27
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
22:21h
Unitat, llibertat i independència. Per aquest ordre. Aquestes han estat les tres principals reivindicacions de la convenció fundacional de la Crida Nacional per la República, el nou moviment encapçalat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra. El president de la Generalitat ho ha deixat clar en el seu discurs a Manresa, des d'on ha demanat "avançar junts" per "estar a l'alçada en un moment històric" i ha reclamat rebutjar qualsevol sentència condemnatòria en el judici als presos. Torra també ha recalcat que, sense una oferta de Madrid, el "crèdit" de Pedro Sánchez "s'ha acabat".
El missatge de Torra ha estat nítid. "Mai renunciarem al diàleg, però el crèdit polític del president Sánchez s'ha acabat", ha exposat Torra, que ha criticat la decisió del govern espanyol de portar al Tribunal Constitucional l'acord del Parlament per reclamar l'abolició de la monarquia. Interromput per crits de "fora el Borbó", el president de la Generalitat ha recordat que hi ha tres "grans consensos de país" que són irrefutables: el compromís per ser República, el rebuig a la repressió i l'exercici del dret a l'autodeterminació. "L'1 d'octubre i el 27 d'octubre és el més important que hem fet mai", ha dit Torra, que ha fet una de les úniques referències a la declaració unilateral d'independència (DUI), que es commemora aquest dissabte sense cap acte institucional.
El president de la Generalitat ha aprofundit en el judici als presos. "És una farsa", ha exposat. Torra ha exposat que "aquest judici va contra tot el poble de Catalunya". "No podem resignar-nos davant la presó i l'exili", ha afegit Torra.
Puigdemont crida a "no rendir-se"
Des de Waterloo, el president a l'exili ha fet una crida a "no rendir-se", i ha aprofitat per reivindicar totes les decisions que es van prendre ara fa un any, la majoria de les quals han desembocat en la presó i l'exili de la cúpula del procés. "Continuarem amb unitat, transversalitat i generositat", ha recalcat el president impulsor de la Crida, càrrec que li atorguen els estatuts. Ha demanat "no malparlar" dels altres actors independentistes i ha indicat que la voluntat del nou moviment no és "perpetuar-se" en el poder, sinó obtenir una "ràpida dissolució" en el moment en què es faci efectiva la República.
"Hem de ser sòlids, forts, anar junts cap al reconeixement internacional i avançar pel camí de la llibertat. Apel·lem als ciutadans que no han format mai part de cap partit", ha destacat Puigdemont, que ha agraït la feina de Josep Rull, Jordi Turull i Joaqum Forn des de la presó. En cap moment ha citat el PDECat, partit en el qual milita des del 2016, quan es va fundar. Cal posar en marxa, ha dit, una "cadena" de "compromisos".
El president a l'exili ha fet una càrrega dura contra l'Estat per haver judicialitzat el procés, i ha indicat que el projecte de la Crida és justament el contrari que el de la monarquia espanyola. "Molts de nosaltres no ens hauríem jugat la vida per fer un país així", ha recalcat el dirigent independentista, que ha apel·lat a la "prosperitat" de la República.
Sànchez critica el "partidisme" de l'octubre passat
Jordi Peiró ha estat l'encarregat de llegir el missatge de Sànchez des de la presó de Lledoners. "Aquest últim any ha estat dur per a centenars de milers de conciutadans que han viscut amb dolor la repressió de l'Estat. No ens podem quedar atrapats amb això. Seria donar la raó als polítics i jutges espanyols que van decidir que l'única resposta que Catalunya mereixia era la judicialització. No se n'han sortit", ha escrit l'impulsor de la Crida. Ara, ha dit, "toca prendre la iniciativa" per tal d'exigir una sortida política a l'Estat i a Europa.
Segons el també president del grup parlamentari de JxCat, els "enemics" són els dirigents de l'Estat promotors de la repressió, i ha volgut deixar clara la "pluralitat" del nou moviment. "Els partits són necessaris i imprescindibles, però l'excepcionalitat ens exigeix transcendir el seu àmbit. Hem d'entendre que, unint les energies, farem més via i posarem l'Estat davant del mirall de les seves contradiccions", ha argumentat. La "desconfiança" i la "rivalitat" partidista van afectar el rumb de l'independentisme en els dies claus de l'octubre.
