15
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
14:08h
La CUP no es presentarà a les eleccions europees. Aquesta és la decisió que s'ha acordat aquest dissabte en un consell polític + GAP celebrat a Artés, on les assemblees territorials han hagut de ser resolutives a l'hora de decantar la balança. De fet, i tal com ha avançat en exclusiva NacióManresa, els anticapitalistes proposaven una votació dual en favor o en contra de participar en aquests comicis al Parlament europeu.
Concretament, el debat plantejava dos documents, un en favor i un altre en contra de presentar-se. El primer, anomenat "Internacionalitzem la lluita" instava els cupaires a aprofitar l'oportunitat per difondre a Europa el missatge en favor de la República i l'alliberament nacional, i no regalar-los "a les forces polítiques que han provocat la desorientació estratègica actual".
Plantejava, doncs, presentar-se a les eleccions al Parlament europeu amb una candidatura encapçalada simbòlicament per persones exiliades o repressaliades de l'entorn polític català, i instava a treballar en coalició amb l'esquerra independentista basca i gallega.
Per contra, el document contrari a concórrer a les europees i el que més suport ha obtingut, portava per nom "No siguem còmplices. El procés d'alliberament nacional no passa per la UE". Aquest posava de relleu la importància de continuar treballant en el municipalisme, i plasmava una directa negativa a "participar de les eleccions europees, per no ser còmplices d'aquesta farsa d'institució".
Continua la lluita per la internacionalització del conflicte català
L'exdiputada Mireia Boya, en declaracions als mitjans, ha explicat que "la Unió Europea representa allò més allunyat de nosaltres", i l'ha considerat capitalista, imperialista i d'il·lustrar el "racisme institucional", posant com a exemple "el seu silenci davant la violència de l'1-O i sobre els presos i exiliats".
Així mateix, Boya ha assegurat que l'aposta de la CUP és "vestir candidatures municipalistes i treballar per les condicions objectives que han de permetre la ruptura", i ha afegit el partit posarà atenció a les eleccions municipals i que seguirà "lluitant contra el règim del 78, la violència i la corrupció".
Un debat ajornat
El debat de les europees ha generat expectació dins i fora de la CUP, fins al punt que es va arribar a posar sobre la taula la figura d'Anna Gabriel com a candidata. En l'anterior consell polític del 10 de novembre, els anticapitalistes no es van aconseguir posar d'acord, i cap de les propostes debatudes i votades va gaudir de la majoria absoluta que es buscava. Arran d'això, el secretariat va optar per ajornar un debat que generava un intens debat intern dins de l'organització.
En aquell moment, les sensacions al finalitzar la trobada eren que la negativa a presentar-se a les europees acabaria guanyant. Malgrat que cap postura va rebre un suport unànime, els documents amb més suport numèric van ser aquells que apostaven pel "no".
El record del 2004
El plantejament de la CUP de presentar-se va reviure el record del 2004, quan es van presentar per primera vegada a les europees. En els darrers comicis celebrats el 24 de maig del 2014, la CUP va descartar presentar-se en coalició amb Bildu i el BNG (als qui ERC havia dit que no per concórrer en solitari) argumentant que la UE era "opaca" i que es regia per tics "antidemocràtics". Entre altres motius, els anticapitalistes també van esgrimir el descrèdit d'una institució sotmesa al deute i als "interessos del capital".
El 2004, però, sí que s'hi van presentar. Va ser la primera vegada i ho va fer en solitari (i en el desacord d'Endavant). La CUP va obtenir només 8.000 vots al conjunt de l'Estat.
Concretament, el debat plantejava dos documents, un en favor i un altre en contra de presentar-se. El primer, anomenat "Internacionalitzem la lluita" instava els cupaires a aprofitar l'oportunitat per difondre a Europa el missatge en favor de la República i l'alliberament nacional, i no regalar-los "a les forces polítiques que han provocat la desorientació estratègica actual".
Plantejava, doncs, presentar-se a les eleccions al Parlament europeu amb una candidatura encapçalada simbòlicament per persones exiliades o repressaliades de l'entorn polític català, i instava a treballar en coalició amb l'esquerra independentista basca i gallega.
Per contra, el document contrari a concórrer a les europees i el que més suport ha obtingut, portava per nom "No siguem còmplices. El procés d'alliberament nacional no passa per la UE". Aquest posava de relleu la importància de continuar treballant en el municipalisme, i plasmava una directa negativa a "participar de les eleccions europees, per no ser còmplices d'aquesta farsa d'institució".
Continua la lluita per la internacionalització del conflicte català
L'exdiputada Mireia Boya, en declaracions als mitjans, ha explicat que "la Unió Europea representa allò més allunyat de nosaltres", i l'ha considerat capitalista, imperialista i d'il·lustrar el "racisme institucional", posant com a exemple "el seu silenci davant la violència de l'1-O i sobre els presos i exiliats".
Així mateix, Boya ha assegurat que l'aposta de la CUP és "vestir candidatures municipalistes i treballar per les condicions objectives que han de permetre la ruptura", i ha afegit el partit posarà atenció a les eleccions municipals i que seguirà "lluitant contra el règim del 78, la violència i la corrupció".
Un debat ajornat
El debat de les europees ha generat expectació dins i fora de la CUP, fins al punt que es va arribar a posar sobre la taula la figura d'Anna Gabriel com a candidata. En l'anterior consell polític del 10 de novembre, els anticapitalistes no es van aconseguir posar d'acord, i cap de les propostes debatudes i votades va gaudir de la majoria absoluta que es buscava. Arran d'això, el secretariat va optar per ajornar un debat que generava un intens debat intern dins de l'organització.
En aquell moment, les sensacions al finalitzar la trobada eren que la negativa a presentar-se a les europees acabaria guanyant. Malgrat que cap postura va rebre un suport unànime, els documents amb més suport numèric van ser aquells que apostaven pel "no".
El record del 2004
El plantejament de la CUP de presentar-se va reviure el record del 2004, quan es van presentar per primera vegada a les europees. En els darrers comicis celebrats el 24 de maig del 2014, la CUP va descartar presentar-se en coalició amb Bildu i el BNG (als qui ERC havia dit que no per concórrer en solitari) argumentant que la UE era "opaca" i que es regia per tics "antidemocràtics". Entre altres motius, els anticapitalistes també van esgrimir el descrèdit d'una institució sotmesa al deute i als "interessos del capital".
El 2004, però, sí que s'hi van presentar. Va ser la primera vegada i ho va fer en solitari (i en el desacord d'Endavant). La CUP va obtenir només 8.000 vots al conjunt de l'Estat.