25
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
21:16h
El ple de l'Ajuntament de Manresa ha de debatre i aprovar aquest dijous la fusió per absorció del CTM Centre Tecnològic per part de la xarxa de centres tecnològics Eurecat, en una decisió que ja estava plantejada des de 2015, quan la Generalitat va instar els sis centres que existien al país a fusionar-se si volien seguir rebent aportacions econòmiques públiques. La Generalitat aporta 1,8 milions d'euros a l'any al CTM, o el que és el mateix, un 27% dels seus ingressos.
Ara que ha arribat el moment de formalitzar aquesta fusió, però, han començat a sortir veus des de dins del propi CTM disconformes amb les formes d'aquesta fusió que s'han articulat, majoritàriament, en una moció que ha presentat Ciutadans al mateix ple i que, previsiblement, es debatrà conjuntament al dictamen.
Els opositors a l'absorció valoren que això suposarà "la dissolució" del CTM, que aquest perdria tota la seva autonomia local i que els quadres tècnics directius, bàsicament gerència i gerència territorial es designarien des de la central d'Eurecat. També exposen que les tres unitats tecnològiques d'acció actual del CTM, materials, sostenibilitat i medi ambient, no estarien assegurades ja que la decisió sobrè què investigar i la gestió dels clients que fan els encàrrecs "recauria en Eurecat".
Finalment, l'actual patronat del CTM Centre Tecnològic, passaria a ser una comissió que nomenaria una persona al patronat d'Eurecat, fet que és considerada com a "insuficient" per a Ciutadans i els opositors a la mesura.
També pesa en la decisió que malgrat tant la fundació del CTM com la d'Eurecat són, per definició, privades, en el cas de Manresa la major part de patrons representen entitats públiques, cosa que no passa a l'Eurecat.
Quines alternatives es proposen
Per contra, la proposició de Ciutadans, amb la que estarien d'acord diversos agents tècnics i també polítics del CTM, proposa una "integració funcional" i gradual que culminaria amb el "traspàs parcial del patrimoni" a Eurecat, però en cap cas de l'edifici situat al Parc Tecnològic del Bages.
En tot cas, aquesta alternativa també contempla mantenir l'entitat jurídica pròpia del CTM -o un equivalent- de manera que es designi des de Manresa la figura del director del centre i el seu gerent, i es decideixin també les línies d'activitat tecnològica, les inversions, i es fixi el pressupost i els comptes.
Les exigències també contemplen la possibilitat que el CTM tingui dret de veto sobre decisions d'Eurecat que l'afectin en les línies estratègiques i d'especialització, i que el pressupost per al funcionament del centre de Manresa no sigui mai inferior al 90% dels ingressos obtinguts.
Malgrat que l'actual gerent, José Manuel Prado, ha optat per no fer declaracions públiques sobre la fusió, en manifestacions que va fer als mitjans abans de l'estiu, la seva línia seria aproximadament aquesta. També, segons el Freqüència del mes d'agost, el president de la Cambra, Pere Casals, va mostrar els seus "dubtes" sobre l'operació. En tots els casos plana en la memòria el que va suposar per a la comarca la fusió i desaparició de Caixa Manresa.
A l'altra banda, i segons el mateix Freqüència, el president del Comitè Executiu del CTM, Francesc Santasusana, es mostra convençut que "podem seguir mantenint les unitats tecnològiques" i, tot i reconèixer que es perdria "certa" autonomia, també es pot "augmentar el nostre pes dins d'una gran estructura com és Eurecat".
Del mateix parer és el president de PIMEC a la Catalunya Central, Esteve Pintó, que veu la fusió "com a una oportunitat" que "respon a un projecte de país amb una xarxa de centres tecnològics unificats".
L'origen de tot plegat
Quan el 2014 la Generalitat va instar els sis centres tecnològics de Catalunya a fusionar-se en una única estructura, el CTM Centre Tecnològic va quedar al marge de la primera integració. El motiu era que havia sol·licitat una ajuda als Fons europeus FEDER per a la construcció del seu actual emplaçament, al Parc Tecnològic del Bages, el 2013. Aquesta ajuda era de 12 milions, 6 a fons perdut i 6 més finançats.
Com que el FEDER havia estat demanat com a CTM Centre Tecnològic, no podia dissoldre's sense posar en risc el fons, de manera que va demanar autorització a Europa a través de l'Agència Estatal d'Investigació i el Ministeri d'Hisenda. Aquesta resolució ha arribat recentment i ha estat favorable a la fusió, i per això, el proper 28 de setembre, hi ha prevista la reunió del patronat per fer-ne l'aprovació definitiva.
Els diferents ens que formen part del patronat del CTM han iniciat l'aprovació prèvia de la seva postura abans de la reunió del proper divendres. El Consell Comarcal va aprovar el seu suport a la fusió el passat dimarts, i l'Ajuntament ha de fer el mateix aquest dijous.
Els tres centres tecnològics que van fer la primera fusió el 2014 van crear Eurecat com a "iguals" fent una fusió convencional, però ara, a causa de l'endarreriment en l'ingrés, el CTM de Manresa no entra com a "igual" ja que els altres tres centres no existeixen com a tals, sinó com a una única fundació, l'Eurecat. De manera que la seva total integració en l'estructura només pot venir donada com una fusió per absorció.
