Natxo Tarrés: «Gossos va començar a Manresa i sentim que el final mereix que passi en aquesta ciutat»

El teatre Kursaal de Manresa acollirà els dos darrers concerts de Gossos l'últim cap de setmana de novembre amb les entrades esgotades des de fa setmanes. Natxo Tarrés, el vocalista del grup, fa balanç d'aquesta etapa, en aquesta entrevista a NacióManresa.

- Després de 25 anys de carrera musical heu decidit retirar-vos dels escenaris. És el final de la banda o és una aturada provisional?

- No és el final; no ens separem. Els Gossos estem junts des dels 18 anys i parar del tot no hem fet mai. És cert que va haver-hi un any que no vam fer ‘bolos' però vam estar treballant, preparant un nou disc. 

Es tracta, després de tot aquest temps, de deixar una mica d'espai per veure què passa a les nostres vides; si l'agenda, de cop i volta, no la governa Gossos. Volem viure aquesta experiència amb la idea que, això, ens faci d'alguna manera tenir més clar què volem fer i com ho volem fer. 

- Sabreu viure sense aquesta rutina "canina"?

- No ho sabem! És tot una incògnita! Tots els membres de Gossos fem moltes altres coses perquè, d'entrada, viure del món de la música professionalment, només amb una única banda, és pràcticament una quimera, una quimera molt complicada. Per altra banda, per una tema generacional, d'edat. 

També tenim ganes de fer altres coses, de viure altres aspectes de la vida. Sentim que som sincers si ens donem temps i espai. A partir d'aquí, suposo que serà com una relació de parella, que sovint quan no la tens és quan més la trobes a faltar. En tot cas, és obvi que nosaltres, amb 45 anys de mitjana i des dels vint i pocs que és quan la banda està més activa, han passat moltes coses i ara és difícil mantenir aquell ritme d'activitat. 

- Un quart de segle des d'aquell estiu 1993 en què vau formar Gossos. Com es forja el grup? Com a vocalista de Gossos, què recorda d'especial d'aquells inicis? 

- Recordo, amb una mirada retrospectiva, que tot es va iniciar com un joc, com una il·lusió, com un somni... En cap moment haguéssim imaginat que aquell projecte inicial aniria tan enllà! Pensar que durant 25 anys això seria el què pivotaria al voltant de la teva vida era molt difícil. 

Connecto amb aquella innocència dels inicis i veig aquells ‘nanos' que van arrencar a l'escola Pare Alguer de Manresa, d'una manera completament casual. Penso que han fet un recorregut de vida molt interessant! - Vostès ja es coneixien i en aquell moment decidiu muntar un grup de música? Com sorgeix la idea?

- A l'escola Pare Alguer vam coincidir amb moltes persones vinculades al món de la música. Aquell espai, aquella coincidència, va fer que quatre de nosaltres comencéssim a jugar amb les eines que teníem al nostre abast. Va emergir la màgia sense premeditació. Possiblement ara també tenim ganes de viure així: no premeditar massa res i esperar a veure què passa. 
 
- Des del seu primer disc l'any 1993-1994, han publicat tretze àlbums. Al llarg de tot aquest temps s'han anat reinventant com a grup. Com definiríen la seva evolució musical?

- La música ha estat el mitjà que ens ha permès manifestar-nos artísticament. Ha sigut el fil conductor. 

De la mateixa manera que ja no porto la mateixa roba que portava fa 25 anys, és evident que hi ha una gran evolució i canvi des dels nostres orígens. Vam sorgir d'un lloc que, mirat des de l'actualitat, fa com basarda, però amb positiu. Quatre ‘tios' que anàvem amb tres guitarres, un baix, sense bateria i sense electrificar res, érem capaços de fer concerts en un camp de futbol! Jo ara me'ls miro i penso que realment vam tenir pebrots! Crec que vam ser un grup que vam trencar motlles, musicalment parlant.

Crec que això és el què va fer que Gossos tingués la projecció que va tenir els primers anys; va ser com alguna cosa fresca, nova, diferent i alhora molt creïble. Els que ho vivíem, ho fèiem al cent per cent. 

Vam tenir l'oportunitat de treballar uns anys amb persones que ens van ensenyar l'ofici i, dins d'aquest ofici, crec que hem anat trobant el vestit o la roba més adequada en cada moment. 

