Alícia Puertas: «En el teatre és difícil mantenir sempre una estabilitat emocional»

| 16/10/2009 a les 17:40h
Arxivat a: Cultura i Espectacles, alícia puertas, teatre, entrevista

Alícia Puertas al Parc de l'Agulla. Aida Pla Genobart
L’Alícia Puertas és una de les actrius que interpreta l’obra de teatre “Volem anar al Tibidabo”. És una manresana de 34 anys que des de ben petita ja tenia clar que el seu somni era treballar dalt dels escenaris però al llarg de la seva professió s’ha adonat que la docència també és un dels seus hobbies. Actualment l’actriu alterna donar classes de teatre als Instituts Guillem Catà i Lacetània de Manresa amb els assajos de les obres a Barcelona.
Aquesta notícia es va publicar originalment el 16/10/2009 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
- Com et vas iniciar en el món del teatre?
- Sempre ho he sabut des de petita. La meva tieta sempre ha fet teatre aquí a Manresa i jo anava amb ella els bolos dels caps de setmana i el meu tiet és molt aficionat al cinema i recordo que tenia tota una habitació plena de pòsters de les estrelles de Hollywood. A més, quan vaig estar a l’institut vaig conèixer una noia que feia teatre als Carlins amb el grup El Petit Espantall, m’hi vaig apuntar i em va agradar. Sempre havia dit que volia ser actriu, quan vaig acabar el COU vaig decidir apuntar-me a l’Institut del Teatre i fins ara estic molt contenta de la meva decisió.
 
- Un cop surts de l’Institut del Teatre et va costar trobar la teva primera feina com actriu?
- Sí, em va costar. Suposo que li passa a tothom que surt d’una carrera, perquè no t’ensenyen com buscar feina i quines portes trucar. El que jo vaig fer va ser muntar la meva pròpia companyia de teatre amb companys de l’Institut i vaig canalitzar-hi totes les meves energies. La companyia es deia Mite-les i la primera obra que vam fer va ser “Amb doble intensió”, després vam fer “Dones” que es va estrenar a la Fira del Teatre de Tàrrega al 1999 i va tenir molt bona acollida. El 2007 la companyia es va dissoldre perquè vam decidir donar-nos un temps.

- Fa poc que vas estar al Kursaal amb la obra “Volem anar al Tibidabo”. Era el primer cop que hi actuaves?
- Contractada sí i a la sala petita també, però vaig estar al Kursaal col·laborant a la sala gran amb els actes d’inauguració juntament amb les Mite-les.

Puertas està alternant "Volem anar al Tibidabo" i "La revolució" al Villaroel. Aida Pla Genobart

- Com et vas sentir actuant a Manresa?
- Sempre és especial perquè és actuar a casa. Saps que et vindrà a veure gent del teu entorn, els teus amics i la teva família i sempre hi ha una mica més de pressió.

- Quines tècniques fas servir per posar-te a la pell dels personatges?
- No és que cada personatge tingui una tècnica especial però sempre intento abordar els personatges de la manera més realista possible. Tots tenen la seva petita problemàtica.

- Quin és el paper que més t’ha agradat interpretar?
Et diria que tots però el què més m’agrada fer és poder canviar de registre en cada obra. A “La Ruina” feia d’una dona amargada i frustrada mestressa de cassa abandonada pel seu marit i tenia la dificultat que havia de sortir en un moment molt destrossada. En canvi, després vaig passar a fer el personatge còmic de “Volem anar al Tibidabo”. Combinar aquests personatges m’agrada moltíssim.

- I quin és el paper que sempre has volgut interpretar i mai has tingut l’ocasió?
Sempre m’ha quedat el neguit de poder interpretar un Shakespeare perquè quan vaig estar a l’Institut del Teatre no ho vaig fer mai. El teatre en vers és difícil però m’agrada.

- En què estàs treballant actualment?
- Ara estic a la companyia Flyhard que és amb la que hem fet “Volem anar al Tibidabo” i amb la que la temporada passada vam estrenar al teatre Villarroel “La ruïna” i “La revolució”. Ara estic alternant els bolos de “La revolució” i de “Volem anar al Tibidabo”.

- Valorant la teva trajectòria com actriu i comparant-la, creus que és difícil fer-se un nom en aquesta professió?
- És difícil però hi ha gent que ho aconsegueix. És un ofici molt dur perquè és una feina molt inestable a nivell econòmic i a nivell professional perquè pots passar èpoques que estiguis treballant molt i altres que no tinguis feina. Fins i tot, en el teatre és difícil mantenir sempre una estabilitat emocional perquè et provoca alts i baixos. Però amb els anys he descobert la faceta de la docència i ara ho compagino amb el fet de ser actriu i m’agrada moltíssim.

- Com veus el teu futur com a actriu?
- Jo penso que és una professió a llarg termini. La carrera d’actriu és una carrera en la què et pots estar formant al llarg de tota la teva vida. Com més experiència guanyes més millores i és qüestió d’anar treballant i no desanimar-te.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 17
«Sopa de pollastre amb ordi» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'octubre
«Sopa de pollastre amb ordi» arribarà al Kursaal l'últim cap de setmana d'octubre | Promocional
A la sala gran del Kursaal, el dissabte 27 i el diumenge 28 d'octubre