18
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
16:32h
La comarca del Bages ha recuperat l'ocupació que tenia abans del 2012 tot i que el nombre d'empreses segueix estan per sota de les que tenia el 2008. Segons l'estudi Creixement econòmic i activitat empresarial al Bages 2012-2016, presentat aquest dijous al migdia a la Cambra de Comerç de Manresa i que inclou les dades del 2016, la comarca té un pes del 2% a Catalunya, amb 11.205 empreses, 53.462 persones ocupades i 2.859,6 milions d'euros de valor afegit brut (VAB). Destaca el sector de la indústria, que manté el pes específic i que és el responsable del 30% de l'ocupació i el 41% del VAB de la comarca, tot i que els serveis són el sector que més van créixer el 2016.
La Cambra de Comerç de Manresa ha donat a conèixer aquest migdia els resultats de l'estudi que inclou les dades fins a final de l'exercici 2016. El president de l'ens, Pere Casal, ha especificat que el document incorpora els municipis del Moianès que abans pertanyien al Bages i, a diferència de les edicions anteriors, no hi inclou els números de les empreses que malgrat tenir negoci no tenen la seu social al territori, fet que pot causar que existeixi alguna desviació en els resultats.
Creix la productivitat
Segons la radiografia de la mostra, presentada pel tècnic de la Cambra de Comerç, Jaume Ferrer, al Bages ara hi ha empreses més grans, productives i que generen més riquesa. El 2016 a la comarca hi havia 53.462 persones ocupades, amb una mitjana de 4,77 treballadors per empresa, la xifra més elevada des del 2012. El nombre d'ocupats és un 10% més que el 2012, amb quasi 6.000 llocs de feina més. Aquest fet provoca que el VAB s'hagi incrementat, de manera que cada negoci va generar quasi un 2,8% més que en l'any anterior.
L'estudi situa el pes econòmic del Bages respecte a Catalunya entorn del 2%. Hi ha 11.205 empreses, més que els exercicis anteriors, però encara menys de les que hi havia abans del 2008. En aquest sentit, ha insistit Ferrer, els efectes de la construcció són determinats. El tècnic ha recordat que només el 2006 es van iniciar 6.370 habitatges i que el 2016 van ser 118.
Segons Ferrer, el Bages s'està acostant als nivells de productivitat mitjans de Catalunya, encara que varia en funció del sector. La indústria continua tenint un pes específic important, creant el 30% de l'ocupació i el 41% del VAB de la comarca. No obstant això, però, ha lamentat que la indústria 4.0 no acaba de reprendre el vol al territori.
El tècnic també ha volgut remarcar el creixement de l'automoció malgrat la incertesa del seu futur. Els darrers números posen de manifest que té una base exportadora superior a la mitjana catalana del mateix sector.
Els serveis, però, són el sector que més va créixer el 2016 i que aglutinen a més empreses i comarques. Casals, però, ha volgut diferenciar entre serveis a les persones i empreses, i comerç i hostaleria "que van més coixos". El president de la Cambra ha alertat del fet que cal analitzar bé que és el que "falla" tot apel·lant al fet que el comerç, en conjunt, és el sector que té més valor afegit perquè té més empreses i persones ocupades.
Segons Casals, malgrat que s'ha de tenir en compte que l'indicador no inclou els números de les empreses que no tenen la seu social al territori, ha apel·lat a aspectes com l'augment de la zona blava a Manresa com a "determinants" perquè el consumidor opti per anar a comprar a altres indrets on no hagi de pagar per estacionar. Casals ha fet una crida a l'administració a posar-se les piles i a donar eines a les empreses per facilitar l'obertura de negocis i a donar la volta "al que sí que és evitable".
En paral·lel, a nivell administratiu, el president de la Cambra de Comerç de Manresa, ha assegurat que hi ha dues assignatures pendents. D'una banda la millora de les infraestructures per facilitar el transport de mercaderies i, per una altra, "endreçar els polígons a la comarca i pensar més en polígons supramunicipals i que siguin eficients".
La regidora d'Ocupació i Emprenedoria de l'Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz, present en la presentació de l'estudi, ha compartit la necessitat de "la concentració entre els agents públics i privats per aconseguir les infraestructures necessàries", així com treballar perquè els polígons "deixin de ser deficients".
