Manresa acull ja 111 persones amb l'estatus de refugiat

La Llar Sant Joan de Déu n'acull sempre 80, i 31 més es troben a la segona fase d'integració en que se'ls acompanya en la recerca d'habitatge autònom i feina

Persones refugiades de Manresa que es preparen per viure de forma autònoma
Persones refugiades de Manresa que es preparen per viure de forma autònoma | @FundJuanCiudad
05 de setembre del 2018
Actualitzat a les 17:43h
Des de finals de 2017, la Llar Sant Joan de Déu, gestionada per la Fundació Germà Tomàs Canet, acull 80 persones refugiades que es troben en la seva primera fase d'integració després d'haver arribat a Manresa seguint el Programa de Protecció Internacional del Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social. Abans n'acollia 40.

En aquesta primera fase, que dura 18 mesos, les famílies passen per tres etapes: acollida, integració i autonomia. A Manresa, un total de 31 persones refugiades ja han superat aquesta primera fase i es troben a cavall de l'etapa d'autonomia i la segona fase, fet que les porta a viure fora de la Llar Sant Joan de Déu, en un pis autònom. A mesura que les famílies passen a la segona fase, les places vacants a la Llar s'omplen amb els nous refugiats que van arribant.

En aquesta segona fase, la Fundació Germà Tomàs Canet els acompanya per trobar un habitatge de lloguer per garantir la seva autonomia, i promociona la seva inserció en el mercat laboral el més aviat possible. Lluny queden per aquestes famílies les cures de la primera fase en que se'ls proporcionava allotjament i acompanyament personalitzat, amb acompanyament pricosocial, immersió lingüística i escolarització en el cas dels menors.

En aquesta segona fase es realitza la posada en marxa d'un itinerari laboral adaptat segons el grau de formació, qualificació o habilitats i interesos. En la fase d'autonomia, les famílies mantenen el suport del personal de la fundació, però amb menor intensitat, per procurar-los un projecte de vida autònom al final de l'etapa.

De les 111 persones amb l'estatus de refugiat que segueix la Fundació Germà Tomàs Canet, pràcticament el 50% provenen de Síria i de Veneçuela, però també n'hi ha de Geòrgia, Hondures, Pakistan, Egipte o el Marroc.