La manca d'encert contra el Mataró condemna el Manresa FS (1-2)

Els homes de Cachinero van merèixer més gols a favor però es van topar amb la mala fortuna i un Mataró hàbil en el la gestió del partit

Redacció
27 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 21:16h
El Manresa FS ha perdut aquest dissabte contra el Mataró (1-2) un partit en el que ha tingut mala fortuna de cara a porteria.

Els manresans han començat ben plantats i precisos, portant la batuta del joc en els primers compassos. Els locals eren els que disposaven de les ocasions més clares per avançar-se en el marcador: Lavado, Santa, Asis, Pep... tots ells es toparien amb Isaac o els pals. El Mataró amb prou feines inquietava la porteria d'Aleix. Això sí, pressionava molt amunt i imposava molta intensitat al joc. Partit molt tàctic i físic, dels que agraden als entrenadors. El pols entre els dos equips estava d'allò més igualat, amb les forces frec a frec. 

En un cop de protagonisme inesperat, el suplent visitant Mahmadou entraria en acció per a, en un fatídic minut 15, anotar dos gols d'or pels del Maresme. Dues accions gairebé calcades, superant Aleix amb definicions creuades des del cantó esquerre. El Manresa encararia els últims minuts de la primera part buscant reduir distàncies davant un Mataró que ja s'havia posat a gestionar l'avantatge jugant les seves cartes. Ni tan sols Asis, des dels 10 metres, aconseguiria el gol per encarar el descans amb una mica més d'optimisme. L'efectivitat de cara a porta, doncs, era l'important detall que decantava la balança. Es preveia que un partit tan igualat es decidiria per ser concret en moments clau. Sorprenent 0-2 al descans.

A la represa, un Manresa més desesperat, nerviós i tens. Conscient que aixecar el partit costaria, i molt. Pres de l'ansietat i la incapacitat d'ensorrar la muralla construïda pel Mataró. Una batalla constant contra el Mataró, el rellotge, i també contra el desencert propi. Les imprecisions es multiplicaven i el temps corria en contra. 

Finalment, els locals, bolcats en tromba i tirant de porter jugador, aconseguirien forçar un penal a favor a falta de 13 segons pel final. Aquesta acció suposaria la segona groga pel porter visitant Isaac. Asis, per fi, batria al porter suplent Pakito per a l'1-2, qui ja havia intervingut exclusivament per aturar-li dos dobles penals a l'avui capità manresà (Asis). 

Però ja era massa tard. Els homes de Cachinero, tot i disposar de claríssimes ocasions de gol i bombardejar la porteria d'un inspiradíssim Isaac, no trobava la fórmula per estrenar el marcador. Colzes i esforç sense recompensa. Simplement, la pilota no volia entrar i tocava acceptar una derrota difícil de digerir.

- Resultats
- Classificació