Reforma Horària

Serra: «Només traient el canvi d'hora i tornant a Greenwich no arreglarem el desajust horari dels catalans»

El manresà Alexis Serra és des del passat mes de juny Coordinador per a l'Impuls de la Reforma Horària i treballa per modernitzar i fer més saludables els hàbits dels catalans a través de canvis en l'organització de la jornada diària

, Manresa | 09/10/2018 a les 17:02h
Arxivat a: Societat, canvi d'hora, Reforma Horària, Alexis Serra
El Coordinador de l'Impuls de la Reforma Horària, Alexis Serra, a la seu de NacióManresa
El Coordinador de l'Impuls de la Reforma Horària, Alexis Serra, a la seu de NacióManresa | Pere Fontanals
El passat mes de juny, el president de la Generalitat, Quim Torra, va encarregar al manresà Alexis Serra la coordinació per a l'Impuls de la Reforma Horària, un encàrrec que treballa amb l'Objectiu 2025 de modernitzar els hàbits horaris dels catalans i les catalanes, per conciliar la vida familiar i laboral i millorar en la salut i la son, i de passada en el rendiment i la productivitat.

Entremig, però, l'estudi d'Europa per eliminar el canvi d'hora estacional, també li ha donat feina.

- Està al capdavant d'una iniciativa ciutadana que el govern de la Generalitat vol fer realitat d'aquí set anys.

- Sí, en el marc de l'Objectiu 2025, sorgit del Pacte per la Reforma Horària signat l'any passat per més d'un centenar d'institucions i entitats. Això va suposar un punt i seguit del que ja havia començat, l'any 2014, la plataforma Iniciativa per a la Reforma Horària- Ara és l'Hora, que va dedicar-se a conscienciar i sensibilitzar la població per aconseguir que Catalunya tingués uns horaris més saludables i més adequats a la majoria dels estats europeus. Està formada per una quinzena d'experts encapçalats per Fabian Mohedano.

- I vostè els ha agafat el relleu.

- A mi em van nomenar Coordinador per a l'Impuls de la Reforma Horària, que té com a missió principal crear l'Oficina per a la Reforma Horària, un organisme que s'ubicarà físicament i políticament a Presidència i que, amb una clara connotació transversal, s'encarregarà de desenvolupar la carta de compromisos que ens haurà de dur a l'Objectiu 2025.

- I quins són, aquests compromisos?

- L'objectiu del govern és estudiar com modificar, a nivell organitzatiu, els horaris del teixit productiu, de les escoles, del món del comerç, de les activitats extraescolars... per adequar-les  a uns elements una mica més saludables. Els joves, per exemple. Molts d'ells acaben les extraescolars a les nou, a les deu i fins i tot a les onze de la nit. I això fa que sopin molt tard i que vagin a dormir encara més tard.

- Però se segueixen llevant igual de d'hora.

- Exacte. I això els afecta a l'hora de dormir i, com a conseqüència, al seu rendiment. La qualitat del son no és la mateixa i això li repercutirà en l'aprenentatge i, més endavant, en la capacitat productiva. És en aquest punt on hi incidirem des del govern a través d'aquesta Oficina per a la Reforma Horària. 

- I tot el que fa referència al canvi d'hora que fem cada mig any?

- Aquest és un debat que s'ha superposat a la feina primera que volem fer des de la Generalitat, que és la d'organitzar-nos el temps perquè sigui més saludable per al conjunt de les persones. El tema del canvi d'hora s'ha tornat a posar damunt la taula a través de l'enquesta que la Comissió Europea va fer per al conjunt de la població. El resultat va destapar que la majoria dels participants creien que no calia canviar l'horari perquè no hi veien cap tipus d'efecte positiu. Però això forma part d'un altre debat que s'està tenint a nivell europeu, a l'Estat espanyol i també a Catalunya. I encara n'hi ha un altre.

- Quin?

- A Catalunya –i, per extensió, al conjunt de l'Estat espanyol- estem ubicats en un fus horari que no és el que ens pertocaria geopolíticament. El que hauríem de tenir seria el del Meridià de Greenwich (el que fa servir Londres), però en comptes d'això estem ubicats al fus horari del costat, el d'Alemanya. I això encara provoca un altre desajust. 

- Com s'explica?

- L'any 1940 el règim franquista va decidir canviar el fus horari per –se suposa– estar més alineat al nazisme.

- Tenint en compte la fama que tenim els catalans d'anar a dormir tard, si ens regíssim pel fus horari de Greenwich, ens posaríem al llit una hora abans. El primer pas no seia situar-nos, geogràficament, on ens tocaria?