Sànchez ha admès que "no tot es va fer bé" entre el dia 1 i el dia 27 d'octubre de l'any passat, però ha volgut deixar clar que el país està millor ara que abans del referèndum. "Som aquí per fer néixer una nova eina d'acció política. No venim a fer retrets, sinó amb la lliçó apresa del passat i amb ganes de caminar amb força de cara al futur. La Crida neix per sumar perquè, quam sumem, guanyem. No naixem contra ningú, sinó a favor de tots i de tothom", ha recalcat l'expresident de l'ANC en la carta des de la presó.
El dirigent independentista ha fet una crida explícita a tots els partits catalans -des dels comuns al PSC, passant per ERC i PDECat-, i ha demanat pentinar el territori per fer de la Crida un "gran moviment". També ha demanat no perdre la serenitat quan les parts -Fiscalia, advocacia de l'Estat i acusacions populars- faicn públiques les peticions de penes de presó contra la cúpula del procés, que al gener afrontarà el judici al Tribunal Suprem.
Fitxatges d'ERC
Dos dirigents d'ERC -Pep Andreu, alcalde de Montblanc, i la diputada Àngels Cabasés- han estat dos dels fitxatges més destacats de l'acte, celebrat al Pavelló Nou Congost de Manresa amb 6.000 assistents. Han estat dos dels fundadors del nou moviment que han pres la paraula en l'acte fundacional, en el qual també han intervingut dirigents del PDECat, presidents de les entitats municipalistes, familiars dels presos i exiliats i ciutadans que s'han adherit a la formació. Tots ells han dipositat el seu desig en una urna de l'1-O, una de les principals reivindicacions que dirigiran l'actuació política de la formació.
En la seva intervenció, Andreu ha subratllat, des de l'escenari, que s'ha fet fundador de la Crida perquè creu que "és important la unitat de tots els independentistes per aconseguir els objectius" perseguits i ha instat les forces d'aquest espai a concórrer juntes a les eleccions europees. Al seu torn, Cabasés ha descrit la decisió de sumar-se al nou moviment com un acte d'"absoluta coherència". "Unitat per guanyar la llibertat", ha verbalitzat Geli per justificar el seu pas. Ja va anar a la llista electoral de Junts per Catalunya.
Sense Bonvehí, amb Nogueras
La delegació del PDECat ha estat encapçalada per Míriam Nogueras, vicepresidenta de la formació, que hi ha asssitit acompanyada per Lourdes Ciuró, diputada al Congrés. No hi ha anat el seu president, David Bonvehí, que en els últims dies s'ha mostrat crític amb la Crida pel fet de voler convertir-se en un partit. La qüestió, de fet, divideix el PDECat, on hi ha sectors que aposten per la "confluència acordada" davant del risc "d'absorció". Entre els assistents hi ha els familiars dels presos i exiliats, i també els màxims dirigents de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni, i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Josep Maria Vila d'Abadal, president del consell nacional de Demòcrates, exalcalde de Vic i president de l'AMI.
Segons dades de l'organització, s'han congregat al Nou Congost unes 6.000 persones -4.900 a dins, mil a fora-, que han esclatat en crits de "president, president" en el moment en què Puigdemont ha aparegut a la pantalla en connexió des de la Casa de la República, a Waterloo. "Gràcies als adherits, als fundadors. Sou gent que teniu ganes de cridar fort unitat i llibertat", ha destacat el president a l'exili, que ha definit el nou moviment com una etapa "carregada d'esperança i d'il·lusió". Fa exactament un any que Puigdemont va ser destituït per Mariano Rajoy en virtut de l'article 155 de la Constitució.
Poc després ha arrencat la fase de record als presos i als exiliats, alguns dels quals ja porten un any tancats en centres penitenciaris o bé en països europeus. S'han projectat, una per una, imatges de tots ells: Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Lluís Puig, Marta Rovira, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Anna Gabriel. També s'han recordat els dies que porten fora o a presó.
Defensa de les ponències
En la seva intervenció a l'assemblea fundacional, Elsa Artadi i Ferran Mascarell -dues de les veus pròpies del moviment-, han destacat que "el clam del carrer" es resumeix en els termes "unitat, llibertat i independència". Per això, han subratllat que l'estratègia s'ha de construir a partir "des de la unitat, des de les institucions, des de la mobilització, des de l'exili i des de la presó". "No es tracta d'uniformitzar sinó de posar en valor la nostra diversitat. L'excés de rivalitat amenaça el projecte independentista", han afegit.
