17
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
15:35h
Refugiar-se és el títol de l'espectacle que tindrà lloc aquest proper cap de setmana i que s'emmarca dins la programació d'activitats per commemorar els 80 anys dels bombardeigs franquistes i el final de la guerra civil a la capital del Bages, amb l'objectiu de recordar aquests fets i homenatjar les víctimes i forma part dels actes de Manresa, Capital de la Cultura Catalana, 2018. L'entrada és gratuïta i encara n'hi ha per a les sessions de diumenge. Cal recollir-les a la regidoria de Cultura (Passeig de Pere III, 27, de 9 a 14h i de 18 a 21h de dimarts a divendres).
Es tracta d'una performance artística multidisciplinar creada a mida per la commemoració dels 80 anys del bombardeigs de Manresa i, en concret, del procés de gestió dels silencis en la memòria col·lectiva.
L'espectacle tindrà lloc aquest dissabte i diumenge, dies 22 i 23 de desembre, al refugi antiaeri de la Renaixença. És una proposta d'una durada de 25 minuts que inclou dansa, música, pintura i poesia, que faran un recorregut personal i artístic en un refugi de guerra. La idea i direcció de l'espectacle anirà a càrrec de Quim Moya i compta amb la participació de Maria Ribera, Mònica Vergés i Laura Bataller (moviment i cos), Sònia Moya (poesia), Àlex Reviriego (música), Èric Casassayas (llums) i el mateix Quim Moya (pintura en directe).
L'espectacle transita per dins les sales del refugi antiaeri de la Renaixença, on a través d'un ritual es viurà una oportunitat de transició entre la pèrdua i el reconeixement. El fil conductor són els diferents moments del procés de pèrdua i es seguiran a partir del moviment, la paraula, la música i les arts visuals. Refugiar-se cerca en la pressió de no poder afrontar la gestió emocional dels fets tràgics i apunta un esforç cap a tancar les ferides, tant a nivell personal com col·lectiu. No vol dir oblidar ni mirar cap un altre costat, vol dir visualitzar la pèrdua i intentar gestionar l'acceptació per viure en plenitud. Una oportunitat per guarir el dolor que ens fa humans, un treball a partir de la recerca de bellesa de l'horror. Com en el teatre de la crueltat d'Antonin Artaud, realitzat des d'un eco interior, sense un públic d istant i inactiu, i que trastorni els missatges preconcebuts, anant als sentits i no al pensament directe, com la llibertat màgica d'un somni. La visió d'aquells moments insignificants, que poden salvar una ànima enmig de la duresa, violència i desesperació.
Horari de les funcions
- Dissabte, 22 de desembre: 17 h, 18 h i 19 h.
- Diumenge, 23 de desembre: 11 h, 12 h i 13 h.
Entrada gratuïta. Aforament limitat. Cal recollir entrada a la Regidoria de Cultura (Passeig de Pere III, 27, de 9 a 14h i de 18 a 21h de dimarts a divendres).
Altres actes: Exposició i taula rodona sobre els bombardeigs
L'exposició Manresa. I la mort va caure del cel. Els bombardeigs a finals de la guerra (1938/39) és una mostra innovadora i impactant sobre els bombardeigs franquistes a Manresa, que dedica una especial atenció a les 35 víctimes mortals que van produir. L'exposició s'inaugurarà el divendres, 18 de gener, a les 19h, i es podrà visitar fins al 3 de març de 2019, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença .
La programació d'activitats es clourà el 25 de gener, a les 19.30h, a l'Auditori de la Plana de l'Om, amb una taula rodona amb el títol Els bombardeigs franquistes durant la guerra civil, amb la participació d'especialistes i la projecció d'un vídeo protagonitzat per testimonis d'aquests fets.
Uns bombardeigs que va causar un mínim de 35 morts a Manresa
Durant la Guerra Civil, l'aviació franquista, ajudada per la de Hitler i de Mussolini, va executar els bombardeigs sistemàtics contra una població civil indefensa que van provocar més de 5.000 morts arreu de Catalunya. Va ser una terrible novetat practicada per tal d'anorrear l'enemic físicament i psicològicament a partir del terror.
Els bombardeigs sobre Manresa van ser els dies 21 de desembre de 1938 i 19 de gener del 1939 i van provocar la mort d'un mínim de 35 persones. El dia 24 de gener les tropes franquistes van entrar a Manresa.
