​Ada Vilaró culmina a Manresa el seu pelegrinatge pel silenci invocant la pau i la fraternitat

Descalça i amb un vestit blanc que li arribava als turmells. Així és com l'artista catalana Ada Vilaró ha arribat a la plaça Europa de Manresa, després d'haver-se passat sis dies recorrent, a peu, la comarca del Bages en el marc de la performance inclosa dins la Fira Meditarrània de Manresa Pas per la pau, un viatge "íntim" i "compartit en comunitat" que, a través del silenci buscava, en primera instància, reivindicar la concòrdia i l'harmonia entre la humanitat.
 
Recolzant, a la seva espatlla, una tela blanca enrotllada, Vilaró ha caminat pel Centre Històric de Manresa fins a arribar davant de la Seu, acompanyada dels tabalers de Xàldiga així com també de persones anònimes que la seguien sense dir res, només escoltant el so rítmic i imponent dels tambors que feien sonar els membres de l'entitat local.
 
Un cop davant la basílica, Vilaró ha avançat pel terreny pedregós que s'havia col·locat expressament per a l'ocasió. El públic s'ha assegut al voltant del camp escènic i la música de la Cobla Catalana dels Sons Essencials -part activa en la organització del projecte- ha encetat el seu repertori de cançons populars, "l'altra peça que trena aquesta performance, que el que busca és unir el llenguatge contemporani amb el tradicional", ha explicat la mateixa artista.
 
Així doncs, i després que els de Xàldiga afegissin l'ingredient del foc en la seva recepta d'accions folklòriques, Vilaró ha llegit el discurs final que Charles Chaplin va interpretar en el film El Gran Dictador i que entre altres coses reflexionava sobre la inhumanitat humana, les desigualtats entre iguals i sobre la justícia injusta. "Es tracta d'un discurs tan vigent que sembla escrit d'ara mateix", ha assenyalat l'artista, tot afegint que "l'he volgut compartir perquè siguem conscients que el poder el té el poble, i que nosaltres som capaços de decidir quin món volem crear".
 
Tot plegat ha acabat amb la desplegada de la tela blanca que Vilaró duia embolicada damunt l'espatlla. Aquell tros de roba, de 20 metres, l'havia acompanyat durant els sis dies de pelegrinatge per la comarca. A cada poble on pernoctava, l'obria i deixava que tothom que ho volgués hi escrivís algun desig per a un món millor. "Hi han escrit, entre d'altres, les monges benedictines del convent de Sant Benet; els monjos de Montserrat; gent gran que quan era jove havia viscut en guerra, i també alguns dels presos de Lledoners", ha manifestat.
 
El centre penitenciari on hi ha set dels nou presos polítics ha estat una de les últimes parades que ha fet Vilaró al llarg del seu viatge silenciós: "ha estat molt colpidor i molt dur, entrar-hi i veure'ls", ha explicat, assenyalant que "el missatge que m'han fet arribar ha estat d'unió i de força".
 
Una experiència "molt intensa"
 
La travessa per la pau va començar el passat diumenge, 30 de setembre, des de Món Sant Benet i va fer la primera parada a El Pont de Vilomara. L'endemà va arribar fins a Castellbell i el Vilar, i des d'allà, el dimarts dia 2 d'octubre va coronar Montserrat. Els darrers punts de pernoctació van ser Sant Salvador de Guardiola i Sant Joan de Vilatorrada. Cada jornada es traduïa en una caminada de 18 quilòmetres, aproximadament.
 
"Ha estat una experiència molt intensa", ha exclamat l'alma mater del projecte. "A cada poble que anàvem la gent ens rebia amb els braços oberts i ens oferia els espais públics del municipi per dormir-hi, i també menjar", ha afegit. En aquest sentit, Vilaró també ha destacat el per què del silenci com a bandera de la iniciativa: "és un llenguatge comú que té música; si estàs en silenci un minut aquesta música sona d'una manera i si hi estàs molta estona agafa un altre gruix i sona diferent", ha conclòs, tot assegurant que "[el silenci] és capaç de travessar murs".