- Es caracteritzen sobretot perquè sempre han tocat a nivell acústic. Com els afecta el canvi d'electrificar-se?

- No és fàcil canviar i que el públic et segueixi. La gent acostuma a tenir una foto molt concreta del què ets. Te n'adones especialment a mesura que passen els anys. Però cal seguir evolucionant! 

- Els ha anat bé per això aquest canvi...

- Ens ha anat bé perquè crec que sempre hem demostrat que érem capaços de fer coses que valien la pena. En aquest sentit, crec que sempre hem sigut molt professionals, ens ha interessat molt el què hem fet per intentar-ho fer bé i això generava que, d'entrada, ja tinguessis "mitja pota dins". 

Després, hi ha els factors del moment, les modes, les corrents... que ja no controlem. De fet, nosaltres sempre hem estat a cavall entre dues o tres generacions. Gossos venim del rock català i podríem dir que som com els hereus d'aquell fenomen que encara avui dia s'estudia. No en vam ser els generadors, sinó que vam créixer quan ja existia. El vam veure transformar-se i hem vist néixer altres coses que ja no tenen massa a veure amb aquell fenomen. Haver viscut tota aquesta etapa té molt mèrit per part nostra ja que, mentre tot això passava, nosaltres sabíem trobar la manera d'estar allà presents. 

- Si s'hagués de quedar amb una de les cançons d'aquests tretze àlbums, quina seria? N'hi ha alguna que li serveixi de mantra?

- És difícil decidir però, si n'hagués de triar una, possiblement seria Quan et sentis de marbre. És una cançó que em transporta als orígens i crec que identifica molt bé el què vam ser en aquell moment. A més, té l'atractiu de que cada membre del grup canta un fragment de la cançó. És una fotografia molt interessant d'aquella època. 

- El setembre de fa dos anys va sortir a la llum el seu darrer àlbum, Zenit. Un disc que està impregnat de totes les etapes que ha viscut el conjunt... 

- Zenit és com una mena de "bossa" on hi ha una mica de representació de totes les nostres èpoques. Quan fem aquest disc clarament estem dient que hem tocat com un "sostre"; no tant el sostre d'haver fet molt o de triomfar més o menys, perquè això de triomfar és molt relatiu, però sí que notem que el què ha de venir després d'aquest àlbum serà diferent. Aquest és un dels motius de l'aturada, entre d'altres.

Des que el vam presentar i fins a dia d'avui, ha estat molt ben rebut pel públic. Aquest any ha sigut la gira dels 25 anys, però la part troncal continua sent el repertori d'aquest últim disc. 
 
- Manresa serà l'última parada d'una gira arreu del territori que recull els temes més emblemàtics de la seva trajectòria musical. Res com acabar a la seva ciutat natal envoltats dels vostres, oi?

- La vida de Gossos va començar a Manresa i sentim que el final d'aquesta etapa mereix que passi en aquesta ciutat. A la capital bagenca hi hem viscut molts moments importants de la nostra carrera musical i creiem que, d'alguna manera, també li hem de retre homenatge. 

El concert final serà un espectacle únic per la manera com està entrellaçat i pensat i, des del meu punt de vista, crec que una funció així no es podrà repetir mai. Serà en clau molt manresana! Aquests dies estem acabant de lligar tots els punts. Esperem amb moltes ganes i il·lusió que tot surti bé!

- A més, li heu dedicat una cançó...

- Sí. Tenim la sensació que hem sigut "profetes" a casa nostra, que els manresans ens han acompanyat sempre. Ens sentim molt orgullosos de ser d'on som!

Aquest any en fem 25 i per això hem volgut fer un homenatge a les a nostres cançons, amb accions on les melodies en fossin les protagonistes. 

El concert que vam fer al maig a l'Auditori de Barcelona va ser com el concert de l'any. Vam convidar a altres grups amics i els vam demanar que toquessin una cançó nostra. La van interpretar sols, sense nosaltres a l'escenari. 

A Manresa hi haurà un bon grapat de cançons que oferirem a bandes i persones significatives per a nosaltres i per a la ciutat, a bandes amb les que hem crescut o personatges als quals hem admirat. 

