29
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
30
de novembre
a les
15:52h
Quina millor manera hi ha de celebrar els vint-i-cinc anys de trajectòria professional rebent el premi més important de l'Estat en el teu camp? Això és el que li ha passat al fotògraf navarclí Francesc Álvarez (1965), que aquest dijous, 29 de novembre, rebrà, de la mà de l'Associació de Fotògrafs Professionals d'Espanya, un dels prestigiosos Premis Lux.
El certamen -creat l'any 1984 "per a defensar els interessos col·lectius dels fotògrafs professionals i sensibilitzar l'administració i l'opinió pública sobre la importància cultural de la fotografia", manifesten els organitzadors- conté onze categories: publicitat; moda i bellesa; natura morta; industrial; arquitectura i interiorisme; reportatge documental; paisatge i naturalesa; projecte personal; reportatge social; júnior, i retrat. Ha estat en aquesta darrera amb la qual Álvarez ha despuntat.
"Fa anys que hi participo, en aquest premi, però sempre ho havia fet en la categoria d'industrial", manifesta el fotògraf navarclí, que en l'edició passada va concursar-hi amb instantànies de màquines de gimnàs. Enguany, però, tot li va anar rodat perquè provés sort en una altra categoria. "Vaig contactar amb la Nayra Reig, una navarclina de 10 anys que ha participat en molts catàlegs de moda infantil, i vaig proposar-li de fer una sessió inspirada en el film Cinema Paradiso", explica el guardonat, que tot i que professionalment es dedica a la fotografia publicitària, és un gran cinèfil que cada any col·labora en l'organització del Festival Clam.
Va estar decorant l'estudi que té a Navarcles durant gairebé un dia, "perquè volia que es convertís en la cabina de projecció que surt al film de Giuseppe Tornatore", diu. No va faltar-hi, evidentment, la màquina de cinema antiga. "La meva intenció era que tot el que passés allà fos real"; és per això que va suggerir-li a la jove model "que no actués, que fos ella mateixa". Va tenir la sort que a la petita Nayra li encanten les pel·lícules en blanc i negre, i no li va costar gens que es posés en el paper del Salvatore, emocionant-se amb les diapositives i al·lucinant amb el funcionament de la maquinària.
Les fotos resultants d'aquella sessió van ser tot un èxit. "És un dels treballs més interessants que he fet mai i amb què menys temps he destinat en postproducció", somriu Álvarez, que remarca que "no he fet servir gens de Photoshop". De fet, ell sempre ha estat del parer que "una fotografia sense retocar és mil vegades millor que una d'editada".
Aquest dijous al vespre la seva creació tindrà recompensa en el marc de la cerimònia d'entrega dels vint-i-sisens Premis Lux, que tindrà lloc a l'auditori del Museu de Disseny de Barcelona. Álvarez, juntament amb els altres guardonats, sabrà, d'aquí unes hores, si el jurat l'ha fet mereixedor del Lux d'Or, de Plata o de Bronze. "Em toqui el premi que em toqui, jo estaré igual de content", assegura, concloent que "el més important és haver arribat aquí".
El certamen -creat l'any 1984 "per a defensar els interessos col·lectius dels fotògrafs professionals i sensibilitzar l'administració i l'opinió pública sobre la importància cultural de la fotografia", manifesten els organitzadors- conté onze categories: publicitat; moda i bellesa; natura morta; industrial; arquitectura i interiorisme; reportatge documental; paisatge i naturalesa; projecte personal; reportatge social; júnior, i retrat. Ha estat en aquesta darrera amb la qual Álvarez ha despuntat.
"Fa anys que hi participo, en aquest premi, però sempre ho havia fet en la categoria d'industrial", manifesta el fotògraf navarclí, que en l'edició passada va concursar-hi amb instantànies de màquines de gimnàs. Enguany, però, tot li va anar rodat perquè provés sort en una altra categoria. "Vaig contactar amb la Nayra Reig, una navarclina de 10 anys que ha participat en molts catàlegs de moda infantil, i vaig proposar-li de fer una sessió inspirada en el film Cinema Paradiso", explica el guardonat, que tot i que professionalment es dedica a la fotografia publicitària, és un gran cinèfil que cada any col·labora en l'organització del Festival Clam.
Va estar decorant l'estudi que té a Navarcles durant gairebé un dia, "perquè volia que es convertís en la cabina de projecció que surt al film de Giuseppe Tornatore", diu. No va faltar-hi, evidentment, la màquina de cinema antiga. "La meva intenció era que tot el que passés allà fos real"; és per això que va suggerir-li a la jove model "que no actués, que fos ella mateixa". Va tenir la sort que a la petita Nayra li encanten les pel·lícules en blanc i negre, i no li va costar gens que es posés en el paper del Salvatore, emocionant-se amb les diapositives i al·lucinant amb el funcionament de la maquinària.
Álvarez es va basar en el film «Cinema Paradiso» per elaborar la sèrie fotogràfica premiada
Les fotos resultants d'aquella sessió van ser tot un èxit. "És un dels treballs més interessants que he fet mai i amb què menys temps he destinat en postproducció", somriu Álvarez, que remarca que "no he fet servir gens de Photoshop". De fet, ell sempre ha estat del parer que "una fotografia sense retocar és mil vegades millor que una d'editada".
Aquest dijous al vespre la seva creació tindrà recompensa en el marc de la cerimònia d'entrega dels vint-i-sisens Premis Lux, que tindrà lloc a l'auditori del Museu de Disseny de Barcelona. Álvarez, juntament amb els altres guardonats, sabrà, d'aquí unes hores, si el jurat l'ha fet mereixedor del Lux d'Or, de Plata o de Bronze. "Em toqui el premi que em toqui, jo estaré igual de content", assegura, concloent que "el més important és haver arribat aquí".