O si més no, això és el que exigeix la Generalitat que només reconeixerà una entitat jurídica per a tots els centres tecnològics de Catalunya, i es nega a treballar amb altres fundacions que no siguin Eurecat.
Ara que ha arribat el moment de formalitzar aquesta fusió, però, han començat a sortir veus des de dins del propi CTM disconformes amb les formes d'aquesta fusió que s'han articulat, majoritàriament, en una moció que ha presentat Ciutadans al mateix ple i que, previsiblement, es debatrà conjuntament al dictamen.
Els opositors a l'absorció valoren que això suposarà "la dissolució" del CTM, que aquest perdria tota la seva autonomia local i que els quadres tècnics directius, bàsicament gerència i gerència territorial es designarien des de la central d'Eurecat. També exposen que les tres unitats tecnològiques d'acció actual del CTM, materials, sostenibilitat i medi ambient, no estarien assegurades ja que la decisió sobrè què investigar i la gestió dels clients que fan els encàrrecs "recauria en Eurecat".
Finalment, l'actual patronat del CTM Centre Tecnològic, passaria a ser una comissió que nomenaria una persona al patronat d'Eurecat, fet que és considerada com a "insuficient" per a Ciutadans i els opositors a la mesura.
També pesa en la decisió que malgrat tant la fundació del CTM com la d'Eurecat són, per definició, privades, en el cas de Manresa la major part de patrons representen entitats públiques, cosa que no passa a l'Eurecat.
Quines alternatives es proposen
Per contra, la proposició de Ciutadans, amb la que estarien d'acord diversos agents tècnics i també polítics del CTM, proposa una "integració funcional" i gradual que culminaria amb el "traspàs parcial del patrimoni" a Eurecat, però en cap cas de l'edifici situat al Parc Tecnològic del Bages.
En tot cas, aquesta alternativa també contempla mantenir l'entitat jurídica pròpia del CTM -o un equivalent- de manera que es designi des de Manresa la figura del director del centre i el seu gerent, i es decideixin també les línies d'activitat tecnològica, les inversions, i es fixi el pressupost i els comptes.
Les exigències també contemplen la possibilitat que el CTM tingui dret de veto sobre decisions d'Eurecat que l'afectin en les línies estratègiques i d'especialització, i que el pressupost per al funcionament del centre de Manresa no sigui mai inferior al 90% dels ingressos obtinguts.
Malgrat que l'actual gerent, José Manuel Prado, ha optat per no fer declaracions públiques sobre la fusió, en manifestacions que va fer als mitjans abans de l'estiu, la seva línia seria aproximadament aquesta. També, segons el Freqüència del mes d'agost, el president de la Cambra, Pere Casals, va mostrar els seus "dubtes" sobre l'operació. En tots els casos plana en la memòria el que va suposar per a la comarca la fusió i desaparició de Caixa Manresa.
A l'altra banda, i segons el mateix Freqüència, el president del Comitè Executiu del CTM, Francesc Santasusana, es mostra convençut que "podem seguir mantenint les unitats tecnològiques" i, tot i reconèixer que es perdria "certa" autonomia, també es pot "augmentar el nostre pes dins d'una gran estructura com és Eurecat".
Del mateix parer és el president de PIMEC a la Catalunya Central, Esteve Pintó, que veu la fusió "com a una oportunitat" que "respon a un projecte de país amb una xarxa de centres tecnològics unificats".
L'origen de tot plegat
Quan el 2014 la Generalitat va instar els sis centres tecnològics de Catalunya a fusionar-se en una única estructura, el CTM Centre Tecnològic va quedar al marge de la primera integració. El motiu era que havia sol·licitat una ajuda als Fons europeus FEDER per a la construcció del seu actual emplaçament, al Parc Tecnològic del Bages, el 2013. Aquesta ajuda era de 12 milions, 6 a fons perdut i 6 més finançats.
Com que el FEDER havia estat demanat com a CTM Centre Tecnològic, no podia dissoldre's sense posar en risc el fons, de manera que va demanar autorització a Europa a través de l'Agència Estatal d'Investigació i el Ministeri d'Hisenda. Aquesta resolució ha arribat recentment i ha estat favorable a la fusió, i per això, el proper 28 de setembre, hi ha prevista la reunió del patronat per fer-ne l'aprovació definitiva.
Els diferents ens que formen part del patronat del CTM han iniciat l'aprovació prèvia de la seva postura abans de la reunió del proper divendres. El Consell Comarcal va aprovar el seu suport a la fusió el passat dimarts, i l'Ajuntament ha de fer el mateix aquest dijous.
Els tres centres tecnològics que van fer la primera fusió el 2014 van crear Eurecat com a "iguals" fent una fusió convencional, però ara, a causa de l'endarreriment en l'ingrés, el CTM de Manresa no entra com a "igual" ja que els altres tres centres no existeixen com a tals, sinó com a una única fundació, l'Eurecat. De manera que la seva total integració en l'estructura només pot venir donada com una fusió per absorció.
O si més no, això és el que exigeix la Generalitat que només reconeixerà una entitat jurídica per a tots els centres tecnològics de Catalunya, i es nega a treballar amb altres fundacions que no siguin Eurecat.