04
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
14:41h
El mestre mallorquí Felip Munar deia, en un article publicat a la revista Escola Catalana d'Òmnium Cultural, que "les possibilitats expressives i de riquesa lèxica que ofereix la pràctica de la tècnica del glosat són immenses" perquè "permeten treballar l'expressió oral amb garanties d'èxit i recuperar les arts de la persuasió, del diàleg i de la confrontació mitjançant la paraula".
Aquesta màxima s'adiu perfectament a la proposta inèdita que han presentat aquest matí de dijous, en el marc de les estrenes absolutes de la Fira Mediterrània de Manresa, els membres de la companyia garrotxina El Somni del Drac, creada l'any 2003 per Marta Rius i Guillem Ballaz. Sota el títol L'Agència Secreta de les Paraules, els dos intèrprets han fet viatjar els alumnes de tres escoles de la ciutat (l'Ítaca, la Font i l'Oms i de Prat) pel món dels mots a través de tonades populars catalanes com els garrotins, les nyacres o les cançons de pandero.
La proposta, que ha tingut lloc a la sala petita del teatre Kursaal, ha fet interactuar el públic des del primer moment. Fins i tot abans que s'assegués a les butaques. Un per un, els infants anaven passant, en fila, per un detector de paraules, que impedia que ningú entrés a veure l'espectacle "amb cap idea preestablerta".
Un cop tothom era al seu lloc, la Diana i el Ramon, els protagonistes de la història, s'han plantat davant de l'escenari. Els responsables de l'Agència Secreta de les Paraules -dedicada a la conservació i sanejament de les paraules- els havien citat. I per què? Doncs perquè segons els han explicat dues veu en off, "sou els dos candidats finals a ocupar la nova plaça d'Agent Secret del servei de Paraules Aparellades". "Qui superi amb millor nota les proves a què us sotmetrem, tindrà la feina", han conclòs, tot recalcant la importància del públic assistent, "que us ajudarà en tot el procés".
L'acció estava servida i ha començat amb una cançó de benvinguda, amb veus en directe i la música en viu d'un acordió i un violí, interpretats pels mateixos concursants. La primera prova que han hagut de passar ha consistit en improvisar la lletra d'una cançó amb rimes. Per a fer-ho, han demanat la col·laboració de dos voluntaris, que els han ajudat a pensar paraules.
El segon repte també ha comptat amb l'ajuda del pati de butaques. Una voluntària ha dibuixat, a esquenes de la Diana, un animal. Ella l'ha hagut d'endevinar fent preguntes a la resta d'escolars mitjançant una cançó.
La tònica d'improvisar lletres amb melodies populars catalanes també s'ha donat en la penúltima prova, que ha demanat als espectadors que s'inventessin un rumor. Llavors, fent servir les immenses lletres A, S i P que presidien el camp de joc, els actors han simulat que eren els veïns d'una escala que feien córrer la notícia inventada pels alumnes. Al final, el primer rumor no ha tingut res a veure amb l'últim.
Els dos aspirants a Agent Secret han finalitzat la prova d'accés explicant un conte tradicional (cantant) sense poder dir dues paraules que el públic havia triat. Si les deien, els infants feien sonar una botzina.
Tot plegat ha acabat al cap d'una hora, quan els de l'Agència Secreta de les Paraules els han anunciat que havien empatat i que, per tant, tots dos passaven a formar part del cos secret.
Reivindicar la glosa com una eina de joc
Marta Rius i Guillem Ballaz, els creadors de l'espectacle, ja fa anys que volten per Catalunya oferint propostes pròpies per a públic familiar. Unes propostes que, en tots els casos, sempre han tingut com a denominador comú l'acostament a la cultura popular catalana. Van començar amb L'Atrapasomnis i L'Escoltapets, on van familiaritzar els més menuts amb instruments com la gralla, la tarota, l'acordió, la mandola, la viola de roda o el pandero quadrat.
Van seguir l'any 2011 amb dues propostes centrades amb l'obra de Joana Raspall, Com un Mirall i Els secrets de la Joana. Ara, des de fa un any i mig, els dos intèrprets han començat a treballar en el camp de la glosa. "Es tracta d'un art que s'està tornant a recuperat tant en centres educatius com al carrer", exposen els de la companyia, tot afegint que aquest nou espectacle pretén "fer que els infants trobin el plaer de jugar amb la paraula" amb la voluntat de reivindicar la glosa "com una eina pedagògica i lúdica".