- Tant les entrades per al concert del dia 30 com les del dia 1 es van esgotar amb molt poc temps. Com valora aquesta bona acollida del públic?

- Amb molta estima. Al llarg d'aquest any hem rebut moltes visites. Quan veus que la gent que t'envolta et respon, fa molta il·lusió. 

La veritat és que està sent un any molt bonic! És curiós que, a vegades, els grups hem de dir que pleguem o que fem una aturada perquè es moguin molt més les coses. Però ho trobo molt humà, molt normal. 

- Deixen la porta oberta a possibles actuacions "en clau de país"?

- Tenim una sensació estranya, deixant de tocar en aquest moment en el qual estan passant tantes coses importants a la nostra societat. 

Hi ha tot un grup d'artistes i de persones implicades amb molts aspectes a nivell social i polític. No som els únics, evidentment. En aquest sentit, hem volgut deixar clar que, si fa falta, estarem allà. Sentim que la cultura és una eina per reivindicar i per canalitzar coses i en aquest sentit, no fallarem. 
 
- Quins són els seus projectes de futur? De fet, ha quedat ben palès que la música no és l'únic camp que l'interessa i amb què s'ha involucrat (Irehom, Casa de l'Ésser, TEDxManresa...).

- En aquests moments la necessitat és parar; a tots cinc la situació ens demana un replantejament. 

Serà un moment en què avaluarem on tenim ganes de posar les nostres energies i, en el meu cas, està clar que no vull desvincular-me de la música. 

Des de fa anys estic molt implicat amb temes de transformació social i miro d'aportar el meu granet de sorra sempre que puc. Hi ha aspectes amb els que em sento compromès com a ciutadà i voldria intentar aportar noves maneres de com s'hauria d'afrontar tot plegat. 

- Com li agradaria que fos la vida de Natxo Tarrés en un futur a mig termini?

- D'entrada tinc la necessitat de carregar piles. Soc pare de dues criatures petites de 3 i 7 anys i, alhora, estic molt involucrat en tota la part d'activista i tinc altres projectes que em permetran poder tirar endavant econòmicament. 

Tinc la sensació que treballo molt i que estic immers amb coses que no necessàriament generen economia. He de trobar un punt d'equilibri entre una cosa i l'altra.
 
– Els anys que vindran pinten silenciosos o sorollosos?

- Visc la situació actual a l'expectativa i amb molta preocupació. Penso que estem en un atzucac de difícil sortida, especialment quan em venen al cap companys d'ofici que estan immersos en processos judicials o que ingressaran en breu a al presó per qüestions relacionades amb la llibertat d'expressió. 

Crec que manca reflexió; ens falten eines per afrontar el què ha de venir. El que crec que no passarà, és que no passi res: o anem endavant o anem endarrere, però de ben segur que nos ens podem quedar com si res.

L'entorn cultural se sent atacat com no ho havia estat mai: per fer acudits, per lletres de cançons, per reivindicar idees... i això és preocupant. Aquesta situació exigeix una gestió molt diferent de la que hem vingut fent fins ara, una gestió molt més col·lectiva. Penso que ens hem de fer molt més costat els uns als altres. 

- Creu que deixen el futur musical català en bones mans?

- Sí, absolutament. El país passa per un molt bon moment creatiu. Costaria trobar algun lloc del món que, amb tants pocs quilòmetres quadrats, tingui la capacitat de fer el que fem aquí. Tenim diversitat de gèneres, de llengües, de maneres de fer... 

Sovint em sorprèn la capacitat de talent i de reinvenció que hi ha al nostre país, tenint en compte que la indústria musical encara és molt rudimentària. La gent jove ve molt preparada!

A tall de cloenda, Natxo comenta que la decisió de l'aturada no ve d'ara; s'ha anat gestant al llarg d'aquests últims anys. El grup es va plantejar si aquest era un bon moment per parar i va semblar que això encaixava en el cicle vital dels cinc. "No ho veiem com una pèrdua sinó com alguna cosa interessant a viure. Desitgem agafar aquesta distància. El que ha de venir ja ho anirem veient. Volem deixar la porta oberta a la part creativa. Potser aquest pas que fem ara és per tornar a Gossos, donar-li la volta a tot el què fem i fer-ho d'una altra manera".