08
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
09
de novembre
a les
9:27h
El col·lectiu de productors Ecoxarxa del Bages ha posat en marxa a Manresa una botiga que funciona sense diners. L'objectiu és que els mateixos productors intercanviïn els seus productes a través de la moneda social l''Hora'. Els usuaris tenen un compte virtual que va sumant i restant en funció de si aporten o s'enduen. A l'establiment s'hi pot trobar pràcticament de tot, des d'aliments a roba o cosmètics. Tots però tenen un denominador comú: han estat elaborats al Bages. El punt d'intercanvi s'ubica en un dels locals de la Casa Amigant, a l'Ateneu Popular La Sèquia.
L'Ecoxarxa va néixer fa prop de sis anys i ja suma més de 200 socis. Tots ells, explica a l'ACN Esteve Gimferrer, impulsor del col·lectiu, aporten béns o serveis. Així, no cal ser productor sinó poder aportar algun recurs propi. Per facilitar l'intercanvi s'utilitza la moneda social l''Hora' i cada soci disposa d'un compte d''Hores' que va sumant i restant en funció del que aporta o adquireix.
Fins ara, però, l'Ecoxarxa es regia bàsicament a través d'una pàgina web. Des del passat 30 d'octubre ho fa també en una botiga física, anomenada Punt d'Intercanvi. Obre cada dimarts de 6 a 9 de la tarda i, en ella, s'hi pot trobar pràcticament de tot: productes d'higiene, cosmètica, conserves, begudes, una secció a granel amb llegums, pasta, verdures, làctics o, fins i tot, roba. "La idea és que la gent pugui satisfer totes les seves necessitats", explica Aina Sallés, voluntària al punt d'intercanvi. A hores d'ara, una seixantena de socis de l'Ecoxarxa hi ha aportat productes.
En el seu segon dimarts en funcionament, desenes de productors s'han desplaçat fins al Punt d'Intercanvi. "Sembla que la gent vol participar, que hi creu", diu Sallés. Una d'elles és l'Amàlia Orive, sòcia de l'Ecoxarxa pràcticament des dels seus inicis. Va arrencar aportant hortalisses, després làctics i ara elabora sabons. Explica que el que ha aportat li ha permès omplir la nevera sense gastar ni un euro, només amb la moneda social.
Un altre dels socis que ha passat per la botiga és l'Oriol Segon. En el seu cas, explica, és soci "poc actiu", però "m'interessa el canvi de mentalitat i m'agradaria que la societat ho fes també". Segon ha visitat el punt d'intercanvi per veure que s'hi podia trobar i no descarta sumar-se més activament. "El problema és que sóc fotògraf i, en el meu cas, és més difícil oferir el servei".
Cal aportar
Gimferrer explica que és imprescindible disposar d'un saldo amb 'Hores' per poder participar en aquest intercanvi. "Pots entrar aquí, però no pots adquirir si no en tens. Per tenir-les, doncs has d'aportar productes", aclareix, tot afegint que "en aquest món tots som productors de béns i serveis". El problema recau en el fet que el bé o servei que es produeixi no tingui utilitat a la comarca. Llavors, diu Gimferrer, s'ofereix l'opció d'adquirir recursos "que no produïm al Bages, com podria ser l'arròs" en un indret determinat –utilitzant llavors sí euros- i dur aquest productes a l'Ecoxarxa perquè se li intercanviïn per saldo d'Hores. "La gent pot pensar que amb aquest circuit no guanya res, però en realitat està afavorint la producció local".
El preu no el marca el mercat
Un altre fet distintiu d'aquest nou sistema econòmic és que el preu del producte el marca el productor i no el mercat. "Cadascú sap realment el que li costa i ho decideix en funció d'això", diu Gimferrer. La finalitat, afegeix Gimferrer és crear una economia social i de proximitat, respectuosa amb l'entorn i les persones, transparent, participativa i sense especulació ni corrupció.
L'Ecoxarxa va néixer fa prop de sis anys i ja suma més de 200 socis. Tots ells, explica a l'ACN Esteve Gimferrer, impulsor del col·lectiu, aporten béns o serveis. Així, no cal ser productor sinó poder aportar algun recurs propi. Per facilitar l'intercanvi s'utilitza la moneda social l''Hora' i cada soci disposa d'un compte d''Hores' que va sumant i restant en funció del que aporta o adquireix.
Fins ara, però, l'Ecoxarxa es regia bàsicament a través d'una pàgina web. Des del passat 30 d'octubre ho fa també en una botiga física, anomenada Punt d'Intercanvi. Obre cada dimarts de 6 a 9 de la tarda i, en ella, s'hi pot trobar pràcticament de tot: productes d'higiene, cosmètica, conserves, begudes, una secció a granel amb llegums, pasta, verdures, làctics o, fins i tot, roba. "La idea és que la gent pugui satisfer totes les seves necessitats", explica Aina Sallés, voluntària al punt d'intercanvi. A hores d'ara, una seixantena de socis de l'Ecoxarxa hi ha aportat productes.
En el seu segon dimarts en funcionament, desenes de productors s'han desplaçat fins al Punt d'Intercanvi. "Sembla que la gent vol participar, que hi creu", diu Sallés. Una d'elles és l'Amàlia Orive, sòcia de l'Ecoxarxa pràcticament des dels seus inicis. Va arrencar aportant hortalisses, després làctics i ara elabora sabons. Explica que el que ha aportat li ha permès omplir la nevera sense gastar ni un euro, només amb la moneda social.
Un altre dels socis que ha passat per la botiga és l'Oriol Segon. En el seu cas, explica, és soci "poc actiu", però "m'interessa el canvi de mentalitat i m'agradaria que la societat ho fes també". Segon ha visitat el punt d'intercanvi per veure que s'hi podia trobar i no descarta sumar-se més activament. "El problema és que sóc fotògraf i, en el meu cas, és més difícil oferir el servei".
Cal aportar
Gimferrer explica que és imprescindible disposar d'un saldo amb 'Hores' per poder participar en aquest intercanvi. "Pots entrar aquí, però no pots adquirir si no en tens. Per tenir-les, doncs has d'aportar productes", aclareix, tot afegint que "en aquest món tots som productors de béns i serveis". El problema recau en el fet que el bé o servei que es produeixi no tingui utilitat a la comarca. Llavors, diu Gimferrer, s'ofereix l'opció d'adquirir recursos "que no produïm al Bages, com podria ser l'arròs" en un indret determinat –utilitzant llavors sí euros- i dur aquest productes a l'Ecoxarxa perquè se li intercanviïn per saldo d'Hores. "La gent pot pensar que amb aquest circuit no guanya res, però en realitat està afavorint la producció local".
El preu no el marca el mercat
Un altre fet distintiu d'aquest nou sistema econòmic és que el preu del producte el marca el productor i no el mercat. "Cadascú sap realment el que li costa i ho decideix en funció d'això", diu Gimferrer. La finalitat, afegeix Gimferrer és crear una economia social i de proximitat, respectuosa amb l'entorn i les persones, transparent, participativa i sense especulació ni corrupció.