Aquesta màxima s'adiu perfectament a la proposta inèdita que han presentat aquest matí de dijous, en el marc de les estrenes absolutes de la Fira Mediterrània de Manresa, els membres de la companyia garrotxina El Somni del Drac, creada l'any 2003 per Marta Rius i Guillem Ballaz. Sota el títol L'Agència Secreta de les Paraules, els dos intèrprets han fet viatjar els alumnes de tres escoles de la ciutat (l'Ítaca, la Font i l'Oms i de Prat) pel món dels mots a través de tonades populars catalanes com els garrotins, les nyacres o les cançons de pandero.
La proposta, que ha tingut lloc a la sala petita del teatre Kursaal, ha fet interactuar el públic des del primer moment. Fins i tot abans que s'assegués a les butaques. Un per un, els infants anaven passant, en fila, per un detector de paraules, que impedia que ningú entrés a veure l'espectacle "amb cap idea preestablerta".
Un cop tothom era al seu lloc, la Diana i el Ramon, els protagonistes de la història, s'han plantat davant de l'escenari. Els responsables de l'Agència Secreta de les Paraules -dedicada a la conservació i sanejament de les paraules- els havien citat. I per què? Doncs perquè segons els han explicat dues veu en off, "sou els dos candidats finals a ocupar la nova plaça d'Agent Secret del servei de Paraules Aparellades". "Qui superi amb millor nota les proves a què us sotmetrem, tindrà la feina", han conclòs, tot recalcant la importància del públic assistent, "que us ajudarà en tot el procés".
Marta Rius i Guillem Ballaz durant l'estrena de l'espectacle a la Mediterrània de Manresa Foto: AFT
L'acció estava servida i ha començat amb una cançó de benvinguda, amb veus en directe i la música en viu d'un acordió i un violí, interpretats pels mateixos concursants. La primera prova que han hagut de passar ha consistit en improvisar la lletra d'una cançó amb rimes. Per a fer-ho, han demanat la col·laboració de dos voluntaris, que els han ajudat a pensar paraules.
El segon repte també ha comptat amb l'ajuda del pati de butaques. Una voluntària ha dibuixat, a esquenes de la Diana, un animal. Ella l'ha hagut d'endevinar fent preguntes a la resta d'escolars mitjançant una cançó.
La tònica d'improvisar lletres amb melodies populars catalanes també s'ha donat en la penúltima prova, que ha demanat als espectadors que s'inventessin un rumor. Llavors, fent servir les immenses lletres A, S i P que presidien el camp de joc, els actors han simulat que eren els veïns d'una escala que feien córrer la notícia inventada pels alumnes. Al final, el primer rumor no ha tingut res a veure amb l'últim.
Els dos aspirants a Agent Secret han finalitzat la prova d'accés explicant un conte tradicional (cantant) sense poder dir dues paraules que el públic havia triat. Si les deien, els infants feien sonar una botzina.
Tot plegat ha acabat al cap d'una hora, quan els de l'Agència Secreta de les Paraules els han anunciat que havien empatat i que, per tant, tots dos passaven a formar part del cos secret.
Reivindicar la glosa com una eina de joc
Marta Rius i Guillem Ballaz, els creadors de l'espectacle, ja fa anys que volten per Catalunya oferint propostes pròpies per a públic familiar. Unes propostes que, en tots els casos, sempre han tingut com a denominador comú l'acostament a la cultura popular catalana. Van començar amb L'Atrapasomnis i L'Escoltapets, on van familiaritzar els més menuts amb instruments com la gralla, la tarota, l'acordió, la mandola, la viola de roda o el pandero quadrat.
Van seguir l'any 2011 amb dues propostes centrades amb l'obra de Joana Raspall, Com un Mirall i Els secrets de la Joana. Ara, des de fa un any i mig, els dos intèrprets han començat a treballar en el camp de la glosa. "Es tracta d'un art que s'està tornant a recuperat tant en centres educatius com al carrer", exposen els de la companyia, tot afegint que aquest nou espectacle pretén "fer que els infants trobin el plaer de jugar amb la paraula" amb la voluntat de reivindicar la glosa "com una eina pedagògica i lúdica".