Toni Morral i Gemma Geis han estat els encarregats de presentar la ponència organitzativa. Els diputats de Junts per Catalunya han indicat que la Crida té tres elements fonamentals: l'assemblea, el govern i el consell de representants. El president impulsor en serà Puigdemont, i es permetrà la doble militància. El compromís és el de dissoldre's després de fer efectiva la República. De moment hi ha 50.000 adherits, 9.000 fundadors -que ja han pagat deu euros- i després del congrés constituent, el 19 de gener, hi haurà associats que hauran de satisfer una quota anual, com en les formacions tradicionals.
El tàndem de Sala-i-Martín i Cotarelo
Xavier Sala-i-Martín, economista, i Ramón Cotarelo, catedràtic de ciència política, són dos dels adherits a la Crida que han pres la paraula per defensar el projecte. Sala-i-Martín ha provat de fer una fàbula en la qual ha comparat Espanya amb un brau i els independentistes amb abelles que el molesten per tal d'obrir la porta. Cotarelo ha volgut indicar que la Crida no és el "projecte personal" de Carles Puigdemont. El catedràtic madrileny, habitual en mitjans de comunicació, va fer campanya el 21-D per ERC. Tots dos d'han mostrat crítics amb l'estratègia d'eixamplar la base, defensada precisament pels republicans.
L'encarregat d'encetar l'acte ha estat l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que ha tingut paraules de record cap als presos i exiliats. "Des de l'1-O vam creure amb força i convicció que el somni es podia fer realitat. Quan va ser necessari, plantant cara a una repressió brutal i del tot injustificada. Hauríem de recuperar el més essencial: la unitat del sobiranisme. El poble ens ho demana, i hem de fer tot el possible per aconseguir-ho", ha assegurat Junyent. Uns rètols dobles -per davant unitat, al darrere llibertat- s'han anat aixecant múltiples vegades durant tota l'estona que ha durat l'acte al Nou Congost.
El missatge de Torra ha estat nítid. "Mai renunciarem al diàleg, però el crèdit polític del president Sánchez s'ha acabat", ha exposat Torra, que ha criticat la decisió del govern espanyol de portar al Tribunal Constitucional l'acord del Parlament per reclamar l'abolició de la monarquia. Interromput per crits de "fora el Borbó", el president de la Generalitat ha recordat que hi ha tres "grans consensos de país" que són irrefutables: el compromís per ser República, el rebuig a la repressió i l'exercici del dret a l'autodeterminació. "L'1 d'octubre i el 27 d'octubre és el més important que hem fet mai", ha dit Torra, que ha fet una de les úniques referències a la declaració unilateral d'independència (DUI), que es commemora aquest dissabte sense cap acte institucional.
El president de la Generalitat ha aprofundit en el judici als presos. "És una farsa", ha exposat. Torra ha exposat que "aquest judici va contra tot el poble de Catalunya". "No podem resignar-nos davant la presó i l'exili", ha afegit Torra.
Puigdemont crida a "no rendir-se"
Des de Waterloo, el president a l'exili ha fet una crida a "no rendir-se", i ha aprofitat per reivindicar totes les decisions que es van prendre ara fa un any, la majoria de les quals han desembocat en la presó i l'exili de la cúpula del procés. "Continuarem amb unitat, transversalitat i generositat", ha recalcat el president impulsor de la Crida, càrrec que li atorguen els estatuts. Ha demanat "no malparlar" dels altres actors independentistes i ha indicat que la voluntat del nou moviment no és "perpetuar-se" en el poder, sinó obtenir una "ràpida dissolució" en el moment en què es faci efectiva la República.
"Hem de ser sòlids, forts, anar junts cap al reconeixement internacional i avançar pel camí de la llibertat. Apel·lem als ciutadans que no han format mai part de cap partit", ha destacat Puigdemont, que ha agraït la feina de Josep Rull, Jordi Turull i Joaqum Forn des de la presó. En cap moment ha citat el PDECat, partit en el qual milita des del 2016, quan es va fundar. Cal posar en marxa, ha dit, una "cadena" de "compromisos".
