01
de desembre
del
2018
Actualitzat
el
03
de desembre
a les
10:46h
El teatre Kursaal es va omplint poc a poc. Grups d'amics, parelles, famílies senceres, companys de feina... Gent de totes les edats es va fent lloc entre les butaques vermelles. Damunt l'escenari es poden entreveure cinc estores i un micròfon que porta com a corbata un petit llaç groc.
Entre el públic es respira un aire expectant, s'intueix il·lusió. Ramon Grífol, vingut d'Andorra i acompanyat pels seus dos fills, comenta que és un bon amic dels Gossos. "Per nosaltres no serà un comiat. He crescut amb ells i els hi he encomanat la seva música als meus fills. Tenim la sort de conèixer-los i els agraïm plenament aquesta magnífica trajectòria".
S'apaguen els llums i el silenci impregna tota la sala. Una pantalla de grans dimensions projecta una imatge en blanc i negre. L'actor Enric Llort apareix en primer pla i recita una de les cançons del grup manresà. Quinze persones, vestides de blau i negre, irrompen a l'escenari i es fusionen per crear un únic so, un ritme fresc, viu i enèrgic amb el seu cos com a únic instrument.
Per fi ha arribat l'hora. Les estrelles de la nit entren en escena: Santi Serratosa, Roger Farré, Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz i Oriol Farré. "Venim a celebrar allò bo que ens ha portat la vida, que avui sigui una festa on vosaltres també sigueu els protagonistes!", manifesta en Natxo Tarrés amb un to dolç i proper.
Però el grup manresà no va venir sol. Va comptar amb col·laboracions d'altres conjunts manresans i actors que van recitar i interpretar les seves cançons. Manel Camp i Celeste Alías, Chill Out, Clepton, Sapo o Plouen, van ser alguns d'ells. "Des d'aquí vull donar les gràcies a tots els grups que s'han brindat a venir. Companys de viatge durant un llarg temps, actors, amics… que tenim a casa nostra. Hem compartit molts moments junts i ens honora molt que hagin acceptat la invitació. Tot té un origen i segurament recordareu alguns de vosaltres, els que hi éreu fa 25 anys, que els Gossos van començar sent una cosa i com tots els arbres, les plantes o els éssers humans, maduren, es transformen i finalment acaben sent el que són en cada moment. Per tots vosaltres els que hi vau ser, i els que no, aquest és un moment íntim per recordar aquests Gossos".
El grup fa un repàs dels seus millors èxits, amb peces de tota la seva trajectòria musical, des de cançons del seu últim disc com ara "Voldria dir-te" fins als seus inicis amb melodies com "Pensa en els dies", "Aquest estiu" o "Condemnats". Un homenatge a les seves cançons, al grup i, d'una manera especial, a la seva ciutat Manresa. Efectes d'il·luminació, projeccions en blanc i negre, juntament amb tocs d'humor en les seves transicions, conformen un espectacle únic, irrepetible.
La banda, en un dia tan especial i emotiu, no podia oblidar de cap manera els presos i exiliats del nostre país. "No volem ser impermeables a la realitat que ens toca viure. Avui ens sentim molt avergonyits de pertànyer a una societat que condemna a persones per exercir un dret universal, que condemna a artistes per defensar la seva llibertat d'expressió. Un sistema on la justícia cada cop està més lluny de la realitat que vivim. Per això, és necessari que ens aquests moments i els que vindran, entre tots i totes siguem responsables per poder escollir el nostre futur. Un record pels presos i les preses polítiques i pels exiliats!", afegeix en Natxo Tarrés acompanyat de llaços grocs projectats a la pantalla.
El concert arriba a les acaballes i, amb elles, uns dels moments més vibrants de l'espectacle. Amb tot l'escenari ple de la gent que d'una manera o altra hi ha col·laborat i amb tot el públic dempeus, sona el tema "Quan et sentis de marbre".
Quan tothom ja creia que el concert era clos, el grup va sorprendre amb una darrera actuació al pati del Kursaal que malgrat el fred del moment el públic va acollir amb un gran escalf. Felicitats per aquesta trajectòria Gossos!
