Patrimoni i identitat

Surten a la llum un centenar d'àudios d'Àngel Servet del perquè de la nomenclatura manresana

Ho ha fet el portal web Memòria.cat, rescatant les gravacions de tres entrevistes que l'historiador Joaquim Aloy va fer, l'any 1978, a aquest lingüista i filòleg

per Aina Font Torra , Manresa, 25 d'octubre de 2018 a les 11:41 |
El centre històric de Manresa durant els anys trenta | Memòria.cat
Aquesta informació es va publicar originalment el 25 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Algú sap d'on ve el nom del carrer on viu? Qui el va batejar i per què? O que, per exemple, el carrer Nou durant un temps es va dir carrer de Joan Jorba? I el del Joc de la Pilota era el de Francesc Morell? I que Mion és el nom amb què es coneixia un pagès del barri en qüestió? La nomenclatura dels carrers i dels barris és un dels patrimonis intangibles més representatius de cada ciutat, en el qual s'hi amaguen episodis històrics que conformen una identitat pròpia.

No tots els pobles i ciutats tenen la sort de poder comptar amb el testimoni de persones coneixedores de la seva toponímia. I és que a ple segle XXI, són anecdòtiques les vegades que el nom d'un carrer canvia. Molts, la gran majoria, fa centenars d'anys que estan batejats. I les persones que en coneixien l'origen -el perquè- són minses o, directament, ja no hi són.


Manresa, però, té la fortuna de comptar amb una entitat que vetlla per a la memòria històrica de la ciutat, Memòria i Història. Aquesta, a través del seu web (memòria.cat), ha publicat, aquest dijous, un centenar d'àudios sorgits de tres entrevistes que l'historiador Joaquim Aloy va fer l'humanista, lingüista i filòleg local Àngel Servet i Martí -gran coneixedor de la història, la geografia i la cultura de la ciutat i del país- el mes de novembre de l'any 1978, en el marc de la imminència de les primeres eleccions municipals democràtiques després dels gairebé quaranta anys de dictadura franquista.

Com que en aquell moment els noms dels carrers de Manresa continuaven sent els que s'havien posat en el període franquista, Aloy, a títol individual, va decidir visitar Àngel Servet perquè li donés l'opinió de quins dels passatges de la ciutat "creia que calia conservar i quins restituir", assenyala l'historiador. Aquestes trobades les va enregistrar i les va fer valdre quan el govern municipal sorgit de les eleccions del maig del 1979 -aleshores sota l'alcaldia del socialista Joan Cornet- va començar amb el procés de canvis de nomenclatura.

 

Fotografia d'Àngel Servet i Martí Foto: Memòria.cat


Amb aquell (valuós) punt de partida, l'Ajuntament va crear l'anomenada Comissió de Canvis de Noms de Carrers, dirigida pel regidor Pere Oms i formada per Mossèn Josep Maria Gasol, Carles Guixé i el mateix Aloy.

Ara, quaranta anys després, el portal memòria.cat publica aquestes gravacions en les quals s'analitzen un centenar de carrers de la capital del Bages. "Servet no es limitava només a explicar què sabia de cada nom, sinó que també recomanava, per exemple, que tots els carrers portessin la preposició o criticava l'abús de noms de sants que conté el nomenclàtor manresà", apunta Aloy.

A banda d'aprofundir sobre la toponímia, el portal web creat per Memòria i Història també conté reflexions i records del lingüista sobre les classes en català que s'havien organitzat a Manresa durant els anys més durs del franquisme; sobre les conferències prohibides per la policia; sobre els avatars de la producció del diccionari Alcover-Moll, o sobre l’atemptat al domicili de Joan Fuster d'aquell mateix 1978.

Del carrer dels Infants (o dels Esquilets?) al carrer Nou passant per l'Avinguda Tudela

D'entre el centenar de carrers que comenta Servet n'hi ha que des d'un primer moment ell assegurava que s'havien de canviar. En alguns casos les seves propostes van reeixir, però en d'altres, no. És el cas, per exemple, dels carrers Bailen, Lepant o Avinguda Tudela. Tal com ell mateix afirmava, "són noms ben estranys per als manresans perquè, ¿què hi tenim a veure, nosaltres, amb la batalla de Tudela o la de Bailen?".

Un altre cas és el de l'actual carrer de Joan Baptista de la Salle, que enllaça el Guimerà amb la carretera de Vic. "Abans, el passatge que anava de la plaça dels Infants fins al Guimerà es deia carrer dels Esquilets". Aquest nom, explica, venia perquè "allà era on esquilaven els cavalls". A mitjan segle XIX, i amb la construcció de la Casa dels Infants Orfes, la part que enllaçava la plaça Infants amb la carretera de Vic va rebatejar-se amb el nom de carrer dels Infants i la que anava de la carretera de Vic fins al Guimerà, es va seguir dient dels Esquilets. Tot va canviar, però, quan els germans de La Salle van instal·lar-hi el seu col·legi (l'any 1927): van demanar que el carrer es passés a dir Joan Baptista de la Salle. I així s'ha quedat, tot i la reticència de Servet.
 

Imatge de començaments dels anys 70 al principi del carrer dels Infants Foto: Memòria.cat


El filòleg manresà també apostava per ser fidels als noms primogènits de cada carrer, com el del Joc de la Pilota. Quan Aloy el va entrevistar, el passatge portava el nom de Francesc Morell. "Sé que era un pintor manresà, però gairebé no l'havia sentit anomenar mai", confessava, tot insistint que se'n restituís el primer nom, "que és antiquíssim". Una cosa semblant passava amb l'alsehores carrer de Joan Jorba, que havia substituït el carrer Nou. "No s'hauria d'haver canviat mai", criticava: "estem parlant d'un carrer de la Manresa antiga, quan encara hi havia muralles".

D'on venen, els noms dels barris?

Servet també parla d'alguns dels barris de la ciutat. La Mion, per exemple, explica que es diu així perquè hi havia un pagès de la zona propietari d'un grup de cases, a qui tothom deia El Mion. "El mas on vivia, de fet, es deia Mion, però no sé d'on ve, aquest nom", comentava. "Era un home [que si no m'erro es deia Fàbregas de cognom] baixet i més aviat escarransit que duia unes ulleres gruixudes i sempre portava espardenyes i un guardapols de color caqui".

El de Bellavista, tal com el seu nom indica, "se'l va batejar així perquè gaudeix d'una vista bonica de tota la ciutat". La Catalana, "perquè hi havia la fàbrica d'electricitat de la Catalana". I el del Congost, tal com el mateix nom indica, "perquè el riu hi baixa relativament estret", i el de Les Farreras, el dels Corrons i el de Can Poc Oli ("per unes cases de pagès amb el mateix nom").

I el de la Culla, d'on ve? "és un nom àrab que vol dir turó, lloc alt", declarava, tot reflexionant que "és sorprenent perquè els àrabs, aquí, van passar-hi de llarg", però "té sentit, perquè estem parlant del punt més alt de Manresa". Pel que fa al Poal, Servet recorda que "aquest mot vol dir galleda, i encara és utilitzat a les terres de l'Ebre, al País Valencià i a les Illes Balears". "El fet que aquí a Manresa hi hagi una partida que s’anomeni així fa pensar que aquesta paraula era ben viva", reflexionava.

 

Participació