- És cert que si modifiquéssim el fus horari, això ens ajudaria, en bona mesura, a tenir uns tempos una mica més saludables. Però el que igualment hem de fer (perquè la pròpia societat ens ho demana) és procurar modificar els hàbits que tenim com a ciutadans. L'hàbit d'anar a dormir tard, per exemple, és conseqüència, moltes vegades, de l'horari laboral, que ens fa plegar tard. Cal entendre, doncs, que encara que suprimim el canvi d'hora i tornem a Greenwich, no acabarem d'arreglar del tot la problemàtica. En aquest sentit, la feina organitzativa té molta importància igualment, i per això hem encarregat un informe perquè s'avaluï tot plegat.

- A qui l'heu encarregat?

- Al Consell Assessor per la Reforma Horària, un instrument creat el juliol adscrit a Presidència que està format per 16 experts en diverses temàtiques que assessoren el govern en temes de reforma horària i usos del temps en general.

- I què s'avaluarà, en aquest informe?

- S'estudiarà fins a quin punt és millor l'horari d'hivern o d'estiu i es donarà l'opinió davant de si cal retornar o no al fus de Greenwich. Això ens ajudarà a explicar a la societat si és millor quedar-se amb l'horari d'estiu o el d'hivern. Entenem que és important que la gent conegui les possibles conseqüències que tindria quedar-se en un horari d'estiu i les que tindria quedar-se en l'horari d'hivern, sobretot en termes de salut.

- Tornem al tema de l'horari laboral. Diu que hi ha molta gent que plega tard de la feina. Tot i així, tant l'administració com la banca, fan un horari força europeu, de vuit a tres. Els comerços, en canvi, tanquen a la una del migdia i tornen a obrir a les cinc. Podrien, aquests darrers, concentrar les hores laborals en una franja horària?

- Hi ha molts elements a tenir en compte, i precisament és això el que no fa fàcil que tot un país, com és Catalunya, faci un canvi de xip. Si fos senzill, el govern no hauria creat cap oficina. Nogensmenys, sí que és cert que hi ha alguns àmbits -com pot ser el món de la banca o del sector públic- que faciliten uns horaris que teòricament afavoreixen aquesta reforma horària, amb alguns ajustos molt pendents de fer, tot sigui dit.

- Expliqui's.

- Encara ara, dins la funció pública, s'ha d'avançar molt en aspectes com els d'ajudar a flexibilitzar entrades i sortides o el d'apostar pel tele-treball aprofitant que encara tenim un departament de Funció Pública i Polítiques Digitals que el que fa és unir tots aquells elements de modernitat d'un país (com és l'aprofitament de les aplicacions digitals) per avançar en la millora de la flexibilització i conciliació.

- Tornem a l'horari comercial.

- En el teixit productiu –que és on hi treballen centenars de milers de catalans i catalanes– s'ha d'intentar que hi hagi cada cop més i millors mesures per anar flexibilitzant els horaris. Hi ha empreses que des de la seva cultura empresarial ja han entès que és important que per a un major vincle entre l'empresari/a i el treballador/a, s'han d'anar implementant mecanismes de flexibilització del treball. Aquest fet facilitarà, efectivament, la conciliació de la vida personal, familiar i professional. 

- I com ho fem?

- Cal incidir en aquells terrenys que actuen com a palanca d'accelerador. En el moment en què aconseguim reajustar els horaris educatius –un tema que hem de parlar amb totes les parts afectades–, hi haurà un altre conjunt d'actors que si aquests primers es modifiquen, també aniran canviant. Nosaltres som els encarregats d'impulsar tot això. I és precisament perquè sabem que cal molta capacitat de diàleg, que parlem de l'Objectiu 2025 i no de l'any vinent. Ara estem en aquest inici de començar a escriure què és el que ens convindrà fer a partir dels propers mesos i sobretot en el proper any.

- Abans del 2025 veurem alguna cosa?

- Sí. Abans del 2025 la idea és que es puguin veure coses. Jo crec que veurem petits nous canvis i que en un futur no gaire llunyà sabrem implantar proves pilot en les quals puguem tastar i experimentar, en un territori determinat, com s'implanta una hipotètic reforma horària

- Es veu conduint tot aquest procés fins al 2025? O les eleccions municipals de Manresa el podrien tornar a fer entrar en política local?

- Jo ara em plantejo desenvolupar aquesta acció, que per a mi és molt apassionant perquè conjumina la política social i la modernització, equiparant els horaris a nivell europeu. Tinc moltes ganes de poder treballar tant com sigui possible. Pel que fa a les municipals, no m'he plantejat res però tampoc m'han demanat res. Amb tot, és evident que m'estimo Manresa perquè és la meva ciutat, i sempre hi tinc un ull posat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Relació de serveis funeraris al Bages per al dia 13