Memòria.cat publica 125 cartes de Joan Griera i Carreter escrites des del front de guerra

Les cartes van ser adreçades a la seva mare i germana, que vivien a Balsareny, entre el març del 1937 i el gener del 1939

Joan Griera (a baix, a la dreta) amb alguns companys
Joan Griera (a baix, a la dreta) amb alguns companys | Arxiu particular
Redacció
07 de desembre del 2018
Actualitzat a les 8:57h
Memòria.cat ha publicat un web amb la transcripció de 125 cartes que Joan Griera i Carreter (Balsareny, 1913 - Manresa, 1976), soldat de la 138 Brigada Mixta, Grup Sanitari, de l'exèrcit de la República, va escriure des del front de guerra entre el març del 1937 i el gener del 1939. Les cartes són adreçades a la seva mare i germana, que vivien a Balsareny.
 
El contingut del web i les transcripcions de les cartes ha estat realitzat per Jordi Griera i Cors, fill de Joan Griera i Carreter i col·laborador de l'Associació Memòria i Història de Manresa. Juntament amb el seu germà Josep, les publiquen com a homenatge al seu pare, tieta i àvia i a tota aquella generació malaguanyada de dones i homes que els va tocar viure -o morir- la guerra i la dictadura franquista.
 
Les cartes tenen un gran valor testimonial, ja que recullen nombroses circumstàncies i vivències d'aquell període de guerra i ens permet apropar-nos a la dura realitat que van haver de viure milers i milers de soldats. Hi podem veure retratada la vida quotidiana al front en terres de La Alcarria –afortunadament un front molt poc actiu-, els seus diversos estats d'ànim i sentiments en funció del curs que va seguint el conflicte, l'interès pels companys, els problemes amb el menjar, els passeigs i, fins i tot, els enamoraments, etc. Descriu també la seva estada inicial a Barcelona on és testimoni d'uns bombardeigs, els Fets de Maig del 37 i el Nadal d'aquell any.
 
Joan Griera tenia una disposició innata i autodidacta a llegir i escriure. En les cartes utilitza sovint la primera persona del plural per narrar aquelles situacions que afecten a tot el col·lectiu, però fins i tot també, les més personals. En aquest sentit el to bel·ligerant i optimista dels primers mesos, on es mostra convençut que la guerra serà curta, que aixafaran el feixisme i forjaran una pàtria i un món millors… contrasta amb el “carpe diem” dels últims mesos quan, davant d'un futur cada vegada més incert, opten per gaudir al màxim dels moments de calma i tedi que els ofereix el front, tot esperant un ràpid final de la guerra per poder tornar a casa.
 
- Consultar el web Cartes des del front (1937-39) de Joan Griera i Carreter