Menys endeutament
L'estudi també assenyala la situació de les empreses i la concentració sectorial com a dos factors a tenir en compte per avaluar la vulnerabilitat. Així, malgrat mostra que les empreses han millorat la seva situació financera reduint l'endeutament, posa de manifest que encara es troben en situació de risc una quarta part de les empreses.
La Cambra de Comerç de Manresa ha donat a conèixer aquest migdia els resultats de l'estudi que inclou les dades fins a final de l'exercici 2016. El president de l'ens, Pere Casal, ha especificat que el document incorpora els municipis del Moianès que abans pertanyien al Bages i, a diferència de les edicions anteriors, no hi inclou els números de les empreses que malgrat tenir negoci no tenen la seu social al territori, fet que pot causar que existeixi alguna desviació en els resultats.
Creix la productivitat
Segons la radiografia de la mostra, presentada pel tècnic de la Cambra de Comerç, Jaume Ferrer, al Bages ara hi ha empreses més grans, productives i que generen més riquesa. El 2016 a la comarca hi havia 53.462 persones ocupades, amb una mitjana de 4,77 treballadors per empresa, la xifra més elevada des del 2012. El nombre d'ocupats és un 10% més que el 2012, amb quasi 6.000 llocs de feina més. Aquest fet provoca que el VAB s'hagi incrementat, de manera que cada negoci va generar quasi un 2,8% més que en l'any anterior.
L'estudi situa el pes econòmic del Bages respecte a Catalunya entorn del 2%. Hi ha 11.205 empreses, més que els exercicis anteriors, però encara menys de les que hi havia abans del 2008. En aquest sentit, ha insistit Ferrer, els efectes de la construcció són determinats. El tècnic ha recordat que només el 2006 es van iniciar 6.370 habitatges i que el 2016 van ser 118.
Segons Ferrer, el Bages s'està acostant als nivells de productivitat mitjans de Catalunya, encara que varia en funció del sector. La indústria continua tenint un pes específic important, creant el 30% de l'ocupació i el 41% del VAB de la comarca. No obstant això, però, ha lamentat que la indústria 4.0 no acaba de reprendre el vol al territori.
El tècnic també ha volgut remarcar el creixement de l'automoció malgrat la incertesa del seu futur. Els darrers números posen de manifest que té una base exportadora superior a la mitjana catalana del mateix sector.
Els serveis, però, són el sector que més va créixer el 2016 i que aglutinen a més empreses i comarques. Casals, però, ha volgut diferenciar entre serveis a les persones i empreses, i comerç i hostaleria "que van més coixos". El president de la Cambra ha alertat del fet que cal analitzar bé que és el que "falla" tot apel·lant al fet que el comerç, en conjunt, és el sector que té més valor afegit perquè té més empreses i persones ocupades.
Segons Casals, malgrat que s'ha de tenir en compte que l'indicador no inclou els números de les empreses que no tenen la seu social al territori, ha apel·lat a aspectes com l'augment de la zona blava a Manresa com a "determinants" perquè el consumidor opti per anar a comprar a altres indrets on no hagi de pagar per estacionar. Casals ha fet una crida a l'administració a posar-se les piles i a donar eines a les empreses per facilitar l'obertura de negocis i a donar la volta "al que sí que és evitable".
En paral·lel, a nivell administratiu, el president de la Cambra de Comerç de Manresa, ha assegurat que hi ha dues assignatures pendents. D'una banda la millora de les infraestructures per facilitar el transport de mercaderies i, per una altra, "endreçar els polígons a la comarca i pensar més en polígons supramunicipals i que siguin eficients".
La regidora d'Ocupació i Emprenedoria de l'Ajuntament de Manresa, Cristina Cruz, present en la presentació de l'estudi, ha compartit la necessitat de "la concentració entre els agents públics i privats per aconseguir les infraestructures necessàries", així com treballar perquè els polígons "deixin de ser deficients".
Menys endeutament
L'estudi també assenyala la situació de les empreses i la concentració sectorial com a dos factors a tenir en compte per avaluar la vulnerabilitat. Així, malgrat mostra que les empreses han millorat la seva situació financera reduint l'endeutament, posa de manifest que encara es troben en situació de risc una quarta part de les empreses.