11
de desembre
del
2018
Actualitzat
a les
12:27h
Després que l'Audiència de Barcelona ordenés a la jutgessa del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa que imputés els tres guàrdies civils que van emmanillar sense motius un veí de Fonollosa durant l'1-O, aquesta darrera ha obeït i els ha citat a declarar el proper dimecres, 23 de gener, a dos quarts d'onze del matí, segons ha explicat David Casellas, l'advocat de la víctima.
Tal com ja va avançar NacióManresa el passat 1 de novembre, el determini de l'Audiència d'instar la jutgessa manresana a citar com a imputats els policies va esdevenir-se arran d'un recurs que va presentar el Col·legi d'Advocats de la capital del Bages, que actuava com a acusació particular. Aquest mateix recurs -subscrit per l'Audiència- demanava, també, que s'identifiquessin sis dels agents que van participar en la batuda de l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, així com també que s'imputés el cap de l'operatiu policial en aquest centre de secundària bagenc "per actuar amb excés de força". De moment, però, el més calent és a l'aigüera.
En el cas dels agents de Fonollosa, se'ls imputa per detenció il·legal, un delicte castigat, tal com indica el Codi Penal Espanyol, amb una pena de presó d'entre quatre i sis anys. El document jurídic també especifica, en l'article 167, que "als funcionaris públics o autoritats que practiquin o prolonguin la privació de llibertat de qualsevol persona i no ho reconeguin se'ls imposarà la pena d'inhabilitació absoluta per un temps d'entre vuit i dotze anys".
Recordem que quan el veí de Fonollosa va declarar davant la justícia en clau d'investigat (per un presumpte delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat) i també de perjudicat (per les lesions que va patir), va afirmar que es va sentir "humiliat i denigrat" pels guàrdies civils que el van emmanillar, i que, en cap cas, se'l va informar de per què se'l retenia. En la seva declaració també va assenyalar que se'l va immobilitzar i col·locar de bocaterrosa quan intentava ajudar un company. La contenció va durar quinze minuts.
Pel que fa l'Audiència de Barcelona, en la seva resolució, a banda d'exposar el que l'afectat ja havia declarat en el seu moment, es valia d'un vídeo amb imatges dels fets ocorreguts durant l'1-O a Fonollosa per concloure que, si bé el subjecte "es va abalançar sobre un grup d'agents que procedien a reduir un altre ciutadà (cosa que podria arribar a justificar, inicialment, una detenció)" es desconeix si l'emmanillament va ser "com a conseqüència d'una detenció formal" o, només, "una mera retenció que podria ser qüestionable", sobretot si es té en compte que va allargar-se un quart d'hora.
Tal com ja va avançar NacióManresa el passat 1 de novembre, el determini de l'Audiència d'instar la jutgessa manresana a citar com a imputats els policies va esdevenir-se arran d'un recurs que va presentar el Col·legi d'Advocats de la capital del Bages, que actuava com a acusació particular. Aquest mateix recurs -subscrit per l'Audiència- demanava, també, que s'identifiquessin sis dels agents que van participar en la batuda de l'institut Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, així com també que s'imputés el cap de l'operatiu policial en aquest centre de secundària bagenc "per actuar amb excés de força". De moment, però, el més calent és a l'aigüera.
En el cas dels agents de Fonollosa, se'ls imputa per detenció il·legal, un delicte castigat, tal com indica el Codi Penal Espanyol, amb una pena de presó d'entre quatre i sis anys. El document jurídic també especifica, en l'article 167, que "als funcionaris públics o autoritats que practiquin o prolonguin la privació de llibertat de qualsevol persona i no ho reconeguin se'ls imposarà la pena d'inhabilitació absoluta per un temps d'entre vuit i dotze anys".
Recordem que quan el veí de Fonollosa va declarar davant la justícia en clau d'investigat (per un presumpte delicte d'atemptat contra els agents de l'autoritat) i també de perjudicat (per les lesions que va patir), va afirmar que es va sentir "humiliat i denigrat" pels guàrdies civils que el van emmanillar, i que, en cap cas, se'l va informar de per què se'l retenia. En la seva declaració també va assenyalar que se'l va immobilitzar i col·locar de bocaterrosa quan intentava ajudar un company. La contenció va durar quinze minuts.
Pel que fa l'Audiència de Barcelona, en la seva resolució, a banda d'exposar el que l'afectat ja havia declarat en el seu moment, es valia d'un vídeo amb imatges dels fets ocorreguts durant l'1-O a Fonollosa per concloure que, si bé el subjecte "es va abalançar sobre un grup d'agents que procedien a reduir un altre ciutadà (cosa que podria arribar a justificar, inicialment, una detenció)" es desconeix si l'emmanillament va ser "com a conseqüència d'una detenció formal" o, només, "una mera retenció que podria ser qüestionable", sobretot si es té en compte que va allargar-se un quart d'hora.