El president a l'exili ha fet una càrrega dura contra l'Estat per haver judicialitzat el procés, i ha indicat que el projecte de la Crida és justament el contrari que el de la monarquia espanyola. "Molts de nosaltres no ens hauríem jugat la vida per fer un país així", ha recalcat el dirigent independentista, que ha apel·lat a la "prosperitat" de la República.
Sànchez critica el "partidisme" de l'octubre passat
Jordi Peiró ha estat l'encarregat de llegir el missatge de Sànchez des de la presó de Lledoners. "Aquest últim any ha estat dur per a centenars de milers de conciutadans que han viscut amb dolor la repressió de l'Estat. No ens podem quedar atrapats amb això. Seria donar la raó als polítics i jutges espanyols que van decidir que l'única resposta que Catalunya mereixia era la judicialització. No se n'han sortit", ha escrit l'impulsor de la Crida. Ara, ha dit, "toca prendre la iniciativa" per tal d'exigir una sortida política a l'Estat i a Europa.
Segons el també president del grup parlamentari de JxCat, els "enemics" són els dirigents de l'Estat promotors de la repressió, i ha volgut deixar clara la "pluralitat" del nou moviment. "Els partits són necessaris i imprescindibles, però l'excepcionalitat ens exigeix transcendir el seu àmbit. Hem d'entendre que, unint les energies, farem més via i posarem l'Estat davant del mirall de les seves contradiccions", ha argumentat. La "desconfiança" i la "rivalitat" partidista van afectar el rumb de l'independentisme en els dies claus de l'octubre.
Sànchez reclama "no fer retrets" entre forces independentistes, però sosté que les lluites de partits van afectar el rumb del país entre l'1-O i el 27-O
Sànchez ha admès que "no tot es va fer bé" entre el dia 1 i el dia 27 d'octubre de l'any passat, però ha volgut deixar clar que el país està millor ara que abans del referèndum. "Som aquí per fer néixer una nova eina d'acció política. No venim a fer retrets, sinó amb la lliçó apresa del passat i amb ganes de caminar amb força de cara al futur. La Crida neix per sumar perquè, quam sumem, guanyem. No naixem contra ningú, sinó a favor de tots i de tothom", ha recalcat l'expresident de l'ANC en la carta des de la presó.
El dirigent independentista ha fet una crida explícita a tots els partits catalans -des dels comuns al PSC, passant per ERC i PDECat-, i ha demanat pentinar el territori per fer de la Crida un "gran moviment". També ha demanat no perdre la serenitat quan les parts -Fiscalia, advocacia de l'Estat i acusacions populars- faicn públiques les peticions de penes de presó contra la cúpula del procés, que al gener afrontarà el judici al Tribunal Suprem.
Fitxatges d'ERC
Dos dirigents d'ERC -Pep Andreu, alcalde de Montblanc, i la diputada Àngels Cabasés- han estat dos dels fitxatges més destacats de l'acte, celebrat al Pavelló Nou Congost de Manresa amb 6.000 assistents. Han estat dos dels fundadors del nou moviment que han pres la paraula en l'acte fundacional, en el qual també han intervingut dirigents del PDECat, presidents de les entitats municipalistes, familiars dels presos i exiliats i ciutadans que s'han adherit a la formació. Tots ells han dipositat el seu desig en una urna de l'1-O, una de les principals reivindicacions que dirigiran l'actuació política de la formació.
En la seva intervenció, Andreu ha subratllat, des de l'escenari, que s'ha fet fundador de la Crida perquè creu que "és important la unitat de tots els independentistes per aconseguir els objectius" perseguits i ha instat les forces d'aquest espai a concórrer juntes a les eleccions europees. Al seu torn, Cabasés ha descrit la decisió de sumar-se al nou moviment com un acte d'"absoluta coherència". "Unitat per guanyar la llibertat", ha verbalitzat Geli per justificar el seu pas. Ja va anar a la llista electoral de Junts per Catalunya.
