17
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
18
d'octubre
a la
13:06h
Són diversos els actes que s'estan celebrant arreu del món per commemorar el cinquantè aniversari de la pel·lícula d'Stanley Kubrick 2001: una odissea a l'espai. El Festival de Cannes la va homenatjar tornant-la a projectar; el de Sitges va optar per fer-la present en el cartell promocional de la seva 51a edició, i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) inaugurarà, properament, una exposició retrospectiva dedicada al cineasta, per posar-ne alguns exemples. Qui també reviurà aquesta obra mestra de la ciència ficció és el municipi de Castellnou de Bages, i no pas perquè aculli un festival de cinema ni una exposició.
El lligam entre aquest poble bagenc i el film de Kubrick es remunta a l'any 1993, quan el govern municipal d'aleshores va demanar ajuda a la Diputació de Barcelona per restaurar l'església parroquial de Sant Andreu (incendiada l'any 1936 en el marc de la Guerra Civil) i el cementiri annex. L'arquitecte encarregat de capitanejar el projecte va ser Antoni González Moreno-Navarro, aleshores cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, conegut, sobretot, per ser el creador del mètode de restauració monumental SCCM.
En un article que va publicar a la revista Loggia, el mateix González explicava per elaborar el projecte de restauració -i intervenció- es va basar en els cementiris de Villaluenga del Rosario (Cadis) i, especialment, en el de Comillas, a Cantàbria, aquest darrer presidit per un àngel de pedra blanca de Josep Llimona. En el cas de Castellnou, ell mateix confessava que "vam creure que l'escultura que havia de menar l'espai no s'havia de relacionar amb la religió", perquè es tractava d'un cementiri municipal no confessional, però sí que "havia d'expressar un missatge espiritual". Finalment, va optar per reproduir el monòlit negre protagonista de 2001, "símbol genuí del misteri, d'allò desconegut i de l'amor i la pau com a úniques sortides d'una història basada en l'odi i la violència", apuntava.
Les obres de restauració van acabar l'any 2000, però no ha estat fins ara, amb l'entrada al govern del republicà Domènec Òrrit, que s'ha decidit posar en valor la vessant cinematogràfica de l'espai. "Va venir tot força rodat", explica l'alcalde, que comenta que "quan vaig adonar-me que aquest any se celebrava el cinquantè aniversari de la pel·lícula de Kubrick, vaig pensar que era una excusa ideal per donar a conèixer el monòlit que tenim aquí, que és únic".
Anar més enllà
La proposta d'homenatge a 2001 que impulsa l'Ajuntament de Castellnou s'emmarcarà dins d'una jornada pluridisciplinària que lluny de parlar de l'anècdota de la pel·lícula, analitzarà "el que va suposar un cop es va estrenar". "No tenim la intenció de competir ni amb Sitges, ni amb Cannes ni amb cap festival o iniciativa d'homenatge", diu Òrrit, que assenyala que "el que volem és anar més enllà i parlar de la post-pel·lícula i de tot el que va venir després" de la seva incursió a la gran pantalla. Però no només això: aprofitant la gran predisposició d'Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro, s'aprofitarà, també, per aprofundir en la intervenció arquitectònica que va realitzar: "volem que ens expliqui què hi ha al darrere de l'obra, quin era el seu propòsit", ressalta el batlle.
La jornada tindrà lloc el dissabte 27 d'octubre i es dividirà en tres parts. La primera començarà a les onze del matí i es durà a terme a la sala polivalent del municipi, situada just al costat del cementiri. Allà, el mateix Gonzàlez Moreno-Navarro dirigirà una matinal d'arquitectes en la qual explicarà la intervenció que va fer a Castellnou, emfatitzant en el monòlit que la presideix.
La segona part de la jornada -que també tindrà lloc a la sala polivalent- engegarà a les quatre de la tarda i consistirà en una taula rodona que s'endinsarà en els aspectes filosòfics, historiogràfics i musicals de 2001. Estarà formada pel crític de cinema Jordi Bordas, que oferirà una versió historiogràfica del context i l'impacte del film; pel guionista i doctor en Comunicació Audiovisual Ivan Pintor, que interpretarà la simbologia de la pel·lícula i n'analitzarà la influència en el cinema contemporani, i pel compositor i director d'orquestra Francesc Prat, que penetrarà en la banda sonora. Tot plegat estarà moderat per l'escriptor Joan Jordi Miralles.
Finalment, a les set de la tarda, tindrà lloc el darrer esglaó de la jornada. Els protagonistes seran el cementiri i els espais que l'envolten; la música de la pel·lícula, i els mateixos assistents. "Serà com una mena de diàleg entre aquests tres agents", puntualitza Òrrit, tot matisant que "volem crear un ambient íntim on cadascú interpreti i visqui el que senti" a partir del que s'haurà tractat a la taula rodona prèvia. En aquest sentit, a cada espai (n'hi haurà cinc) hi sonarà una de les peces que conformen la banda sonora del 2001 de Kubrick.
La plaça de l'Església s'harmonitzarà amb Also Sprach Zarathrusta, de Richard Strauss; l'interior de l'església de Sant Andreu, amb Athmosphères, de Györg Ligeti; a la capçalera romànica hi sonarà And er schonen blauen Donau, de Johan Strauss; a la part inferior del cementiri, Balle Suite Gayaneh, d'Aram Khachaturian, i al costat del monòlit, Kyrie, de Györg Ligeti.
