27
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
20:26h
La Crida Nacional per la República va néixer amb la voluntat d'esdevenir un moviment transversal dins de l'independentisme. Però des que Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra van presentar la nova plataforma, la Crida no ha rebut els suports esperats. La CUP se'n va desmarcar i ERC va rebre la iniciativa amb fredor. Fins i tot la cúpula del PDECat ha mostrat reticències a diluir-se dins del projecte presentat aquest dissabte a Manresa. Tanmateix, la ponència política de l'espai torna a incidir en la qüestió "determinant" de la "unitat d'acció" i la "unitat estratègica". Per la Crida, aquesta confluència de l'independentisme en una sola candidatura s'ha de visibilitzar en les eleccions municipals, especialment a Barcelona. En el text presentat avui es recalca que resultaria "imperdonable" que el sobiranisme s'arrisqui a perdre l'alcaldia de la capital per no fer una llista única.
"La confluència en candidatures conjuntes de tot l'independentisme se segueix mostrant com la millor de les opcions possibles per assolir els millors resultats", subratlla la ponència política. "Serà imperdonable que en les properes eleccions locals, el sobiranisme torni a cedir alcaldies importants com la de Barcelona per prioritzar l'aposta de partit i no el guany o l'interès col·lectiu del sobiranisme", destaca el document, elaborat per Sànchez des de la presó de Lledoners. La Crida sosté que l'"excepcionalitat del moment" -amb presó i exili- fa imprescindible afrontar les cites electorals perseguint "la maximització de resultats i l'assoliment de la majoria necessària per governar en el màxim nombre d'institucions".
El text també recorda, per sostenir l'argument de les llistes úniques, que "sense l'existència de Junts pel Sí [l'aliança del 2015 que va sumar ERC i l'espai neoconvergent] el referèndum de l'1-O difícilment hagués estat possible". Sobre la votació de la tardor passada, en els principis polítics del moviment es deixa clar la voluntat de mantenir-se fidels al mandat de l'1-O i a la declaració política" de la independència.
En la seva intervenció a l'assemblea fundacional, Elsa Artadi i Ferran Mascarell -dues de les veus pròpies del moviment-, han destacat que "el clam del carrer" es resumeix en els termes "unitat, llibertat i independència". Per això, han subratllat que l'estratègia s'ha de construir a partir "des de la unitat, des de les institucions, des de la mobilització, des de l'exili i des de la presó". "No es tracta d'uniformitzar sinó de posar en valor la nostra diversitat. L'excés de rivalitat amenaça el projecte independentista", han afegit.
Referèndum d'autodeterminació, sí; via unilateral, esquivada
En la ponència s'esmenta el camí del referèndum d'autodeterminació "efectiu i acordat" per assolir l'horitzó republicà -"forçant l'Estat a negociar", com ja havia detallat NacióDigital i ha recalcat Mascarell- i se subratlla que la Crida no renuncia "a cap via pacífica i no-violenta per fer efectiva la declaració d'independència i instaurar la República catalana". Tanmateix, el document -de 20 pàgines- no fa cap referència a la via unilateral, malgrat que Torra l'havia mencionat en un discurs recent a Ginebra vinculant-hi els pes d'unes eventuals condemnes als presos. De fet, el text presentat a Manresa estableix que, "si la via de diàleg amb l'Estat no es produeix o simplement no avança amb acords significatius", la Crida treballarà per fer efectiu "l'exercici de la sobirania" només "quan les condicions socials i polítiques del país ho permetin".
El nou moviment insta la ciutadania a una mobilització permanent, com reclamava el president de la Generalitat aquest setembre. "Les condicions per exercir l'autodeterminació només es donaran si hi ha un impuls social i polític que les precipiti", recalca la Crida, que es declara sensible als ideals de "justícia social prosperitat, cohesió i sostenibilitat" i compromesa "amb Europa i la Mediterrània". Sobre el paper del continent en el plet català, el projecte impulsat per Puigdemont, Sànchez i Torra recalca que "caldrà emplaçar Europa per ser un actiu en la solució al conflicte" amb l'Estat.
"La confluència en candidatures conjuntes de tot l'independentisme se segueix mostrant com la millor de les opcions possibles per assolir els millors resultats", subratlla la ponència política. "Serà imperdonable que en les properes eleccions locals, el sobiranisme torni a cedir alcaldies importants com la de Barcelona per prioritzar l'aposta de partit i no el guany o l'interès col·lectiu del sobiranisme", destaca el document, elaborat per Sànchez des de la presó de Lledoners. La Crida sosté que l'"excepcionalitat del moment" -amb presó i exili- fa imprescindible afrontar les cites electorals perseguint "la maximització de resultats i l'assoliment de la majoria necessària per governar en el màxim nombre d'institucions".
El text també recorda, per sostenir l'argument de les llistes úniques, que "sense l'existència de Junts pel Sí [l'aliança del 2015 que va sumar ERC i l'espai neoconvergent] el referèndum de l'1-O difícilment hagués estat possible". Sobre la votació de la tardor passada, en els principis polítics del moviment es deixa clar la voluntat de mantenir-se fidels al mandat de l'1-O i a la declaració política" de la independència.
En la seva intervenció a l'assemblea fundacional, Elsa Artadi i Ferran Mascarell -dues de les veus pròpies del moviment-, han destacat que "el clam del carrer" es resumeix en els termes "unitat, llibertat i independència". Per això, han subratllat que l'estratègia s'ha de construir a partir "des de la unitat, des de les institucions, des de la mobilització, des de l'exili i des de la presó". "No es tracta d'uniformitzar sinó de posar en valor la nostra diversitat. L'excés de rivalitat amenaça el projecte independentista", han afegit.
Referèndum d'autodeterminació, sí; via unilateral, esquivada
En la ponència s'esmenta el camí del referèndum d'autodeterminació "efectiu i acordat" per assolir l'horitzó republicà -"forçant l'Estat a negociar", com ja havia detallat NacióDigital i ha recalcat Mascarell- i se subratlla que la Crida no renuncia "a cap via pacífica i no-violenta per fer efectiva la declaració d'independència i instaurar la República catalana". Tanmateix, el document -de 20 pàgines- no fa cap referència a la via unilateral, malgrat que Torra l'havia mencionat en un discurs recent a Ginebra vinculant-hi els pes d'unes eventuals condemnes als presos. De fet, el text presentat a Manresa estableix que, "si la via de diàleg amb l'Estat no es produeix o simplement no avança amb acords significatius", la Crida treballarà per fer efectiu "l'exercici de la sobirania" només "quan les condicions socials i polítiques del país ho permetin".
El nou moviment insta la ciutadania a una mobilització permanent, com reclamava el president de la Generalitat aquest setembre. "Les condicions per exercir l'autodeterminació només es donaran si hi ha un impuls social i polític que les precipiti", recalca la Crida, que es declara sensible als ideals de "justícia social prosperitat, cohesió i sostenibilitat" i compromesa "amb Europa i la Mediterrània". Sobre el paper del continent en el plet català, el projecte impulsat per Puigdemont, Sànchez i Torra recalca que "caldrà emplaçar Europa per ser un actiu en la solució al conflicte" amb l'Estat.