Cosmògraf

David Fernàndez: «Les revolucions mai no surten a la primera»

L'exdiputat de la CUP i periodista va participar dimecres, a Manresa, en el cicle "Cosmògraf", que debat durant el novembre sobre els conceptes de revolta i transformació

per Redacció, 22 de novembre de 2018 a les 12:23 |
David Fernàndez urant la xerrada al Casino | Xavier Serrano
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La sala d'actes del Casino de Manresa es va veure desbordada dimecres al vespre pel nombrós públic que volia escoltar David Fernàndez. El periodista i exdiputat de la CUP va ser convidat per la Demarcació Catalunya Central del Col·legi de Periodistes per debatre sobre revolta i transformació, tema central del cicle Cosmògraf, que se celebra durant el mes de novembre a la capital del Bages.

Entrevistat pel periodista de RAC1, Marc Martínez Amat, Fernàndez va parlar molt del moment que viu Catalunya. "Canviar la societat és una tasca apassionant que requeix el seu temps", va dir. Va lamentar que, hores d'ara, amb els judicis als polítics empresonats a punt, encara no hi hagi una estratègia mobilitzadora clara. Va reclamar que es convoqui una taula ja. 


Fernàndez va assegurar que la desobediència és l'únic camí a la independència i que el procés serà llarg. "Els projectes de revolució mai surten a la primera"  i, en aquest sentit, va albirar que caldrà un altre 1 d'octubre. "L'1 d'octubre va arribar per quedar-se i els seus fruits encara han de créixer molt i molt". Diu que a Catalunya hi ha una revolució en marxa, hi ha gran voluntat transformada i un projecte "essencialment antihistòric" perquè ha renunciat a la por i a la violència.      

Durant l'entrevista, es va repassar la trajectòria personal i professional de Fernàndez. Les seves grans influències, va reconèixer, han estat la seva mare, l'Ovidi Montllor i el periodista Pepe Rei. El moment més difícil de la conversa va ser quan va parlar de l'exili de la seva amiga Anna Gabriel. Va explicar que ella el va trucar a la feina i van quedar a casa seva. L'Anna li va dir que només tenia vint minuts abans no marxés cap a Suïssa. "Tot el que volia dir-li no cabia en vint minuts". Ella se'n va anar i ell es va quedar cinc hores a la mateixa cadira. 

 

Participació