En Joan és un jove de Manresa que cada vespre diu bona nit als presos polítics des de l'exterior del centre penitenciari de Lledoners. Prefereix mantenir l'anonimat i se'l coneix com a Joan Bonanit –té compte de Twitter i tot-. Fa setmanes que la seva acció diària aixeca molta expectació i aquesta setmana s'ha fet viral un vídeo en el qual se sent la veu d'Oriol Junqueras responent al seu bona nit diari. NacióManresa l'entrevista just el cap de setmana on repetirà l'acció per 110è vespre consecutiu.
El Joan Bonanit insisteix: "Entrevisteu-me, però no vull que surti la meva cara". Amb aquesta premisa li fem fotos i vídeos d'esquena mentre fa la seva salutació diària als presos polítics reclosos a Lledoners.
Segons expliquen els acompanyants, a partir de la setmana vinent, la salutació d'aquest jove manresà també s'escoltarà en directe a través d'altaveus als centres penitenciaris del Puig de les Basses i del Catllar, on es troben la consellera Dolors Bassa i la presidenta Carme Forcadell.
En Joan és un jove senzill, gairebé tímid, que aquest divendres sopava entre més de dues-centes persones que es troben setmanalment. De dir bona nit als presos sol ha passat a fer-ho acompanyat d'un bon gruix de gent. Ho fa sempre a les 20.45 des d'un punt elevat sobre la soca d'un arbre a tocar de la presó de Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada.
- Què ens pot dir d'en Joan Bonanit que es pugui saber?
- Puc explicar que soc un noi de 23 anys, de Manresa, actualment fent carrera universitària, que des que els nostres presos polítics són a la presó de Lledoners, he vingut cada vespre a dir-los bona nit. Aquesta nit de diumenge a dilluns ho faré per 110è cop.
- Ha tingut l'oportunitat d'anar-los a visitar, tenint en compte la popularitat que està vivint?
- Diumenge passat vaig entrar-hi per a veure en Diamante, el noi que comparteix mòdul amb els presos polítics i que em va regalar aquella samarreta amb tot de dedicatòries seves. Vaig tenir l'oportunitat de veure'n tres.
- Qui?
- En Jordi Turull, en Josep Rull i en Raül Romeva.
- Va parlar-hi?
- Poca estona.
- Què li van dir?
- Em van agrair moltíssim el que feia i em van dir que em sentien cada vespre.
- Per què no vol sortir als mitjans?
- Perquè no vull tenir protagonisme mediàtic. Ho vaig començar a fer i ho segueixo fent per un sentiment que tinc cap a ells. Al principi venia sol, amb algun amic o amb els meus pares. Ara ja fa cosa d'un mes que m'acompanya un grup de gent. No vull sortir enlloc perquè penso que si s'ha de fer ressò d'alguna notícia ha de ser per explicar què es fa i no qui ho fa.
- Fins quan creu que haurà de seguir dient-los bona nit des d'aquí?
- Espero que no hagi de venir gaires més nits, tot i que, evidentment, vindré les siguin necessàries. Però desitjo que estiguin fora ben aviat.
- I si els cau una condemna d'anys?
- Tant de bo que no, però si és així, seguiré venint fins que siguin lliures.
- Els ha enviat alguna carta?
- Sí. Al principi de tot els n'hi vaig enviar una a cada un, presentant-me i explicant-los què feia cada nit. Alguns d'ells em van respondre.
