29
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
0:51h
Han ocupat, sense dir res i pràcticament a les fosques, les dues cadires que presidien la tarima que hi havia al damunt de l’escenari del Teatre Conservatori de Manresa. Darrere seu hi reposava el capçal d'un llit. El mateix llit que els va servir de metàfora per explicar el perquè del disc que ara acomiaden. El seu segon disc. Lliure o descansar. Som lliures si no ens fem el llit? Descansem si ens el fem? Ens hem plantejat què volem fer de veritat, i quin camí volem seguir? Aquestes preguntes són les que fa pràcticament dos anys que el duet manresà Jo Jet i Maria Ribot trasllada a tots els espais on actua. En el seu concert de final de gira, que ha tingut lloc aquest divendres, 27 de setembre, n’han plantejat una altra: "Quin sentit té seguir el camí propi?".
L'han deixat a l'aire. Al començament de l'espectacle. Davant d'una platea plena amb un silenci absolut. I han començat a tocar i a cantar. Primer sols, una cançó que no apareix en cap dels seus dos treballs conjunts (Viatges i flors i Lliure o descansar). I mentre sonava la segona, Ara és demà (versió musicada del poema de Martí i Pol inclosa en el segon àlbum), d'entre el públic han començat a aparèixer nois i noies vestits amb una samarreta d'un gris molt suau i amb texans. Quatre noies i tres nois. Han pujat a l'escenari i s'han col·locat just davant del capçal, que s'ha il·luminat de la part superior.
Ells eren el COR. Sí. En majúscules. "Han convertit les nostres cançons –que abans eren una mica més solitàries– en una cosa col·lectiva", ha dit Jordi Jet Serra, que ha afegit que tenim molta sort de poder comptar amb ells, que per damunt de tot són amics". Berta Planes, Anna Rovira, Ruth García, Laura Muñoz, Pau Lafoz, Joel Díaz i Ricard Cots. Han estat les veus les que han acompanyat Serra i Ribot. L'únic instrument que hi ha pres part ha estat la guitarra de sempre; la que en tots i cadascun dels vuitanta concerts que han fet durant la gira ha emparat, incondicionalment, les harmonies característiques i inconfusibles del duet.
Unes harmonies que han crescut amb intensitat aquest divendres de la mà dels arranjaments que diversos artistes i companys (músics) de la formació han fet per a l'ocasió. La dolça por, a càrrec de la cantant, compositora de jazz i membre del Quartet Mèlt, Magalí Sare; Saber i no entendre per part del cantautor i productor de soul, Eduard Gené, i Vull ser nen, Blau, Sol de matí, BCN, tu i jo i Lliure o descansar les ha adaptat el bagenc Ricard Cots, arreglista, estudiant de pedagogia a l'ESMUC i integrant del COR. Cots també ha estat l'encarregat d'arranjar el tema Mantra, una peça inèdita, igual que 345+20 i El buit de després.
El concert ha acabat amb el públic dempeus cantant els versos de la musicada Ara és demà. Uns versos que són un crit d'optimisme, d'esperança, d'il·lusió i de fe en el demà; que reafirmen que els canvis fan créixer i són poderosos. I és que, de fet, aquest final de gira no ha deixat de ser res més que el començament d'un projecte musical que, ara sí, pot dir amb majúscules que té una identitat totalment consolidada, ferma, i construïda amb el cor. Perquè només amb el cor -han acabat dient els dos cantautors- "podrem construir una societat més justa, més humana i més lliure".
L'han deixat a l'aire. Al començament de l'espectacle. Davant d'una platea plena amb un silenci absolut. I han començat a tocar i a cantar. Primer sols, una cançó que no apareix en cap dels seus dos treballs conjunts (Viatges i flors i Lliure o descansar). I mentre sonava la segona, Ara és demà (versió musicada del poema de Martí i Pol inclosa en el segon àlbum), d'entre el públic han començat a aparèixer nois i noies vestits amb una samarreta d'un gris molt suau i amb texans. Quatre noies i tres nois. Han pujat a l'escenari i s'han col·locat just davant del capçal, que s'ha il·luminat de la part superior.
Ells eren el COR. Sí. En majúscules. "Han convertit les nostres cançons –que abans eren una mica més solitàries– en una cosa col·lectiva", ha dit Jordi Jet Serra, que ha afegit que tenim molta sort de poder comptar amb ells, que per damunt de tot són amics". Berta Planes, Anna Rovira, Ruth García, Laura Muñoz, Pau Lafoz, Joel Díaz i Ricard Cots. Han estat les veus les que han acompanyat Serra i Ribot. L'únic instrument que hi ha pres part ha estat la guitarra de sempre; la que en tots i cadascun dels vuitanta concerts que han fet durant la gira ha emparat, incondicionalment, les harmonies característiques i inconfusibles del duet.
Unes harmonies que han crescut amb intensitat aquest divendres de la mà dels arranjaments que diversos artistes i companys (músics) de la formació han fet per a l'ocasió. La dolça por, a càrrec de la cantant, compositora de jazz i membre del Quartet Mèlt, Magalí Sare; Saber i no entendre per part del cantautor i productor de soul, Eduard Gené, i Vull ser nen, Blau, Sol de matí, BCN, tu i jo i Lliure o descansar les ha adaptat el bagenc Ricard Cots, arreglista, estudiant de pedagogia a l'ESMUC i integrant del COR. Cots també ha estat l'encarregat d'arranjar el tema Mantra, una peça inèdita, igual que 345+20 i El buit de després.
El concert ha acabat amb el públic dempeus cantant els versos de la musicada Ara és demà. Uns versos que són un crit d'optimisme, d'esperança, d'il·lusió i de fe en el demà; que reafirmen que els canvis fan créixer i són poderosos. I és que, de fet, aquest final de gira no ha deixat de ser res més que el començament d'un projecte musical que, ara sí, pot dir amb majúscules que té una identitat totalment consolidada, ferma, i construïda amb el cor. Perquè només amb el cor -han acabat dient els dos cantautors- "podrem construir una societat més justa, més humana i més lliure".