Entre el públic es respira un aire expectant, s'intueix il·lusió. Ramon Grífol, vingut d'Andorra i acompanyat pels seus dos fills, comenta que és un bon amic dels Gossos. "Per nosaltres no serà un comiat. He crescut amb ells i els hi he encomanat la seva música als meus fills. Tenim la sort de conèixer-los i els agraïm plenament aquesta magnífica trajectòria".
S'apaguen els llums i el silenci impregna tota la sala. Una pantalla de grans dimensions projecta una imatge en blanc i negre. L'actor Enric Llort apareix en primer pla i recita una de les cançons del grup manresà. Quinze persones, vestides de blau i negre, irrompen a l'escenari i es fusionen per crear un únic so, un ritme fresc, viu i enèrgic amb el seu cos com a únic instrument.
Per fi ha arribat l'hora. Les estrelles de la nit entren en escena: Santi Serratosa, Roger Farré, Natxo Tarrés, Juanjo Muñoz i Oriol Farré. "Venim a celebrar allò bo que ens ha portat la vida, que avui sigui una festa on vosaltres també sigueu els protagonistes!", manifesta en Natxo Tarrés amb un to dolç i proper.
Gossos, actuant al pati del Kursaal. Foto: Laura Coletas
Però el grup manresà no va venir sol. Va comptar amb col·laboracions d'altres conjunts manresans i actors que van recitar i interpretar les seves cançons. Manel Camp i Celeste Alías, Chill Out, Clepton, Sapo o Plouen, van ser alguns d'ells. "Des d'aquí vull donar les gràcies a tots els grups que s'han brindat a venir. Companys de viatge durant un llarg temps, actors, amics… que tenim a casa nostra. Hem compartit molts moments junts i ens honora molt que hagin acceptat la invitació. Tot té un origen i segurament recordareu alguns de vosaltres, els que hi éreu fa 25 anys, que els Gossos van començar sent una cosa i com tots els arbres, les plantes o els éssers humans, maduren, es transformen i finalment acaben sent el que són en cada moment. Per tots vosaltres els que hi vau ser, i els que no, aquest és un moment íntim per recordar aquests Gossos".
El grup fa un repàs dels seus millors èxits, amb peces de tota la seva trajectòria musical, des de cançons del seu últim disc com ara "Voldria dir-te" fins als seus inicis amb melodies com "Pensa en els dies", "Aquest estiu" o "Condemnats". Un homenatge a les seves cançons, al grup i, d'una manera especial, a la seva ciutat Manresa. Efectes d'il·luminació, projeccions en blanc i negre, juntament amb tocs d'humor en les seves transicions, conformen un espectacle únic, irrepetible.
Els Gossos en un dels dos concerts de comiat del Kursaal. Foto: Laura Coletas
La banda, en un dia tan especial i emotiu, no podia oblidar de cap manera els presos i exiliats del nostre país. "No volem ser impermeables a la realitat que ens toca viure. Avui ens sentim molt avergonyits de pertànyer a una societat que condemna a persones per exercir un dret universal, que condemna a artistes per defensar la seva llibertat d'expressió. Un sistema on la justícia cada cop està més lluny de la realitat que vivim. Per això, és necessari que ens aquests moments i els que vindran, entre tots i totes siguem responsables per poder escollir el nostre futur. Un record pels presos i les preses polítiques i pels exiliats!", afegeix en Natxo Tarrés acompanyat de llaços grocs projectats a la pantalla.
El concert arriba a les acaballes i, amb elles, uns dels moments més vibrants de l'espectacle. Amb tot l'escenari ple de la gent que d'una manera o altra hi ha col·laborat i amb tot el públic dempeus, sona el tema "Quan et sentis de marbre".
Quan tothom ja creia que el concert era clos, el grup va sorprendre amb una darrera actuació al pati del Kursaal que malgrat el fred del moment el públic va acollir amb un gran escalf. Felicitats per aquesta trajectòria Gossos!