Totes tres propostes seran gratuïtes i d'entrada lliure. Podeu consultar el programa complet de la jornada descarregant-vos aquest fitxer.
El lligam entre aquest poble bagenc i el film de Kubrick es remunta a l'any 1993, quan el govern municipal d'aleshores va demanar ajuda a la Diputació de Barcelona per restaurar l'església parroquial de Sant Andreu (incendiada l'any 1936 en el marc de la Guerra Civil) i el cementiri annex. L'arquitecte encarregat de capitanejar el projecte va ser Antoni González Moreno-Navarro, aleshores cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació, conegut, sobretot, per ser el creador del mètode de restauració monumental SCCM.
En un article que va publicar a la revista Loggia, el mateix González explicava per elaborar el projecte de restauració -i intervenció- es va basar en els cementiris de Villaluenga del Rosario (Cadis) i, especialment, en el de Comillas, a Cantàbria, aquest darrer presidit per un àngel de pedra blanca de Josep Llimona. En el cas de Castellnou, ell mateix confessava que "vam creure que l'escultura que havia de menar l'espai no s'havia de relacionar amb la religió", perquè es tractava d'un cementiri municipal no confessional, però sí que "havia d'expressar un missatge espiritual". Finalment, va optar per reproduir el monòlit negre protagonista de 2001, "símbol genuí del misteri, d'allò desconegut i de l'amor i la pau com a úniques sortides d'una història basada en l'odi i la violència", apuntava.
L'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages, amb el cementiri al costat Foto: AFT
Les obres de restauració van acabar l'any 2000, però no ha estat fins ara, amb l'entrada al govern del republicà Domènec Òrrit, que s'ha decidit posar en valor la vessant cinematogràfica de l'espai. "Va venir tot força rodat", explica l'alcalde, que comenta que "quan vaig adonar-me que aquest any se celebrava el cinquantè aniversari de la pel·lícula de Kubrick, vaig pensar que era una excusa ideal per donar a conèixer el monòlit que tenim aquí, que és únic".
Anar més enllà
La proposta d'homenatge a 2001 que impulsa l'Ajuntament de Castellnou s'emmarcarà dins d'una jornada pluridisciplinària que lluny de parlar de l'anècdota de la pel·lícula, analitzarà "el que va suposar un cop es va estrenar". "No tenim la intenció de competir ni amb Sitges, ni amb Cannes ni amb cap festival o iniciativa d'homenatge", diu Òrrit, que assenyala que "el que volem és anar més enllà i parlar de la post-pel·lícula i de tot el que va venir després" de la seva incursió a la gran pantalla. Però no només això: aprofitant la gran predisposició d'Antoni Gonzàlez Moreno-Navarro, s'aprofitarà, també, per aprofundir en la intervenció arquitectònica que va realitzar: "volem que ens expliqui què hi ha al darrere de l'obra, quin era el seu propòsit", ressalta el batlle.
La jornada tindrà lloc el dissabte 27 d'octubre i es dividirà en tres parts. La primera començarà a les onze del matí i es durà a terme a la sala polivalent del municipi, situada just al costat del cementiri. Allà, el mateix Gonzàlez Moreno-Navarro dirigirà una matinal d'arquitectes en la qual explicarà la intervenció que va fer a Castellnou, emfatitzant en el monòlit que la presideix.
La segona part de la jornada -que també tindrà lloc a la sala polivalent- engegarà a les quatre de la tarda i consistirà en una taula rodona que s'endinsarà en els aspectes filosòfics, historiogràfics i musicals de 2001. Estarà formada pel crític de cinema Jordi Bordas, que oferirà una versió historiogràfica del context i l'impacte del film; pel guionista i doctor en Comunicació Audiovisual Ivan Pintor, que interpretarà la simbologia de la pel·lícula i n'analitzarà la influència en el cinema contemporani, i pel compositor i director d'orquestra Francesc Prat, que penetrarà en la banda sonora. Tot plegat estarà moderat per l'escriptor Joan Jordi Miralles.
L'església de Sant Andreu de Castellnou de Bages, amb el cementiri al costat Foto: AFT
Finalment, a les set de la tarda, tindrà lloc el darrer esglaó de la jornada. Els protagonistes seran el cementiri i els espais que l'envolten; la música de la pel·lícula, i els mateixos assistents. "Serà com una mena de diàleg entre aquests tres agents", puntualitza Òrrit, tot matisant que "volem crear un ambient íntim on cadascú interpreti i visqui el que senti" a partir del que s'haurà tractat a la taula rodona prèvia. En aquest sentit, a cada espai (n'hi haurà cinc) hi sonarà una de les peces que conformen la banda sonora del 2001 de Kubrick.
La plaça de l'Església s'harmonitzarà amb Also Sprach Zarathrusta, de Richard Strauss; l'interior de l'església de Sant Andreu, amb Athmosphères, de Györg Ligeti; a la capçalera romànica hi sonarà And er schonen blauen Donau, de Johan Strauss; a la part inferior del cementiri, Balle Suite Gayaneh, d'Aram Khachaturian, i al costat del monòlit, Kyrie, de Györg Ligeti.
Totes tres propostes seran gratuïtes i d'entrada lliure. Podeu consultar el programa complet de la jornada descarregant-vos aquest fitxer.