01
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
20:29h
Aquest dimarts al vespre va tenir lloc a la sala d'actes de l'institut Lluís de Peguera la presentació del moviment polític Primàries Manresa, una plataforma que es proposa impulsar unes primàries republicanes obertes a tota la ciutadania de la ciutat amb l'objectiu que sigui aquesta qui confeccioni una llista electoral per les municipals de l'any que ve amb els millors candidats per treballar per la ciutat i que siguin fidels al mandat del referèndum de l'1O.
La proposta és la concreció local del projecte Primàries Catalunya que es va presentar mesos enrere en l'àmbit nacional com a confluència de tres iniciatives diferents. Primàries Barcelona que ja des del mes de març treballa per muntar unes primàries independentistes a la capital del país; Primàries per la República, plataforma fundada per donar suport i cobertura a municipis arreu del territori que volguessin impulsar primàries republicanes i finalment, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que va aprovar en una consulta interna, per àmplia majoria, impulsar primàries municipals a les principals ciutats del país per assegurar alcaldies independentistes.
La presentació ha estat conduïda per Arnau Padró, membre de Primàries Manresa, que ha iniciat l'acte amb una anàlisi de resultats de les eleccions municipals del 2011 i del 2015 a escala nacional, així com una comparativa dels resultats electorals de l'independentisme en les darreres eleccions municipals i del Parlament a la ciutat de Manresa. Les conclusions que n'ha extret són, en primer lloc, que l'independentisme a les municipals del 2015 va créixer, en gran part a causa del procés d'independència, passant del 38,8% al 45,1% del total de vots emesos.
En canvi l'unionisme, que el 2011 era el bloc majoritari, es va enfonsar passant del 40,6% al 31,7%. El segon element que Padró va destacar fou que les eleccions municipals la mobilització de l'independentisme és substancialment inferior a les eleccions al Parlament. En concret, a Manresa, si comparem els resultats de les eleccions municipals del 2015 -amb 17967 vots a candidatures independentistes- amb les eleccions al Parlament del mateix any -25061 vots a candidatures independentistes- hi trobem una gran bossa de votant independentista que no es mobilitza a les eleccions municipals.
Aquest diferencial encara fou més gran si ho comparem amb les eleccions al Parlament del 21D del 2017. En aquest sentit, la plataforma es marca com a objectiu mobilitzar aquesta franja de votants interpel·lant-los directament a través de les primàries, donant-los l'oportunitat que participin tant en l'elecció dels candidats, com en la confecció del programa, o fins i tot presentant candidatura per formar part de la llista. D'aquesta manera i si això s'aconseguís arreu del país, seria factible que les candidatures independentistes superessin el 50% del total de vots en les eleccions municipals de l'any que ve.
La segona part de l'acte va consistir en un col·loqui entre tres ponents convidats per Primàries Manresa i el moderador que els anava formulant preguntes en relació al projecte de primàries republicanes. Per part de l'Assemblea Nacional Catalana hi va participar Jordi Ollé, que n'és membre del secretariat nacional; per part de Primàries Barcelona va intervenir Violeta Gràcia, que és llicenciada en física, doctora en Ciències Material i treballa pel projecte de recerca internacional ITER; finalment, per part de Primàries per la República, va assistir-hi en Josep Manel Ximenis, promotor de la consulta popular d'Arenys de Munt de l'any 2009 i d'Arenys de Munt entre el 2011 i el 2013.
Durant el col·loqui es va posar l'accent en el canvi de model polític que suposen les primàries. Hi va haver consens en la necessitat d'impulsar les primàries no només per aconseguir alcaldies independentistes a través d'una llista unitària, sinó que, més enllà d'això, en ciutats com Manresa, on sembla que la victòria independentista estaria pràcticament assegurada, també té sentit el procés de primàries per tal d'enfortir la democràcia participativa.
El sistema polític català està molt lligant al model polític espanyol que és herència del règim del 78. En aquest model els partits polítics hi tenen un gran poder, sobretot pel fet que el sistema electoral està basat en les llistes tancades. Això segons els ponents té tot un seguit d'efectes negatius que també han afectat al procés d'independència. El lligam més fort de l'electe no és amb els ciutadans, sinó amb les direccions dels partits, de manera que quan es produeixen situacions on hi ha un conflicte d'interessos, normalment el representant polític s'acaba decantant pel que ordena la direcció.
En el tram final de l'acte, Padró va centrar-se a exposar detalls concrets de com s'organitzaran les primàries republicanes a la capital de la Catalunya Central. El primer pas que la plataforma vol fer després de la presentació és una roda de contactes amb els partits independentistes de la ciutat per exposar-los el projecte i convidar-los a participar-hi. També hi haurà una primera assemblea oberta a tots els ciutadans apuntats al registre de votants en la qual s'escollirà el Comitè Electoral encarregat de vetllar per l'organització de les primàries i s'aprovarà el reglament que definirà les normes del procés. Actualment ja s'ha consensuat un reglament marc nacional entre les organitzacions que formen Primàries Catalunya, però cada municipi pot debatre i esmenar aquest reglament marc adaptant-lo a la realitat local.
