DADES La població del Bages torna a repuntar per sobre dels 174.000 habitants

La comarca tenia l'1 de gener de 2018, 979 habitants més que un any enrere, segons l'anuari de l'Idescat

Redacció
20 de desembre del 2018
Actualitzat a la 13:34h
Carrers de Manresa furant la Fira de l'Aixada
Carrers de Manresa furant la Fira de l'Aixada | Aida Pla Genobart
La població del Bages ha repuntat aquest 2018, segons l'anuari sobre població que ha publicat l'Idescat amb dades de l'1 de gener d'enguany. En aquesta data al Bages hi vivien 174.703 persones amb un creixement interanual de 5,62 persones per cada 1.000 habitants (979 habitants més que l'1 de gener de 2017). Aquestes dades tornen a situar el Bages per sobre dels 174.000 habitants després de la forta deballada de 2015 quan només en un any va perdre més de 9.000 habitants.

Per grups d'edat, la franja d'entre 45 i 64 anys és la que té més individus amb 48.585, la segueix la franja d'entre 25 i 44 anys amb 46.427 individus, de 65 anys i més hi ha 35.087, de 0 a 15 anys, 29.706 persones, i finalment, entre 16 i 24 anys, 14.898 persones. Per sexes, al Bages hi havia a 1 de gener 86.286 homes i 88.417 dones.

Per lloc de naixement, la població del Bages nascuda a Catalunya és de 128.402 habitants (73,33%), a la resta de l'Estat és de 25.263 persones (14,43%), i nascuts a la resta del món, 21.430 persones (12,23%). En aquest cas, Idescat obté les dades de l'empadronament de 2017.

Per nacionalitat, 3.618 bagencs tenen la d'un país de la Unió Europea, 1.100 de la resta d'Europa, 8.852 de l'Àfrica, 780 de l'Amèrica Central i del Nord, 2.114 de l'Amèrica del Sud i 1.334 d'Àsia i Oceania.

Finalment, l'anuari quantifica en 5.171 persones, els bagencs que viuen a l'estranger. D'aquests, 2.588 viuen a la resta de països de la Unió Europea, 612 a la resta d'Europa, 77 a l'Àfrica, 531 a l'Amèrica Central i del Nord, 1.206 a l'Amèrica del Sud, 73 a Àsia i 84 a Oceania. El número d'homes i dones bagencs que viuen a l'estranger és molt similar: 2.662 per 2.509.

Població a Catalunya

La xifra de població catalana ha arribat al seu màxim històric amb 7.543.825 habitants des de l'1 de gener de 2018, després d'augmentar la població en 27 comarques i l'Aran, segons estimacions de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). El nombre supera el màxim històric assolit el 2012 i representa un augment de 47.549 habitants respecte a un any enrere, ha informat la institució aquest dijous en un comunicat.

L'arribada de població estrangera ha estat el principal motiu de creixement, amb 43.108 persones. També, l'aportació del saldo migratori amb la resta d'Espanya ha estat de 4.216 persones i el creixement natural de 638 persones, després de registrar-66.803 naixements i 66.165 defuncions.

Durant l'any 2017, la població ha crescut en 27 comarques i a l'Aran, i s'ha reduït en un total de 14, tenint lloc els majors creixements al Baix Penedès, el Gironès, l'Alt Penedès i Osona, mentre que en el altre extrem se situen Terra Alta, Pallars Jussà, Garrigues i Ribera d'Ebre. La xifra de població major de 65 anys a 1 de gener és de 1.417.311 habitants, 21.106 persones més que l'any anterior com a conseqüència de l'augment d'esperança de vida i de generacions cada vegada més nombroses que arriben als 65.

També ha crescut la població de 15 a 64 anys arribant a les 4.938.813 persones, 26.705 més que l'any anterior. En canvi, la població de 0 a 14 anys és de 1.187.701 habitants, 262 persones menys que l'any anterior.

Baixa la natalitat i creix l'esperança de vida

El procés d'envelliment de la població catalana ha continuat el 2018 fruit de la combinació d'una baixa natalitat i una esperança de vida alta, i és que el percentatge de població de més de 65 anys ha passat del 18,6% al 18,8 %. El pes de la gent gran en relació amb els adults ha crescut, passant l'índex de dependència de 28,4 a 2017-28,7 el 2018.

Les comarques amb major creixement migratori són el Barcelonès, el Vallès Occidental, el Maresme i el Baix Llobregat, i el percentatge de persones grans és superior a Terra Alta, el Pallars Jussà, el Ripollès, Garrigues i Priorat.