Aquests atacs sobre la població civil es van produir en un moment en què la guerra ja estava del tot decidida a favor del bàndol sublevat contra la República, per tant, militarment resulta completament injustificada la mort de tantes víctimes innocents. Només s'entén com una mostra de la brutalitat amb què es va imposar la dictadura franquista.
Es tracta d'una performance artística multidisciplinar creada a mida per la commemoració dels 80 anys del bombardeigs de Manresa i, en concret, del procés de gestió dels silencis en la memòria col·lectiva.
L'espectacle tindrà lloc aquest dissabte i diumenge, dies 22 i 23 de desembre, al refugi antiaeri de la Renaixença. És una proposta d'una durada de 25 minuts que inclou dansa, música, pintura i poesia, que faran un recorregut personal i artístic en un refugi de guerra. La idea i direcció de l'espectacle anirà a càrrec de Quim Moya i compta amb la participació de Maria Ribera, Mònica Vergés i Laura Bataller (moviment i cos), Sònia Moya (poesia), Àlex Reviriego (música), Èric Casassayas (llums) i el mateix Quim Moya (pintura en directe).
L'espectacle transita per dins les sales del refugi antiaeri de la Renaixença, on a través d'un ritual es viurà una oportunitat de transició entre la pèrdua i el reconeixement. El fil conductor són els diferents moments del procés de pèrdua i es seguiran a partir del moviment, la paraula, la música i les arts visuals. Refugiar-se cerca en la pressió de no poder afrontar la gestió emocional dels fets tràgics i apunta un esforç cap a tancar les ferides, tant a nivell personal com col·lectiu. No vol dir oblidar ni mirar cap un altre costat, vol dir visualitzar la pèrdua i intentar gestionar l'acceptació per viure en plenitud. Una oportunitat per guarir el dolor que ens fa humans, un treball a partir de la recerca de bellesa de l'horror. Com en el teatre de la crueltat d'Antonin Artaud, realitzat des d'un eco interior, sense un públic d istant i inactiu, i que trastorni els missatges preconcebuts, anant als sentits i no al pensament directe, com la llibertat màgica d'un somni. La visió d'aquells moments insignificants, que poden salvar una ànima enmig de la duresa, violència i desesperació.
Horari de les funcions
- Dissabte, 22 de desembre: 17 h, 18 h i 19 h.
- Diumenge, 23 de desembre: 11 h, 12 h i 13 h.
Entrada gratuïta. Aforament limitat. Cal recollir entrada a la Regidoria de Cultura (Passeig de Pere III, 27, de 9 a 14h i de 18 a 21h de dimarts a divendres).
Altres actes: Exposició i taula rodona sobre els bombardeigs
L'exposició Manresa. I la mort va caure del cel. Els bombardeigs a finals de la guerra (1938/39) és una mostra innovadora i impactant sobre els bombardeigs franquistes a Manresa, que dedica una especial atenció a les 35 víctimes mortals que van produir. L'exposició s'inaugurarà el divendres, 18 de gener, a les 19h, i es podrà visitar fins al 3 de març de 2019, al refugi antiaeri del Grup Escolar Renaixença .
La programació d'activitats es clourà el 25 de gener, a les 19.30h, a l'Auditori de la Plana de l'Om, amb una taula rodona amb el títol Els bombardeigs franquistes durant la guerra civil, amb la participació d'especialistes i la projecció d'un vídeo protagonitzat per testimonis d'aquests fets.
Uns bombardeigs que va causar un mínim de 35 morts a Manresa
Durant la Guerra Civil, l'aviació franquista, ajudada per la de Hitler i de Mussolini, va executar els bombardeigs sistemàtics contra una població civil indefensa que van provocar més de 5.000 morts arreu de Catalunya. Va ser una terrible novetat practicada per tal d'anorrear l'enemic físicament i psicològicament a partir del terror.
Els bombardeigs sobre Manresa van ser els dies 21 de desembre de 1938 i 19 de gener del 1939 i van provocar la mort d'un mínim de 35 persones. El dia 24 de gener les tropes franquistes van entrar a Manresa.
Aquests atacs sobre la població civil es van produir en un moment en què la guerra ja estava del tot decidida a favor del bàndol sublevat contra la República, per tant, militarment resulta completament injustificada la mort de tantes víctimes innocents. Només s'entén com una mostra de la brutalitat amb què es va imposar la dictadura franquista.