27
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
28
de desembre
a la
13:13h
Quan era petit volia ser pirata, com el Jack Sparrow (Johnny Depp) de Pirates del Carib. Aquest somni, però, el va abandonar ben aviat quan va descobrir el món del teatre. Ara, l'aguilanenc Jan Buxaderas té divuit anys i en fa deu que es mou pels escenaris. Va començar a fer-ho a l'escola de Fonollosa donant vida al personatge d'Edna Turnblad del musical Hairspray. Des de llavors, ha participat en diversos projectes escènics, el més actual dels quals és la sèrie Com si fos ahir, que s'emet cada migdia a TV3. Allà és el Joan, un adolescent que fins fa molt poc desconeixia que la seva mare era viva.
- L'enhorabona.
- Gràcies. Estic molt content. És una gran oportunitat i un gran repte formar part de l'equip que fa possible aquesta sèrie.
- Com vas aconseguir-ho?
- A través d'un professor d'Aules, l'acadèmia de teatre on estudio. Em va trucar i em va dir que s'estava fent un càsting per un paper que encaixava molt amb mi. I sense pensar-m'ho gaire hi vaig anar. I em van agafar.
- Fa gaire temps, d'això?
- No! Tot just fa un mes i mig.
- Ostres! Sí que ha anat de pressa...
- Molt. Abans de Nadal ja vaig gravar força coses i ara quan s'acabin les vacances m'hi tornaré a posar.
- Saps fins quan?
- De moment sé que fins al 30 de gener tindré escenes per rodar. Llavors, dependrà de com vagi la trama; de si funciona o no.
- Què ens pots explicar del Joan?
- És un molt bon noi que, per problemes amb una gent, va haver de marxar a estudiar mecànica a Madrid, tot i que això de fer colzes no li agrada gaire. Ara, amb l'aparició de la Clàudia -la seva mare, a qui creia morta- les coses canviaran, tot i que a ell li sembli que veure-la no l'ha trasbalsat gens.
- És la teva primera experiència davant d'una càmera?
- Sí. Jo fins ara només havia fet teatre i musicals, i la veritat és que són coses molt diferents; perquè a la televisió tot va molt més de pressa.
- T'està agradant, per això?
- Sí! És una experiència totalment nova que m'està enriquint molt. Tot i així, em sembla que em quedo amb el teatre musical.
- Només t'ho sembla?
- Clar, no ho sé. De moment sí, perquè és el que he fet sempre i amb el que m'hi sento més còmode. Això no vol dir que el que m'està passant ara no m'agradi; no ho canviaria per res del món!
- No tothom pot dir, amb 18 anys, que té una feina que no canviaria per res del món...
- Sóc molt afortunat i en sóc conscient.
- I també deus tenir talent, i deus haver treballat.
- He tingut la gran sort d'anar en escoles de teatre que m'han sabut treure molt suc. Sobretot la de Manresa Teatre Musical (MTM), on hi vaig estar dels 10 als 16 anys. Anar allà em va fer descobrir tot un món que desconeixia.
- Quin?
- Sempre havia concebut la música i el teatre com dues coses independents, i el David i el Pablo (els professors d'MTM) em van mostrar el camí del teatre musical, que és la meva passió. I d'allà vaig saltar a Aules, l'acadèmia on sóc ara, que és a Barcelona. Al principi em va costar agafar el ritme, perquè cursava batxillerat, i el feia a Sant Joan de Vilatorrada.
- Trens amunt i avall, no?
- Sí. A més, s'hi va sumar que em van proposar de participar en tres projectes diferents, i el ritme de vida va passar a ser encara més frenètic.
- Quins són aquests projectes?
- El primer, entrar a formar part de la coral masculina Jarks; el segon, ser un dels actors de l'obra Hansel i Gretel de La Roda Produccions, una companyia de teatre infantil. I el tercer, interpretar un dels personatges d'Un cau de mil secrets, un espectacle que es representa cada any a La Pedrera i que s'inspira en l'obra d'Antoni Gaudí.
- No dius que no a res...
- De moment no, però sóc dels que penso que si cal dir que no, no passa res. N'hem d'aprendre, també. Penso que val més fer les coses ben fetes que no anar a mitges. Ens hem de saber escoltar.