Sense Bonvehí, amb Nogueras
La delegació del PDECat ha estat encapçalada per Míriam Nogueras, vicepresidenta de la formació, que hi ha asssitit acompanyada per Lourdes Ciuró, diputada al Congrés. No hi ha anat el seu president, David Bonvehí, que en els últims dies s'ha mostrat crític amb la Crida pel fet de voler convertir-se en un partit. La qüestió, de fet, divideix el PDECat, on hi ha sectors que aposten per la "confluència acordada" davant del risc "d'absorció". Entre els assistents hi ha els familiars dels presos i exiliats, i també els màxims dirigents de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), David Saldoni, i de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). Josep Maria Vila d'Abadal, president del consell nacional de Demòcrates, exalcalde de Vic i president de l'AMI.
David Bonvehí, president del PDECat, no ha assistit a la convenció fundacional; sí que ho ha fet Pep Andreu, alcalde de Montblanc i dirigent d'ERC, així com també la diputada republicana Àngels Cabasés
Segons dades de l'organització, s'han congregat al Nou Congost unes 6.000 persones -4.900 a dins, mil a fora-, que han esclatat en crits de "president, president" en el moment en què Puigdemont ha aparegut a la pantalla en connexió des de la Casa de la República, a Waterloo. "Gràcies als adherits, als fundadors. Sou gent que teniu ganes de cridar fort unitat i llibertat", ha destacat el president a l'exili, que ha definit el nou moviment com una etapa "carregada d'esperança i d'il·lusió". Fa exactament un any que Puigdemont va ser destituït per Mariano Rajoy en virtut de l'article 155 de la Constitució.
Poc després ha arrencat la fase de record als presos i als exiliats, alguns dels quals ja porten un any tancats en centres penitenciaris o bé en països europeus. S'han projectat, una per una, imatges de tots ells: Puigdemont, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Lluís Puig, Marta Rovira, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i Anna Gabriel. També s'han recordat els dies que porten fora o a presó.
Defensa de les ponències
En la seva intervenció a l'assemblea fundacional, Elsa Artadi i Ferran Mascarell -dues de les veus pròpies del moviment-, han destacat que "el clam del carrer" es resumeix en els termes "unitat, llibertat i independència". Per això, han subratllat que l'estratègia s'ha de construir a partir "des de la unitat, des de les institucions, des de la mobilització, des de l'exili i des de la presó". "No es tracta d'uniformitzar sinó de posar en valor la nostra diversitat. L'excés de rivalitat amenaça el projecte independentista", han afegit.
Toni Morral i Gemma Geis han estat els encarregats de presentar la ponència organitzativa. Els diputats de Junts per Catalunya han indicat que la Crida té tres elements fonamentals: l'assemblea, el govern i el consell de representants. El president impulsor en serà Puigdemont, i es permetrà la doble militància. El compromís és el de dissoldre's després de fer efectiva la República. De moment hi ha 50.000 adherits, 9.000 fundadors -que ja han pagat deu euros- i després del congrés constituent, el 19 de gener, hi haurà associats que hauran de satisfer una quota anual, com en les formacions tradicionals.
El tàndem de Sala-i-Martín i Cotarelo
Xavier Sala-i-Martín, economista, i Ramón Cotarelo, catedràtic de ciència política, són dos dels adherits a la Crida que han pres la paraula per defensar el projecte. Sala-i-Martín ha provat de fer una fàbula en la qual ha comparat Espanya amb un brau i els independentistes amb abelles que el molesten per tal d'obrir la porta. Cotarelo ha volgut indicar que la Crida no és el "projecte personal" de Carles Puigdemont. El catedràtic madrileny, habitual en mitjans de comunicació, va fer campanya el 21-D per ERC. Tots dos d'han mostrat crítics amb l'estratègia d'eixamplar la base, defensada precisament pels republicans.
L'encarregat d'encetar l'acte ha estat l'alcalde de Manresa, Valentí Junyent, que ha tingut paraules de record cap als presos i exiliats. "Des de l'1-O vam creure amb força i convicció que el somni es podia fer realitat. Quan va ser necessari, plantant cara a una repressió brutal i del tot injustificada. Hauríem de recuperar el més essencial: la unitat del sobiranisme. El poble ens ho demana, i hem de fer tot el possible per aconseguir-ho", ha assegurat Junyent. Uns rètols dobles -per davant unitat, al darrere llibertat- s'han anat aixecant múltiples vegades durant tota l'estona que ha durat l'acte al Nou Congost.