi és a tocar. Hi ha moments, però, que el brogit desapareix i l'entorn es desprostitueix. Un dels més destacats es troba en l'etapa bagenca, concretament en el seu pas per Manresa. "La zona dels Tres Salts és una de les més salvatges i verges de tot el recorregut", diuen els geògrafs, que també destaquen "la bellesa i la pau" que es respira un cop passat Monistrol de Montserrat: "el Coll de Portadora i Sant Salvador de les Espases gaudeixen d'un paisatge agresta i montserratí que és tan o més bonic que segons quines valls perdudes de Montserrat", exposen.
Finalment, tant Pujol com Huguet destaquen les diferències paisatgístiques de les etapes. En aquest sentit, per exemple, "a l'alt Berguedà els corriols estan en molt més bon estat perquè hi ha una vocació turística", i, en canvi "en altres indrets on l'activitat econòmica i agrària continua viva, la ruta transita pel mateix lloc on van els tractors i els pagesos a treballar cada dia". El mateix passa a la zona del Prat de Llobregat, que comença amb molta carretera i urbanització i acaba amb masies, conreus i el Delta: "són contrastos molt interessants i curiosos".