- Tens les coses molt clares per tenir 18 anys.
- Els meus pares m'han inculcat molts valors, i sempre m'han fet tocar de peus a terra. Confio moltíssim amb ells i me'ls escolto molt, perquè sé que només volen el millor per a mi, i que mai faran res per perjudicar-me. Tot i que ara ja no visc amb ells -perquè m'he traslladat a Barcelona-, segueixen sent els meus puntals.
- Quin consell donaries, als futurs actors i actrius?
- Els diria que visquessin el present, sense plantejar-se res més, perquè tot arriba. És bo tenir aspiracions, evidentment; jo també en tinc. Però no se'ns han de menjar.
- Quines són, ara mateix, les teves aspiracions?
- Formar-me molt. I si em criden per fer un musical, la meva aspiració serà fer-lo bé. Però ara estic estudiant i fent Com si fos ahir, i em centro amb això.
- Formar-te molt, dius. Què et queda per aprendre?
- Infinitat de coses: en el teatre mai es deixa d'aprendre. El dia que dius que ja ho saps tot, l'has pifiat. Una persona pot tenir un talent immens però si no se'l treballa, no arribarà enlloc. En canvi, algú no tan bo que s'hagi cultivat, farà el que vulgui.
- Què aporta el teatre a la societat?
- Qualsevol tipus d'art, sigui escènica o no, és cultura. I la cultura és una de les coses més importants que tenim. També ens serveix per evadir-nos dels problemes que tenim en el nostre dia a dia, i per transmetre una informació perquè perduri. El fet de poder estar en un escenari explicant una història i que la gent, des de la platea, pugui deixar de pensar en la seva realitat -ja sigui rient, emocionant-se, descobrint...- és molt bonic. No podem deixar d'apostar per la cultura.
- Si la feina d'actor no funcionés, a què t'agradaria dedicar-te?
- Esperem que no passi, però si passés, m'agradaria fer alguna cosa relacionada amb la comunicació, com de periodista, de professor o de presentador d'algun programa de televisió... Però vull pensar que sempre seré actor.
- Tens algun projecte entre mans?
Sí. N'estem creant un de teatre musical.
- Amb què et quedes, amb la part creativa o interpretativa?
- Les dues coses són molt interessants.
- Hi ha algun tema que t'agradaria tocar si haguessis d'escriure un guió?
- La discapacitat; s'ha tractat molt poc i, en conseqüència, la societat la desconeix profundament.
- L'enhorabona.
- Gràcies. Estic molt content. És una gran oportunitat i un gran repte formar part de l'equip que fa possible aquesta sèrie.
- Com vas aconseguir-ho?
- A través d'un professor d'Aules, l'acadèmia de teatre on estudio. Em va trucar i em va dir que s'estava fent un càsting per un paper que encaixava molt amb mi. I sense pensar-m'ho gaire hi vaig anar. I em van agafar.
- Fa gaire temps, d'això?
- No! Tot just fa un mes i mig.
- Ostres! Sí que ha anat de pressa...
- Molt. Abans de Nadal ja vaig gravar força coses i ara quan s'acabin les vacances m'hi tornaré a posar.
- Saps fins quan?
- De moment sé que fins al 30 de gener tindré escenes per rodar. Llavors, dependrà de com vagi la trama; de si funciona o no.
- Què ens pots explicar del Joan?
- És un molt bon noi que, per problemes amb una gent, va haver de marxar a estudiar mecànica a Madrid, tot i que això de fer colzes no li agrada gaire. Ara, amb l'aparició de la Clàudia -la seva mare, a qui creia morta- les coses canviaran, tot i que a ell li sembli que veure-la no l'ha trasbalsat gens.
- És la teva primera experiència davant d'una càmera?
- Sí. Jo fins ara només havia fet teatre i musicals, i la veritat és que són coses molt diferents; perquè a la televisió tot va molt més de pressa.
- T'està agradant, per això?
- Sí! És una experiència totalment nova que m'està enriquint molt. Tot i així, em sembla que em quedo amb el teatre musical.
- Només t'ho sembla?
- Clar, no ho sé. De moment sí, perquè és el que he fet sempre i amb el que m'hi sento més còmode. Això no vol dir que el que m'està passant ara no m'agradi; no ho canviaria per res del món!
