Torrens s'atreveix amb «La caiguda dels déus», un feroç retrat del nazisme «amb paral·lelismes actuals»

Feia temps que la tragèdia no trepitjava els Carlins. I encara en feia més que Joan Torrents no tocava aquest gènere. L'última vegada que ho va fer va ser l'any 2003, amb la posada en escena d'Amadeus. Des de llavors, el director i actor manresà ha seguit estretament lligat a la producció escènica, capitanejant projectes com Comèdia negra; És així, si us ho sembla; El Compte d'Arnau; Un matrimoni de Boston o L'art de la comèdia, aquesta darrera premiada en diversos certàmens i portada a nombroses sales de Catalunya durant tres anys.

Ara, però, tenia ganes de tornar al drama. I tenia molt clar quin volia que fos: "vaig descobrir La caiguda dels déus quan tenia vint-i-cinc anys i em va impressionar molt", explica, tot elogiant l'audàcia del cineasta Luchino Visconti de portar a la gran pantalla un dels capítols més desconeguts de la Segona Guerra Mundial, que se situa, ni més ni menys, que al començament de l'auge nazi. "És un film que sempre he tingut present i que quan vaig saber que l'any 2011 Tomaz Pandur l'havia adaptat teatralment, vaig delir-me per tenir-ne el guió", confessa, tot afegint que "finalment no vaig poder ni anar a veure l'obra ni aconseguir el text".

No s'hi va fer mala sang i va seguir amb altres projectes, fins que fa un parell d'anys el film va tornar-li a aparèixer a la memòria. "Era un moment en què estava passant per una crisi personal profunda i vaig tenir ganes de tornar-me-la a mirar". "Ja se sap", aclareix, "de vegades, quan estàs trist, tens ganes de veure coses doloroses per amainar el patiment". Va ser mentre visionava el film "que em vaig il·luminar" i "vaig veure clar que en volia fer una peça teatral". Amb l'ordinador davant, va començar a transcriure tots els diàlegs. "No em plantejava que allò pogués acabar portant-ho a la pràctica; ho feia perquè en tenia la necessitat, sense anar més enllà", assegura.
 
Un cop enllestit va ensenyar-li a l'Àngels, la seva germana -també vinculada al món del teatre- "i em va animar a tirar-ho endavant". Va trobar la complicitat, també, amb els membres del Casal Familiar i Recreatiu dels Carlins: molts dels membres del Grup de Teatre de l'entitat són els que donen vida als personatges de la història. Entre ells -n'hi ha disset- hi trobem Ivan Padilla, Pere Font, Maria Sàenz, Dani Ledesma, Oriol Juanola, David Capsada o Maribel Montardit.

Un argument "que fa picades d'ullet a l'actualitat"

La caiguda dels déus comença la nit del 27 de febrer de 1933, coincidint amb l'incendi del Reichstag, el parlament alemany. Aquell vespre, la família Von Essenbeck (inspirada en la real Von Krupp) es reuneix per celebrar l'aniversari del patriarca, Joachim (Joan Torrens), el propietari i director de la fàbrica siderúrgica més important d'Alemanya, en la qual també hi treballen dos nebots i un cosí. Aquesta primera escena ja deixa entreveure que la relació entre ells és tensa, no només per la ideologia política sinó també per l'afany de lideratge de la companyia.

Tot plegat es complica amb la mort del patriarca. Ell -i tenint en compte que el seu fill va morir durant la primera Guerra Mundial- deixa escrit que l'hereu de l'empresa ha de ser el seu únic nét, Martin (Ivan Padilla), però com que encara és jove, especifica que el pes del negoci ha de recaure en el seu nebot Konstantin (Pere Font), oficial de les SA. Això, evidentment, no agrada a la resta de parents, que faran els possibles per a revertir la situació.

Aquest afany de poder el representen -a banda del mateix Konstantin- la dona del fill difunt de Joachim i mare de Martin, Sophie (Maribel Montardit), i el seu amant i també treballador de la siderúrgica, Friederich Bruckmann (Dani Ledesma). Ells dos, juntament amb Wolf Von Aschenbach (Xavier Blancafort), cosí del patriarca i oficial de les SS, crearan un pla sense escrúpols per acabar amb Konstantin. Aquest darrer, per la seva banda, lluitarà perquè el seu fill Günther (David Capsada), un artista somiador, es vinculi amb l'empresa.
 
A tot aquest rebombori s'hi suma la tragèdia de la segona Guerra Mundial: delacions, assassinats, venjances, odis... que es resoldran amb més d'una víctima. Un dels personatges clau d'aquesta trama és l'altre nebot del patriarca, Herbert (Oriol Juanola), que s'oposa obertament al nazisme i acaba tenint problemes amb la Gestapo que tacaran, també, la seva dona, Elisabeth (Maria Sàenz) i les seves filles, Thilde (Míriam Carvajal) i Erika (Txell Carvajal); unes filles que, per la seva banda, es veuran involucrades en la inestabilitat mental de Martin.

"Al final, tanta dansa macabra acaba amb una tragèdia esperpèntica", manifesta Torrens, tot assenyalant que "no he pogut evitar incorporar-hi picades d'ullet, perquè tot plegat té molts paral·lelismes amb la situació que s'està vivint a Catalunya". Lamentant la semblança "entre els discursos populistes de Hitler i els de Pablo Casado", el director posa èmfasi en una de les frases del guió: "tu mata'l, que després ja trobarem arguments legals". "Això, que posa els pèls de punta, és exactament el que ha passat amb l'empresonament dels nostres líders polítics", exclama.

Horaris i preus

La caiguda dels déus s'estrenarà aquest dissabte, 10 de novembre, a les deu del vespre, al teatre dels Carlins, i es podrà tornar a veure el diumenge, dia 11, a les set de la tarda; el dissabte 17 a les deu del vespre i el diumenge 18 a les set de la tarda. El preu de l'entrada és de 10 euros i es pot comprar per internet, a través d'aquest enllaç, o presencialment a les taquilles del teatre una estona abans de la funció.