La plataforma també posarà molt l'accent en explicar el projecte a peu de carrer i mirar de convèncer el màxim de ciutadans perquè s'apuntin al registre de votants i participin de les primàries. Finalment, hi va haver un torn de preguntes del públic per resoldre els dubtes que els assistents poguessin tenir i els tres ponents convidats van acabar amb una reflexió final sobre què n'esperaven de les primàries republicanes.
La proposta és la concreció local del projecte Primàries Catalunya que es va presentar mesos enrere en l'àmbit nacional com a confluència de tres iniciatives diferents. Primàries Barcelona que ja des del mes de març treballa per muntar unes primàries independentistes a la capital del país; Primàries per la República, plataforma fundada per donar suport i cobertura a municipis arreu del territori que volguessin impulsar primàries republicanes i finalment, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) que va aprovar en una consulta interna, per àmplia majoria, impulsar primàries municipals a les principals ciutats del país per assegurar alcaldies independentistes.
La presentació ha estat conduïda per Arnau Padró, membre de Primàries Manresa, que ha iniciat l'acte amb una anàlisi de resultats de les eleccions municipals del 2011 i del 2015 a escala nacional, així com una comparativa dels resultats electorals de l'independentisme en les darreres eleccions municipals i del Parlament a la ciutat de Manresa. Les conclusions que n'ha extret són, en primer lloc, que l'independentisme a les municipals del 2015 va créixer, en gran part a causa del procés d'independència, passant del 38,8% al 45,1% del total de vots emesos.
En canvi l'unionisme, que el 2011 era el bloc majoritari, es va enfonsar passant del 40,6% al 31,7%. El segon element que Padró va destacar fou que les eleccions municipals la mobilització de l'independentisme és substancialment inferior a les eleccions al Parlament. En concret, a Manresa, si comparem els resultats de les eleccions municipals del 2015 -amb 17967 vots a candidatures independentistes- amb les eleccions al Parlament del mateix any -25061 vots a candidatures independentistes- hi trobem una gran bossa de votant independentista que no es mobilitza a les eleccions municipals.
Aquest diferencial encara fou més gran si ho comparem amb les eleccions al Parlament del 21D del 2017. En aquest sentit, la plataforma es marca com a objectiu mobilitzar aquesta franja de votants interpel·lant-los directament a través de les primàries, donant-los l'oportunitat que participin tant en l'elecció dels candidats, com en la confecció del programa, o fins i tot presentant candidatura per formar part de la llista. D'aquesta manera i si això s'aconseguís arreu del país, seria factible que les candidatures independentistes superessin el 50% del total de vots en les eleccions municipals de l'any que ve.
La segona part de l'acte va consistir en un col·loqui entre tres ponents convidats per Primàries Manresa i el moderador que els anava formulant preguntes en relació al projecte de primàries republicanes. Per part de l'Assemblea Nacional Catalana hi va participar Jordi Ollé, que n'és membre del secretariat nacional; per part de Primàries Barcelona va intervenir Violeta Gràcia, que és llicenciada en física, doctora en Ciències Material i treballa pel projecte de recerca internacional ITER; finalment, per part de Primàries per la República, va assistir-hi en Josep Manel Ximenis, promotor de la consulta popular d'Arenys de Munt de l'any 2009 i d'Arenys de Munt entre el 2011 i el 2013.
Durant el col·loqui es va posar l'accent en el canvi de model polític que suposen les primàries. Hi va haver consens en la necessitat d'impulsar les primàries no només per aconseguir alcaldies independentistes a través d'una llista unitària, sinó que, més enllà d'això, en ciutats com Manresa, on sembla que la victòria independentista estaria pràcticament assegurada, també té sentit el procés de primàries per tal d'enfortir la democràcia participativa.
El sistema polític català està molt lligant al model polític espanyol que és herència del règim del 78. En aquest model els partits polítics hi tenen un gran poder, sobretot pel fet que el sistema electoral està basat en les llistes tancades. Això segons els ponents té tot un seguit d'efectes negatius que també han afectat al procés d'independència. El lligam més fort de l'electe no és amb els ciutadans, sinó amb les direccions dels partits, de manera que quan es produeixen situacions on hi ha un conflicte d'interessos, normalment el representant polític s'acaba decantant pel que ordena la direcció.
En el tram final de l'acte, Padró va centrar-se a exposar detalls concrets de com s'organitzaran les primàries republicanes a la capital de la Catalunya Central. El primer pas que la plataforma vol fer després de la presentació és una roda de contactes amb els partits independentistes de la ciutat per exposar-los el projecte i convidar-los a participar-hi. També hi haurà una primera assemblea oberta a tots els ciutadans apuntats al registre de votants en la qual s'escollirà el Comitè Electoral encarregat de vetllar per l'organització de les primàries i s'aprovarà el reglament que definirà les normes del procés. Actualment ja s'ha consensuat un reglament marc nacional entre les organitzacions que formen Primàries Catalunya, però cada municipi pot debatre i esmenar aquest reglament marc adaptant-lo a la realitat local.
La plataforma també posarà molt l'accent en explicar el projecte a peu de carrer i mirar de convèncer el màxim de ciutadans perquè s'apuntin al registre de votants i participin de les primàries. Finalment, hi va haver un torn de preguntes del públic per resoldre els dubtes que els assistents poguessin tenir i els tres ponents convidats van acabar amb una reflexió final sobre què n'esperaven de les primàries republicanes.