- No tothom pot dir, amb 18 anys, que té una feina que no canviaria per res del món...
- Sóc molt afortunat i en sóc conscient.
- I també deus tenir talent, i deus haver treballat.
- He tingut la gran sort d'anar en escoles de teatre que m'han sabut treure molt suc. Sobretot la de Manresa Teatre Musical (MTM), on hi vaig estar dels 10 als 16 anys. Anar allà em va fer descobrir tot un món que desconeixia.
- Quin?
- Sempre havia concebut la música i el teatre com dues coses independents, i el David i el Pablo (els professors d'MTM) em van mostrar el camí del teatre musical, que és la meva passió. I d'allà vaig saltar a Aules, l'acadèmia on sóc ara, que és a Barcelona. Al principi em va costar agafar el ritme, perquè cursava batxillerat, i el feia a Sant Joan de Vilatorrada.
- Trens amunt i avall, no?
- Sí. A més, s'hi va sumar que em van proposar de participar en tres projectes diferents, i el ritme de vida va passar a ser encara més frenètic.
Jan Buxaderas en una escena de la sèrie de TV3 'Com si fos ahir' Foto: CCMA
- Quins són aquests projectes?
- El primer, entrar a formar part de la coral masculina Jarks; el segon, ser un dels actors de l'obra Hansel i Gretel de La Roda Produccions, una companyia de teatre infantil. I el tercer, interpretar un dels personatges d'Un cau de mil secrets, un espectacle que es representa cada any a La Pedrera i que s'inspira en l'obra d'Antoni Gaudí.
- No dius que no a res...
- De moment no, però sóc dels que penso que si cal dir que no, no passa res. N'hem d'aprendre, també. Penso que val més fer les coses ben fetes que no anar a mitges. Ens hem de saber escoltar.
- Tens les coses molt clares per tenir 18 anys.
- Els meus pares m'han inculcat molts valors, i sempre m'han fet tocar de peus a terra. Confio moltíssim amb ells i me'ls escolto molt, perquè sé que només volen el millor per a mi, i que mai faran res per perjudicar-me. Tot i que ara ja no visc amb ells -perquè m'he traslladat a Barcelona-, segueixen sent els meus puntals.
- Quin consell donaries, als futurs actors i actrius?
- Els diria que visquessin el present, sense plantejar-se res més, perquè tot arriba. És bo tenir aspiracions, evidentment; jo també en tinc. Però no se'ns han de menjar.
- Quines són, ara mateix, les teves aspiracions?
- Formar-me molt. I si em criden per fer un musical, la meva aspiració serà fer-lo bé. Però ara estic estudiant i fent Com si fos ahir, i em centro amb això.
- Formar-te molt, dius. Què et queda per aprendre?
- Infinitat de coses: en el teatre mai es deixa d'aprendre. El dia que dius que ja ho saps tot, l'has pifiat. Una persona pot tenir un talent immens però si no se'l treballa, no arribarà enlloc. En canvi, algú no tan bo que s'hagi cultivat, farà el que vulgui.
- Què aporta el teatre a la societat?
- Qualsevol tipus d'art, sigui escènica o no, és cultura. I la cultura és una de les coses més importants que tenim. També ens serveix per evadir-nos dels problemes que tenim en el nostre dia a dia, i per transmetre una informació perquè perduri. El fet de poder estar en un escenari explicant una història i que la gent, des de la platea, pugui deixar de pensar en la seva realitat -ja sigui rient, emocionant-se, descobrint...- és molt bonic. No podem deixar d'apostar per la cultura.
- Si la feina d'actor no funcionés, a què t'agradaria dedicar-te?
- Esperem que no passi, però si passés, m'agradaria fer alguna cosa relacionada amb la comunicació, com de periodista, de professor o de presentador d'algun programa de televisió... Però vull pensar que sempre seré actor.
- Tens algun projecte entre mans?
Sí. N'estem creant un de teatre musical.
- Amb què et quedes, amb la part creativa o interpretativa?
- Les dues coses són molt interessants.
- Hi ha algun tema que t'agradaria tocar si haguessis d'escriure un guió?
- La discapacitat; s'ha tractat molt poc i, en conseqüència, la societat la desconeix profundament.