20
de setembre
del
2018
Actualitzat
a les
17:18h
Després de fer-se pública la notícia del trencament de l'acord subscrit el 2014 entre ICL i AkzoNobel, la multinacional holandesa que havia de distribuir i comercialitzar 1,5 milions de tones anuals de la sal que es genera com a residu de l'activitat minera, les entitats ecologistes han consensuat un comunicat en el qual demanen explicacions, tant a ICL com al govern de la Generalitat, sobre com afecta aquest "entrebanc majúscul" al Pla Phoenix.
Les entitats raonen que ICL havia explicat que amb aquest acord la comercialització de la sal estava assegurada, i aquest era precisament el puntal del Pla Phoenix, doncs donar sortida a la sal que es genera com a residu "i que contamina els nostres rius i aqüífers" era la condició que el govern de la Generalitat havia posat per autoritzar l'increment d'extracció de la potassa. Entenen que vendre la sal havia de resoldre el problema mediambiental més greu de Catalunya si bé solucionava la reparació mediambiental del nou residu generat, "però no reduïa les muntanyes de sal com la del Cogulló a Sallent -més alta que el Tibidabo- ni el runam com el del Fusteret de Súria -que el Pla Director de la Mineria justament autoritza a ampliar- ja existents". Si ara tampoc s'assegura la venda de la nova sal que es generarà amb l'increment de la producció de la potassa del Pla Phoenix, les entitats pregunten "què pensa fer ICL al respecte? I la Generalitat de Catalunya?".
Les entitats ecologistes posen de manifest que "aquest gran entrebanc que afecta seriosament el Pla Phoenix" coincideix, "des del nostre punt de vista de manera molt casual", amb l'aprovació per part d'Urbanisme del Pla Director de la Mineria, juntament amb l'aprovació, en la mateixa comissió, de l'ampliació del Runam del Fusteret de Súria amb
15 hectàrees més de terreny que permeten créixer el runam fins a un 50% de la seva capacitat actual.
Les entitats asseguren sentir-se "profundament preocupades per la deriva dels esdeveniments, més encara si tenim en compte que seguim sense una fiança d'acord amb la dimensió de l'activitat, tal i com ja va denunciar fa anys en Sebastià Estradé i el TSJC li va donar la raó el 2011".
És per tot plegat que en el comunicat proposen que es prenguin en consideració "mides reparadores alternatives o addicionals a la producció de sal vacuum, que s'utilitzen amb èxit a altres mines arreu del món i que d'una vegada per sempre, tant l'empresa com el govern ens expliquin com faran desaparèixer els runams".
També recorden "el tema del nou col·lector en el seu tram alt, que no avança i , que en el cas concret que tractem, és una mesura imprescindible pel concepte residu zero".
Les entitats raonen que ICL havia explicat que amb aquest acord la comercialització de la sal estava assegurada, i aquest era precisament el puntal del Pla Phoenix, doncs donar sortida a la sal que es genera com a residu "i que contamina els nostres rius i aqüífers" era la condició que el govern de la Generalitat havia posat per autoritzar l'increment d'extracció de la potassa. Entenen que vendre la sal havia de resoldre el problema mediambiental més greu de Catalunya si bé solucionava la reparació mediambiental del nou residu generat, "però no reduïa les muntanyes de sal com la del Cogulló a Sallent -més alta que el Tibidabo- ni el runam com el del Fusteret de Súria -que el Pla Director de la Mineria justament autoritza a ampliar- ja existents". Si ara tampoc s'assegura la venda de la nova sal que es generarà amb l'increment de la producció de la potassa del Pla Phoenix, les entitats pregunten "què pensa fer ICL al respecte? I la Generalitat de Catalunya?".
Les entitats ecologistes posen de manifest que "aquest gran entrebanc que afecta seriosament el Pla Phoenix" coincideix, "des del nostre punt de vista de manera molt casual", amb l'aprovació per part d'Urbanisme del Pla Director de la Mineria, juntament amb l'aprovació, en la mateixa comissió, de l'ampliació del Runam del Fusteret de Súria amb
15 hectàrees més de terreny que permeten créixer el runam fins a un 50% de la seva capacitat actual.
Les entitats asseguren sentir-se "profundament preocupades per la deriva dels esdeveniments, més encara si tenim en compte que seguim sense una fiança d'acord amb la dimensió de l'activitat, tal i com ja va denunciar fa anys en Sebastià Estradé i el TSJC li va donar la raó el 2011".
És per tot plegat que en el comunicat proposen que es prenguin en consideració "mides reparadores alternatives o addicionals a la producció de sal vacuum, que s'utilitzen amb èxit a altres mines arreu del món i que d'una vegada per sempre, tant l'empresa com el govern ens expliquin com faran desaparèixer els runams".
També recorden "el tema del nou col·lector en el seu tram alt, que no avança i , que en el cas concret que tractem, és una mesura imprescindible pel concepte residu zero".