Marcel Mauri: «No tenim cap esperança amb el govern de Pedro Sánchez»

El vicepresident d'Òmnium, Marcel Mauri, ha estat aquest dimecres a Manresa per participar en la campanya Demà pots ser tu que organitza l'entitat cultural amb altres que hi són adherides. Abans d'entrar a l'Auditori de la Plana de l'Om ha tingut un moment per parlar amb NacióManresa de l'actualitat més recent.

- Va dir que amb la situació que hi ha, seria gairebé pornogràfic aprovar els Pressupostos Generals de l'Estat. A parer seu, què haurien de fer ERC i el PDECat?

- El que vaig dir exactament és que havent-hi presos polítics i aquesta repressió, que l'única manera que tingui el govern espanyol de dialogar amb Catalunya sigui a través que els partits independentistes aprovin els pressupostos, és gairebé pornogràfic i que no s'entén. A partir d'aquí, el que els partits facin o deixin de fer, és cosa seva. 

- Després de l'ultimàtum de Quim Torra i de les crítiques al PSOE pel seu immobilisme, fins quan creu que se li ha de donar confiança a Pedro Sánchez?

- Nosaltres, com a Òmnium, no tenim gens de confiança en Pedro Sánchez. Un govern espanyol que és capaç de dir que algunes de les imatges de l'1-O són fake news (això ho va dir ni més ni menys que la seva portaveu) o que a Escòcia no es va fer un referèndum pactat (en aquest cas de la mà de la vicepresidenta), no es mereix confiança. Per no parlar de l'últim incident del ministre Borrell amb Bèlgica per voler silenciar la veu catalana sistemàticament. No tenim cap esperança amb aquest govern. 

A partir d'aquí, s'entén que el govern català, com ha fet sempre, intenti dialogar i estendre la mà. El que passa és que veiem que, malauradament, les formes poden canviar, i la realitat és que portem més de quatre mesos amb el govern PSOE i segueix havent-hi la Llei Mordassa, presos polítics, gent a l'exili, més de mil persones represaliades i, fins i tot, segueixen havent-hi recursos presentats pel govern espanyol contra decisions sobiranes del Parlament com, en aquest cas, per defensar la monarquia.

- Què s'hauria de fer a partir de la sentència que caigui als presos polítics?

- Hi ha d'haver una resposta sòlida, unitària i contundent, que estem segurs que hi serà. A Catalunya, sempre que s'han posat en risc els drets civils i la democràcia –que és el que està en joc ara mateix- la resposta sempre ha estat àmplia i contundent. Això segur que es materialitzarà amb mobilitzacions diverses, com ja hem anat veient en els darrers anys. I es farà amb tota la contundència i la fermesa que calgui, i sempre des d'aquesta desobediència civil no violenta, i des de les manifestacions pacífiques que sempre s'han fet.

Això sí; sempre tenint clar que pacifisme no vol dir passivitat. La bandera del diàleg, de la pau, de la democràcia -que és la que sempre abanderem nosaltres- no és sinònim d'estar aturats. Al contrari: és sinònim d'estar en tensió i defensar els drets. I els drets es defensen exercint-los. Des del carrer.

- Fa poques setmanes que s'ha obert l'Oficina pels Drets Civils i Polítics de Catalunya. Serà útil?

- És un ens imprescindible, perquè Catalunya, precisament, és un dels territoris de l'estat espanyol on hi ha més delictes d'odi, precisament perquè hem vist aquest mal ús que el mateix Estat ha fet dels delictes d'odi, amb una extrema dreta que va campant lliurement pels carrers, que omple estadis i que fins i tot farà que els nostres líders estiguin asseguts, d'aquí a una setmana, al banc dels acusats.

Per tant, en una societat madura i democràtica com la nostra, tenint en compte que el populisme i els partits populistes cada cop estan agafant més embranzida –no només en el nostre país, sinó, malauradament, arreu d'Europa i del món-, és més imprescindible que mai que, des de la màxima institució del nostre país, es vetlli per aquests drets quan, en aquest moment, precisament, veiem que estan en perill.